La carta dels banys de l'Astillero

 L‘any 1965 la Maria Planells Sunyer rebia una carta des de Santiago de Xile del seu cosí Enric Santonja Planells. L’Enric vivia des de feia uns quants anys a Santiago de Xile amb la seva dona i els seus dos fills. Havia marxat de Catalunya a la dècada dels anys 50 després d’haver venut, i posteriorment repartit amb les seves germanes, el negoci de galoneria de la seva família. A la carta, l’Enric, li comentava a la seva cosina el seu estat delicat de salut, concretament l’operació de vesícula de la que s’estava recuperat, també s’interessava per la seva família i després de donar-li una mica de sabó li preguntava per l’assumpte del cens de l’Astillero, del que diu no saber-ne res i del qual diu que ningú l’informa i que en tot cas en vol saber alguna cosa com a cohereu junt amb les seves germanes i demés cosins i cosines, entre les que la Maria estava inclosa.

El primer que vaig pensar després de llegir la carta era per què l’Enric Santonja tractava aquest tema amb la seva cosina i no amb les seves germanes, una d’elles la meva àvia! Potser la Mary Planells era la seva persona de confiança al mateix temps que la relació amb les germanes s’havia refredat? He de dir que la situació tampoc em sorprenia massa ja que la meva àvia sempre m’havia parlat amb poc afecte del seu germà i del poc que es comunicaven entre ells. Penso que la Mary coneixedora de la falta de sintonia entre germans, devia anar amb molt de compte i devia ser curosa en la resposta, en tot cas no ho hem pogut saber.

L’intercanvi epistolar no sabem quan de temps va durar ni la periodicitat, però sembla que devia allargar-se en el temps. Aquestes cartes s’han pogut recuperar gràcies a que la mateixa Mary les va guardar i els fills les han conservat. La carta escrita fa 60 anys, com s’anirà explicant, permet recuperar una part petita de la història familiar que ens portarà fins al barri de la Barceloneta de meitats del segle XIX. 

Ara calia saber a que es referia l’Enric amb el cens de l’Astillero! La veritat que no sabíem per on començar . La carta no ho aclaria i no donava cap detall per tal de poder estirar del fil. Cens de l’ Astillero? No teníem, fins el moment de la lectura de la carta, cap notícia de que els Planells haguessin tingut cap relació amb un astillero o una drassana. Al no tenir més dades ho vam deixar aparcat com tantes altres històries familiars de les que no podrem saber mai com acaben.

Barceloneta 1875

Va passar el temps i un dia a l’arxiu de notaris de Barcelona, sense buscar-ho expressament, vaig poder trobar una escriptura de l’any 1858 on, en Francisco Tous i Soler, de 50 anys, home de confiança de la família i curador del testament de Josep Planells Tarter i en nom dels legítims hereus (Rosa Serra Jové i els seus fills menors), llogava dos terrenys de la Barceloneta a Josep Vidal i Valldeneu, fabricant de la Vila de Manlleu, i a Vicenç Vilalta i Espina, paleta de Martorell per 40 duros anuals. Els llogaters demanaven contracte indefinit perquè es comprometien a edificar en els dos solars una ampliació d’uns banys que ja funcionaven anomenats l’Astillero. Finalment ja teníem un document que relacionava els Planells amb uns banys anomenats l’Astillero situats al barri de la Barceloneta. Aleshores es pot deduir que les rendes produïdes pels dos solars es van anar traspassant de pares a fills fins arribar a la generació de l’Enric Santonja Planells i la Mary Planells.

Banys Astillero. Finals segle XIX

Fent una mica d’història, a la segona meitat del segle XIX a Barcelona es van posar de moda els establiments de banys de mar. L’any 1856 es va construir Baños del Astillero al final del Passeig Nacional, actualment Juan de Borbon. Segons la premsa de l’època tenia unes « Pilas de marmol i un caseron junto al mar « Amb el temps es va anar ampliant amb els terrenys adjacents que la família Planells havia adquirit l’any 1850. A l’any 1873 degut a l’èxit assolit d’aquests establiments s’hi va fer arribar el tramvia per la major comoditat dels seus usuaris. Els banys de mar amb el pas dels anys van quedar obsolets pel canvi progressiu dels costums dels banyistes fins que tot van desaparèixer per la remodelació de la franja litoral Barcelonina degut a la celebració dels Jocs olímpics del 92.

Banys Astillero. Principis segle XX

Aquest petit relat, d’uns banys avui desapareguts, rescatat gràcies a una carta escrita a meitats del segle XX, no devia ser objecte de cap titular de la premsa del moment, però gràcies a ell podem recuperar una part de la nostra història.

Banys Astillero. Meitat S XX
 

Autors: Mariona Vidal, Joan Anton Vidal i Miquel Playà 

Els orígens de la família Planells

 Les històries familiars es van perdent amb el pas del temps i de les generacions. La majoria només som capaços de recordar el que els va passar als avis i en algun cas als besavis. La història dels avantpassats  queda oblidada i som incapaços d’explicar als nostres fills i nets quins son els nostres orígens. La desmemòria en la majoria dels casos és pur desinterès i manca de curiositat i, en algun altre cas, pot ser la temença de destapar antics conflictes familiars, segurament no superats. 

 Un dels resultats més sorprenents de la nostra recerca és que podem situar l’origen de la família Planells a la vila de Banyoles del segle XVIII. Aquesta població, després d’uns segles de decadència, va experimentar un gran desenvolupament econòmic i demogràfic, gràcies en part, als treballs relacionats amb els teixits. En aquesta època, hem pogut saber de l’existència del matrimoni format per Carles Planells i Maria Sabater. No sabem a què es dedicaven, però pel lloc on vivien i per l’ofici que més endavant van exercir els seus fills, podem suposar, sense cap seguretat, que treballaven en el tèxtil. 

  

Postal antiga de Banyoles

 Del matrimoni, només tenim notícia d’un fill, en Francesc Planells Sabater, nascut a Banyoles. No sabem quan aquest arriba a Barcelona, però hem pogut saber que una filla seva, l'Isabel Planells Tarter,  hi neix l’any 1797. Era la primera generació de Planells a la ciutat, en un moment de gran creixement demogràfic que va fer passar dels 30.000 habitants de l’any 1717 fins als 130.000 del final del segle XVIII. La revolució industrial que va tenir lloc a Catalunya amb la demanda de mà d’obra, sobretot en el sector tèxtil, va atreure moltes persones a la recerca d’un futur millor. Per tant, no és casualitat l’arribada d'aquesta família. 

 

Gravat Barcelona s XVIII

 Planells Sabater, Francesc  (?  –  1842 aprox) 

 L’any 1797, el matrimoni format per Francesc Planells Sabater, “almacenista de tejidos” natural de Banyoles, i per Francisca Tarter, natural de Moià, va tenir la seva filla Isabel. Aquesta és la primera evidència que tenim dels Planells a Barcelona. Més endavant, l’any 1804, els va néixer un altre fill, el Josep Planells Tarter, l'artífex principal de la nissaga que s'estableix a la ciutat i que arriba fins als nostres dies. 

 Francesc Planells Sabater va ser probablement el primer que va arribar a Barcelona , fet que va aplanar el camí perquè la següent generació pogués assentar-s’hi amb certes garanties d’èxit. El moment triat era del tot adequat. Després de viure per poc temps als carrers d’Estruch i posteriorment Flassaders, es va traslladar definitivament al carrer de Tantarantana, on va viure i tenia un magatzem de teixits. 

 Tenim poques dades dels seus negocis, però segurament li va anar bé i va deixar en bona posició els seus fills, fins que al voltant de l’any 1842 moria al carrer de Tantarantana, enmig dels bombardejos a la ciutat ordenats pel general Espartero. 

 

Gravat Barcelona bombardejada 1842
( Sapiens.cat )

Mariona Vidal Planells, Joan Anton Vidal Planells i Miquel Playà Ventura 

Els Solà i March d'Oristà

Els Solà i March eren una família de paraires del poble d’0ristà. A principis del segle XVIII, gràcies al casament amb els Solà de la Vall, pagesos benestants del mateix poble, millorarien el seu estatus econòmic, la qual cosa va permetre als seus fills estudiar o bé especialitzar-se en l’ofici tèxtil fora del poble on van néixer. Els Santonja, emparentats amb els Solà i March a mitjans del mateix segle, van poder establir-se a Manresa i sobretot a Barcelona gràcies a la seva ajuda. 

Oristà 

 En Gabriel Santonja Campalans, fill d’una família de paraires i moliners residents a Borredà des de finals del segle XVI, es va quedar sense pare als 18 anys, just en el moment d’inici de la guerra de successió. No sabem com i de quina manera va participar en el conflicte, però segurament per edat devia veure’s involucrat. Un cop acabada la guerra , el podem situar a Oristà, on té un fill amb la Margarida Altarriba. El matrimoni no devia durar gaire per la mort, no sabem en quines circumstàncies de la Margarida. Uns anys més tard es torna a casar amb la Margarida Quintana , filla del Mas Quintana, avui dia encara existent. En Gabriel, aleshores, es va fer càrrec del molí dels Quintana, propietat dels seus sogres. La parella , que sapiguem fins ara, va tenir tres fills la Margarida, la Mª Anna i en Joan Santonja Quintana que es casaria amb una Solà i March . 

Mas Quintana 

 De manera gairebé paral•lela , els Solà i March es disposaven a realitzar un casament del tot profitós. En Bonaventura Solà i March i l’Elena Solà de la Vall, s’unien en matrimoni l’any 1713, fruit del qual van néixer almenys cinc fills ( dos d’ells els hem pogut trobar a Barcelona i un a Manresa): 

 - En Josep Solà i March, veler de Barcelona a l’any 1773. 

-  En Jaume Solà i March exercia de paraire a Manresa, a l’any 1784. 

- Na Maria Solà i March, no en tenim gaires dades, segurament restaria a Oristà. 

- Na Rosa Solà i March , es casaria l’any1750 amb en Joan Santonja Quintana, fill d’en Gabriel Santonja, i restarien a Oristà. 

 La primera presència dels Santonja fora d’Oristà l'hem trobat a Manresa, on en Josep Santonja Altarriba, fill del primer matrimoni d’en Gabriel i la Margarida, treballava de veler. Allà coincideix amb en Jaume Solà i March d’ofici paraire. El Josep pel que sembla va morir solter i resta la incògnita si hi havia algun Santonja més que pogués deixar descendència a la ciutat. 

Gravat Manresa S XIX (Alexandre Laborde)

 Tornant a Oristà, el matrimoni format per la Rosa Solà i March i en Joan Santonja Quintana, vivia i es guanyaven la vida portant el molí del Solà de la Vall, propietat de la família de la Rosa. Van tindre 7 fills i només 1que sapiguem , en Josep Santonja i Sola, l’hereu, es va quedar a Oristà, portant el molí del seu pare. La resta dels sis germans van arribar a Barcelona en diferents etapes, però sempre acompanyats i tutelats pels seus oncles, germans de la Rosa. 

Molí del Solà

 El primers Solà i March que emigren a Barcelona a meitats del segle XVIII, com hem apuntat anteriorment, són el prevere Magí Solà i després el seu germà en Josep Solà i March, d’ofici veler. Un cop ja establerts els dos germans és quan comencen a arribar els nebots Santonja : Gabriel ( veler el 1776 ), Elena (1771), Joan (tintorer de seda), Bonaventura ( sastre), Maria, i en Francesc ( galoner ). Tots ells viuen i treballen a la ciutat on aniran progressant amb el temps, amb més o menys èxit, però cap d’ells ha de tornar a Oristà . Una migració, diríem ben planificada, perfectament orquestrada per la Rosa, la seva mare. Nombrosos documents, testaments , capítols matrimonials, relacionen els dos oncles amb els seus nebots. Que hagués passat amb els Santonja sense la seva ajuda dels Solà i March ? Poder no haguessin marxat d’Oristà?? No ho sabrem mai, el que si podem afirmar es que sense la seva tutela les coses haurien estat molt més difícils.

Albert de Sucre i Miquel Playà