Els orígens de la família Planells

 Les històries familiars es van perdent amb el pas del temps i de les generacions. La majoria només som capaços de recordar el que els va passar als avis i en algun cas als besavis. La història dels avantpassats  queda oblidada i som incapaços d’explicar als nostres fills i nets quins son els nostres orígens. La desmemòria en la majoria dels casos és pur desinterès i manca de curiositat i, en algun altre cas, pot ser la temença de destapar antics conflictes familiars, segurament no superats. 

 Un dels resultats més sorprenents de la nostra recerca és que podem situar l’origen de la família Planells a la vila de Banyoles del segle XVIII. Aquesta població, després d’uns segles de decadència, va experimentar un gran desenvolupament econòmic i demogràfic, gràcies en part, als treballs relacionats amb els teixits. En aquesta època, hem pogut saber de l’existència del matrimoni format per Carles Planells i Maria Sabater. No sabem a què es dedicaven, però pel lloc on vivien i per l’ofici que més endavant van exercir els seus fills, podem suposar, sense cap seguretat, que treballaven en el tèxtil. 

  

Postal antiga de Banyoles

 Del matrimoni, només tenim notícia d’un fill, en Francesc Planells Sabater, nascut a Banyoles. No sabem quan aquest arriba a Barcelona, però hem pogut saber que una filla seva, l'Isabel Planells Tarter,  hi neix l’any 1797. Era la primera generació de Planells a la ciutat, en un moment de gran creixement demogràfic que va fer passar dels 30.000 habitants de l’any 1717 fins als 130.000 del final del segle XVIII. La revolució industrial que va tenir lloc a Catalunya amb la demanda de mà d’obra, sobretot en el sector tèxtil, va atreure moltes persones a la recerca d’un futur millor. Per tant, no és casualitat l’arribada d'aquesta família. 

 

Gravat Barcelona s XVIII

 Planells Sabater, Francesc  (?  –  1842 aprox) 

 L’any 1797, el matrimoni format per Francesc Planells Sabater, “almacenista de tejidos” natural de Banyoles, i per Francisca Tarter, natural de Moià, va tenir la seva filla Isabel. Aquesta és la primera evidència que tenim dels Planells a Barcelona. Més endavant, l’any 1804, els va néixer un altre fill, el Josep Planells Tarter, l'artífex principal de la nissaga que s'estableix a la ciutat i que arriba fins als nostres dies. 

 Francesc Planells Sabater va ser probablement el primer que va arribar a Barcelona , fet que va aplanar el camí perquè la següent generació pogués assentar-s’hi amb certes garanties d’èxit. El moment triat era del tot adequat. Després de viure per poc temps als carrers d’Estruch i posteriorment Flassaders, es va traslladar definitivament al carrer de Tantarantana, on va viure i tenia un magatzem de teixits. 

 Tenim poques dades dels seus negocis, però segurament li va anar bé i va deixar en bona posició els seus fills, fins que al voltant de l’any 1842 moria al carrer de Tantarantana, enmig dels bombardejos a la ciutat ordenats pel general Espartero. 

 

Gravat Barcelona bombardejada 1842
( Sapiens.cat )

Mariona Vidal Planells, Joan Anton Vidal Planells i Miquel Playà Ventura 

Els Solà i March d'Oristà

Els Solà i March eren una família de paraires del poble d’0ristà. A principis del segle XVIII, gràcies al casament amb els Solà de la Vall, pagesos benestants del mateix poble, millorarien el seu estatus econòmic, la qual cosa va permetre als seus fills estudiar o bé especialitzar-se en l’ofici tèxtil fora del poble on van néixer. Els Santonja, emparentats amb els Solà i March a mitjans del mateix segle, van poder establir-se a Manresa i sobretot a Barcelona gràcies a la seva ajuda. 

Oristà 

 En Gabriel Santonja Campalans, fill d’una família de paraires i moliners residents a Borredà des de finals del segle XVI, es va quedar sense pare als 18 anys, just en el moment d’inici de la guerra de successió. No sabem com i de quina manera va participar en el conflicte, però segurament per edat devia veure’s involucrat. Un cop acabada la guerra , el podem situar a Oristà, on té un fill amb la Margarida Altarriba. El matrimoni no devia durar gaire per la mort, no sabem en quines circumstàncies de la Margarida. Uns anys més tard es torna a casar amb la Margarida Quintana , filla del Mas Quintana, avui dia encara existent. En Gabriel, aleshores, es va fer càrrec del molí dels Quintana, propietat dels seus sogres. La parella , que sapiguem fins ara, va tenir tres fills la Margarida, la Mª Anna i en Joan Santonja Quintana que es casaria amb una Solà i March . 

Mas Quintana 

 De manera gairebé paral•lela , els Solà i March es disposaven a realitzar un casament del tot profitós. En Bonaventura Solà i March i l’Elena Solà de la Vall, s’unien en matrimoni l’any 1713, fruit del qual van néixer almenys cinc fills ( dos d’ells els hem pogut trobar a Barcelona i un a Manresa): 

 - En Josep Solà i March, veler de Barcelona a l’any 1773. 

-  En Jaume Solà i March exercia de paraire a Manresa, a l’any 1784. 

- Na Maria Solà i March, no en tenim gaires dades, segurament restaria a Oristà. 

- Na Rosa Solà i March , es casaria l’any1750 amb en Joan Santonja Quintana, fill d’en Gabriel Santonja, i restarien a Oristà. 

 La primera presència dels Santonja fora d’Oristà l'hem trobat a Manresa, on en Josep Santonja Altarriba, fill del primer matrimoni d’en Gabriel i la Margarida, treballava de veler. Allà coincideix amb en Jaume Solà i March d’ofici paraire. El Josep pel que sembla va morir solter i resta la incògnita si hi havia algun Santonja més que pogués deixar descendència a la ciutat. 

Gravat Manresa S XIX (Alexandre Laborde)

 Tornant a Oristà, el matrimoni format per la Rosa Solà i March i en Joan Santonja Quintana, vivia i es guanyaven la vida portant el molí del Solà de la Vall, propietat de la família de la Rosa. Van tindre 7 fills i només 1que sapiguem , en Josep Santonja i Sola, l’hereu, es va quedar a Oristà, portant el molí del seu pare. La resta dels sis germans van arribar a Barcelona en diferents etapes, però sempre acompanyats i tutelats pels seus oncles, germans de la Rosa. 

Molí del Solà

 El primers Solà i March que emigren a Barcelona a meitats del segle XVIII, com hem apuntat anteriorment, són el prevere Magí Solà i després el seu germà en Josep Solà i March, d’ofici veler. Un cop ja establerts els dos germans és quan comencen a arribar els nebots Santonja : Gabriel ( veler el 1776 ), Elena (1771), Joan (tintorer de seda), Bonaventura ( sastre), Maria, i en Francesc ( galoner ). Tots ells viuen i treballen a la ciutat on aniran progressant amb el temps, amb més o menys èxit, però cap d’ells ha de tornar a Oristà . Una migració, diríem ben planificada, perfectament orquestrada per la Rosa, la seva mare. Nombrosos documents, testaments , capítols matrimonials, relacionen els dos oncles amb els seus nebots. Que hagués passat amb els Santonja sense la seva ajuda dels Solà i March ? Poder no haguessin marxat d’Oristà?? No ho sabrem mai, el que si podem afirmar es que sense la seva tutela les coses haurien estat molt més difícils.

Albert de Sucre i Miquel Playà