L' inventari dels Camprodon.

La importància de les famílies Camprodon i Batlle en el futur dels Santonja es va fer evident quan vam trobar els inventaris que estaven inclosos en els testaments d'en Fco Camprodon i Vila, i d'en Fco Batlle i Miró, dels anys 1859 i 1864 respectivament. En ambdós es fa una detallada exposició de tots els objectes quotidians, així com de les propietats que tenien. Es tracta de dues famílies, emparentades entre elles, que gaudien d'una posició benestant. A banda de la part més materialista cal dir, com vam esposar a l'article “ Els Camprodon i Batlle, un bon negoci ” , que hi ha una aportació de coneixements de l'ofici molt important, un era perxer i l'altre veler. Les filles, la Fca, la Mercè, i per ultim l'Anna Dominga es van casar per aquest ordre amb en Fco J Santonja Bruguera, que en va rebre els beneficis, així com els seus fills.

  Inventari Fco Camprodon i Vila ( 1789 – 1859)

 Carrer Boqueria n º 20

 - En el dormitori: 2 còmodes que eren de l'esposa del difunt, la Maria Batlle. 1 llit de noguera amb tres matalassos. 1 paperera d'ús normal.

 - En una habitació de l'entresòl: Una taula petita per jugar.

 - En l' habitació pròpia del difunt: Un aparador amb el Beat Miguel de los Santos. Un aparador amb un St Crist i la Verge de la Pietat.

 - En habitacions de l'entresòl: 4 llits amb els seus matalassos i 18 cadires usades.

 - En el menjador: Una taula de noguera per menjar. 12 cadires de noguera. - Roba blanca ( veure document).

 - A la tenda: Un aparador de noguera. Uns armaris vells. Unes vitrines. 11 lliures de “seda torcida”, 4 lliures de “seda torcida” negra. 71 lliures de seda de color, “torcida i floja”. 6 lliures de seda treballada en cordons. 24 peces de galons negre, 44 peces de galons de colors, etc.

 - A la cuina: 2 càntirs de coure de cinquanta anys. Una bateria de fang i vidre ordinari, cassoles de coure etc.

 - A l'obrador: 4 màquines de ferro amb 17 boixets per fer trenes. 1 màquina de ferro amb 4 “boixets per fer cordons. 4 telers de galoner. 2 telers de teixidor de vels. 1 ordidor. 8 plegadores, etc.

 - 10 coberts, 2 cullerots, 3 ganivets i un parell de canelobres, tot de plata.

- 200 duros en efectiu, i 500 duros en la Societat que tenia ( Auxiliar de la Indústria )

Carrer Boqueria nº 20

Immobles

 -  Casa del carrer de Boqueria nº 20 amb tenda i quatre pisos.
 -  Casa amb hort i una peça de terra a Sants.
 -  Una quarta part d'una peça de terra de l'Hospitalet.
 -  Deutes: Un cens de 24 lliures anuals de la casa del carrer Boqueria.
-   Un cens de 18 lliures de la casa de Sants. Etc.


 AHPB Notari: Manuel Lafont i Thomas, 7 de novembre de 1859.

Testament de Fco Camprodon i Vila

 - Hereu el seu fill, en Fco Camprodon Batlle, i en cas de no tenir fills als seus néts.

 - La casa del carrer de la Quadra nº 4 de Sant Feliu del Llobregat, al seu nét Fco de P Santonja Camprodon.

 - Als seus néts Josep, Rosa i Assumpció Santonja Camprodon la quantitat de 1.400 lliures catalanes.


 AHPB Notari: Manuel Lafont i Thomas, 7 de novembre de 1859.

Els Camprodon Batlle, un bon negoci

Com el nét d'un moliner d'Oristà arriba a fundar una companyia sedera amb una fàbrica al mateix cor de Barcelona ? El seu pare i els seus oncles vivien a Barcelona des de l'any 1770. S'hi havien arrelat i especialitzat ràpidament en els diferents oficis del tèxtil, velers, galoners, sastres ... Els nouvinguts devien recordar els telers del poble, propietat de la família materna i no crec que trobessin a faltar la feina de moliner que havien vist fer al seu pare. Tot un salt, només possible a la Barcelona de finals del XVIII. De moliners paraires a seders especialitzats. En el moment de l'arribada dels Santonja, el bon moment econòmic afavoria l'establiment de petits obradors que s'obrien als diferents barris de la ciutat, negocis que podien prosperar amb relativa facilitat. En aquest context es pot explicar l'ascens en tan sols dues generacions. De totes maneres les petites companyies, com les dels Santonja, assolien l'èxit definitiu gràcies a unes bones aliances matrimonials que els permetien ajuntar les capacitats i patrimonis de les dues famílies.

El nét del moliner, en  Fco J Santonja Bruguera (1800- 1874), es va casar als 24 anys amb la Fca Camprodon, la filla gran de Fco Camprodon Vilar ( 1782- 1859). La tria va resultar d'allò més encertada, tenint en compte que l'objectiu era l'augment del patrimoni i la possibilitat d'establir noves relacions en el sector del tèxtil. El pare i l'avi de la Fca eren examinador i prohom respectivament del col.legi de Velers de Barcelona. Vivien al carrer Boqueria, on tenien una petita empresa anomenada, Auxiliar de la indústria, especialitzada en l'ofici de veler, galoner. La primera notícia que tenim és de l'avi, en  Fco Camprodon Masvidal,  com a prohom del Col·legi de Velers l'any 1773, dada que ens confirma la importància del personatge . Estava casat amb l'Eulàlia Vila i encara que vivien a Barcelona, sembla que eren originaris de Sant Feliu del Llobregat. D'altra banda, el pare de la Fca estava casat amb la Maria Batlle, pertanyent a una família de perxers que vivien al barri de Sant Pere, no sabem des de quan.

Carrer Boqueria nº 20

La Fca va morir l'any 1832 en el part del seu primer fill, en Fco de Paula Santonja Camprodon. En Fco J es va tornar a casar amb una germana petita de la Fca , la Mercedes, aquesta també es va morir any 1859 i la tercera esposa, un cop acabades les germanes, va ser una cosina d'aquestes, la Ana D Batlle. La relació amb els Camprodon Batlle a part de molt estreta, senzillament devia ser un bon negoci, com demostrarem amb l' inventari de l'any 1859 d'en Fco Camprodon i Vilà, i el d'en Fco Batlle i Miró de l'any 1866, oncle de la tercera i última dona. Es en aquests anys, entre el primer i l'últim casament, que la companyia Fco Santonja compra un edifici al carrer Argenteria, cantonada carrer Basea, on instal·la un obrador i la Botiga, i que adquireix més endavant, una vella fàbrica d'indianes de la família Canet al carrer Cortines. Un progrés molt ràpid tan sols possible amb el recolzament de la família Camprodon i en una època de creixement econòmic, sobretot en el tèxtil.

Fàbrica del carrer Cortines

En la propera entrada del bloc publicarem els inventaris dels Camprodon i els Batlle que a banda de demostrar la teoria de que són essencials per l'esdevenidor dels Santonja, també ens il·lustren de manera molt detallada tot el parament d'una casa del segle XIX, així com els estris dels oficis del ram de la seda.

Àlbum de fotos de la família Santonja-Matarrodona

Tota una sèrie de fotos antigues, fetes pels dos fotògrafs familiars, que són de gran interès històric i genealògic. Des de les targes de visita passant per les albumines,el gelatino-bromur, fins a les noves tècniques fotogràfiques del segle xx. En aquest petit recull s'inclouen sobretot personatges de la família Santonja-Matarrodona, alguns identificats i d'altres que poso amb interrogant; també paisatges urbans i alguns de rurals. Les hem tret dels calaixos per tal de recuperar-les i sobretot perquè algú ens en pugui donar una pista; el nom d'un personatge o bé d'un indret sense identificar. En definitiva volem donar vida a un album familiar guardat des de fa molt de temps.

Assumpció Santonja Planells (1897 - 1986)

Autor: Matorrodona (any 1902 aprox).

Primera comunió Assumpció Santonja Planells

Autor: Matorrodona (any 1904 aprox )

Assumpció Santonja Planells

 Autor: Santonja ( anys 20 aprox ).

Casament Enric Santonja Planells

La foto no la podem localitzar, es possible que estigui feta  a l'Hotel Ritz o bé a l'hotel  Rotonda de l'avinguda del Tibidabo.

Autor: foto Mateo de Barcelona ( anys 30 aprox ) 

Foto familiar dels Santonja a la torre del carrer Balmes/ Passatge Forasté 

Autor: Desconegut (anys 30 aprox)

Foto  on hi han components de les famílies Santonja, Planells i Matorrodona.

Està feta a casa de Montserrat Santonja Matorrodona (1889- 1958) al c/ Sanjoanistes nº 11 de Barcelona

Autor: Desconegut ( anys 50 aprox )

Enric Santonja i Bassols (1870-1944) amb la seva dona l'Assumpció Planells Santonja (1876-1941)

 Autor: Matorrodona ( any 1896 aprox ).

Enric Santonja i Bassols amb la seva dona l'Assumpció Planells Santonja
Autor desconegut (anys 30 aprox).

Assumpció Planells Santonja amb les seves filles Assumpció i Carme 
Autor: Santonja ( anys 15 aprox).

Enric Santonja i fill

Autor: Josep Santonja ( any 1913 aprox).

Fco J Santonja Basssols (1852-1926)

 Autor: Matorrodona ( any 1920 aprox )

Rosa Santonja Bassols?  (1853-1919)

La Rosa va ser la dona del fotògraf Miquel Matorrodona Maza, que un cop desaparegut es va fer càrrec, junt amb el seu fill Miquel Matorrodona Santonja, de l'Estudi Fotogràfic del Carrer Ferran. Es pot considerar una de les primeres fotògrafes  Barcelonines.

Autor: Matorrodona ( any 1880 aprox) 

Dominga Santonja Bassols? (1865 – 1935)  

Autor. Matorrodona ( any 1890 )

Fco de Paula Santonja Camprodon?  (1832- 1893)

Autor: Fotografia Española. Paseo Colón. ( tarja de visita any 1870 aprox ) 

Fco de Paula Santonja  i Carme Bassols (1825- 1870) o Rosario Bassols (1853-1927)

Autor: Fotografia Española del Passeig de Colom.(Tarjeta de visita anys 1860-1870).

Fco de Paula Santonja Camprodon

Autor: Matorrodona. (Any 1890 aprox).

Josep Santonja Camprodon? (1838 – 1915)

Josep Santonja va ser Regidor i Síndic de l' Ajuntament de Barcelona (1877 – 1903) pel Partit Conservador Liberal. President del Gremi de Galoners, cinters i perxers de Barcelona (1902 – 1910)

Autor: Matorrodona. (Any 1880 aprox).

Assumpció Santonja Camprodon (1850 – 1928)  

Autor: Matorrodona. (Any 1920 aprox).

Balmes i Forasté  . En primer terme els horts de la família a sobre mateix del que serà el carrer Balmes. A la part central de la imatge la  fàbrica dels Santonja flanquejada per  dues torres  també de la família.

Autor. Matorrodona. ( 1890 aprox )

L'any  1893, la Rosario Bassols, vídua de Fco de P Santonja , compra masia i terres a Sta Coloma de Farners al terme de la Brunyola al lloc anomenat Manso Costa. La foto pot ser d'aquesta masia?

Autor: Matorrodona. Any: finals del segle XIX

Foto dels Santonja  a la masia de Manso Costa a la Brunyola de Sta Coloma de Farners?

Autor: Matorrodona. Any: finals del segle XIX.

Escena de caça dels Santonja a Sta Coloma de Farners?

Autor: Matorrodona. Any: finals del segle XIX.