La família Batlle, de pagesos a Fabricants d'Indianes

 El camí que sortint de la muralla del Portal Nou duia al poble d’Horta, era força utilitzat per persones que anaven a peu, a cavall o en tartana. El primer tram i més a la vora de la ciutat transcorria per una munió d’horts que treballaven els pagesos del gremi d'hortolans de Barcelona. La via passava pel Fort Pienc on creuava el rec comtal pel Pont de les Bigues ( avui carrer Sicília, entre la Gran via i Casp), més enllà estava Sant Martí de Provençals i finalment el municipi de Sant Joan d’Horta.

Pont de les Bigues. Blog Memòria dels barris

El paisatge era agradable amb masies disperses , molins fariners moguts per la força hidràulica del rec comtal, i cap a mitjans del segle XVIII per les primeres fabriques d’indianes, ja al terme de Sant Martí de Provençals. El territori, anomenat el pla de Barcelona, abastia a la ciutat de cereals, farratges, lleguminoses, etc. Els terrenys, molt productius, eren propietat de l'església, de comerciants i nobles que els llogaven a pagesos a canvi d’un substanciós lloguer. Un mosaic de  colors i olors de diferents cultius  dels quals se’n treia profit des de temps immemorial gràcies al rec comtal.

 

Pla de Barcelona. Blog Memòria dels Barris

La família Batlle, originaria de Sant Andreu del Palomar, s’havia establert a la ciutat a finals del segle XVII, on el matrimoni format per en Jaume Batlle Cuyàs i la Gertrudis Castell vivia al carrer Carders, molt a prop del Portal Nou. Els Batlle pertanyien al gremi dels Hortolans del Portal Nou i tenien diferents peces de terra en el lloc anomenat La Teuleria a prop del Pont de les Vigues ( actualment  barri del Fort Pienc) i també d’altres a Sant Marti de Provençals. Poc després de la seva arribada a Barcelona, la guerra de successió ho va capgirar tot, la feina dels pagesos del pla de Barcelona va quedar limitada a l’interior de la ciutat. El retrocés en l'àmbit social, econòmic i cultural duraria fins ben entrat el segle XVIII.

 

Mapa Sant Martí de Provençals

L’hereu del Jaume i la Gertrudis, en Joan Batlle Castells, un cop passada la guerra, va continuar la feina als horts de la Teuleria. L’any 1718 es va casar amb la Coloma Umbert a l'església de Sant Andreu del Palomar. Ens l’hem d’imaginar sortint cada matí a peu o amb algun animal pel Portal Nou pel camí d’Horta fins arribar al Pont de les Bigues, tot treballant de sol a sol. Els dies de mercat, amb l’ajuda de la seva dona o d’algun familiar, havia de portar la collita a vendre a qualsevol mercat de Barcelona. Lentament i amb molts esforços va poder comprar més terres bé per conrear-les o per llogar-les a altres pagesos de la ciutat. El Joan Batlle Castells i la Coloma van tenir 6 fills :4 noies i 2 nois. El fill gran, en Jaume, va seguir fent de pagès a les terres del seu pare i dels seus avis. L’altre germà, el Joan, va aprendre l’ofici de perxer i cap el 1760 va obrir botiga i obrador a la casa familiar del carrer Carders. Els perxers o galoners fabricaven cintes o teixits llargs i estrets de seda. El gremi que els agrupava va tenir  un important desenvolupament a partir de mitjans del segle XVIII, gràcies a tres factors:  l’arribada en massa de mà d’obra, el progrés tècnic i finalment a l’obertura del mercat americà. L’increment del nombre de telers va ser notable en aquesta època aprofitant qualsevol espai del barri de Sant Pere, . 

L’any 1770 en Jaume i en Joan ja eren propietaris d'una petita companyia que es dedicava a l’ofici de perxer. En Joan aportava  la feina i en Jaume, la casa, tot mantenint la dedicació al camp. La família Batlle va orientar els seus esforços al nou ofici, però sense abandonar les terres que els servien d’ inversió i més endavant com a Prats d’Indianes. La visió de futur que va tenir aquesta generació seria clau en l’esdevenidor dels Batlle.

Tela d'indianes. enciclopèdia.cat

Els beneficis de la petita companyia es reinvertien en l’obrador o bé en la compra de més terres , però la mort prematura del Jaume va deixar el negoci en mans del seu fill, en Josep Batlle Roca, i del seu germà, en Joan Batlle, casat i sense cap fill. Oncle i nebot, l’any 1777, van vendre als germans Magarola, importants fabricants d’indianes de la ciutat de Barcelona unes terres de 6 mujades (les tenien pel seu avi, en Joan Batlle Castells) del terme de Sant Marti de Provençals per 3000 lliures de moneda catalana. La industria d’indianes produïa teles de fil o de cotó, o barreja d'ambdues, pintades només d'un costat, i necessitava d’extensions de terreny a prop de la ciutat per blanquejar i assecar les peces que confeccionava.

Palau Magarola del carrer Tallers

Amb el capital obtingut de la venda del terreny de Sant Martí de Provençals van poder crear l’any 1797 la companyia d’indianes Batlle i cia. En formaven part en Joan Batlle Umbert (perxer), Josep Batlle Roca (perxer), Marià Casas (fabricant d'indianes), i Sebastià Amigo (sombrerer). Per començar la societat va comprar una peça de terra de 5 quarteres per fer un prat d'indianes, en el lloc anomenat “lo Teulat”, on hi van fer construir, l’any 1806, un casal i unes oficines. En Josep Batlle Roca ( 1754- 1820 ), galoner i fabricant d’indianes, un cop mort el seu oncle, es va fer càrrec de les terres del Pla de Barcelona, de la casa del carrer Carders, on tenien l’obrador de perxer, i d’una casa al carrer Alt de Sant Pere nº3, que esdevindria més endavant la fàbrica d’indianes de la família Batlle . El Josep es va casar l’any 1775 amb la Gertrudis Miró, amb la que va tenir 6 fills. 

La guerra del francès (1808 – 1814) va suposar un nou entrebanc pels negocis i per la economia de Catalunya. El matrimoni format per en Josep Batlle i la Gertrudis també va tenir 6 fills. L’hereu, en Francisco Batlle Miró (1800-1866) , amb només 20 anys va haver de posar-se al capdavant de Batlle i cia. L’any 1820, mesos després de la mort del seu pare, obria una fàbrica d’indianes al carrer Alt de Sant Pere nº 3 , i al mateix temps reformava i ampliava l’antic obrador del carrer Carders.

 

Carrer Alt de Sant Pere nº 3. Autor: Miquel Playà

El panorama polític de la primera meitat del segle XIX no era gens encoratjador, els canvis produïts a conseqüència de la revolució industrial feien preveure un enfrontament civil entre dues mentalitats ben diferents; una urbana que es deixava enlluernar pels avenços tecnològics i científics i una rural que odiava profundament el progrés i refusava amb totes les forces tot el que signifiqués l’abandonament de les tradicions i les formes de viure antigues. Les guerres anomenades Carlines van sacsejar el nostre país de dalt a baix, mentrestant en Francisco Batlle Miró, casat amb l’Isabel Rovira, ja era un conegut fabricant d’indianes del barri de Sant Pere. Els Batlle havien viscut, junt amb el país, les transformacions, segurament massa sobtades, d’uns oficis que venien de molts segles enrere a uns altres completament nous, en què les noves tècniques hi tenien molta importància. La família Batlle  havia passat de ser pagesa a fabricant d’indianes amb només 50 anys.

Els Batlle, de pagesos a perxers.

L'enllaç de la Maria Batlle, l'any 1803, amb en Francisco Camprodon Vilà, va donar com a fruit dues de les tres dones que va tenir en Fco Santonja Bruguera, figura cabdal en l'esdevenidor de la família Santonja.

 Però qui eren i a què és dedicaven els avantpassats de la Maria? De fet no en sabíem res del seu orígen, ni quina era la seva història. Vaig pensar que seria interessant investigar-ho per tal de comprendre l'aportació d'aquesta família a la configuració de la Companyia  “Francisco Santonja”.

 Fco Batlle Miró, germà de la Maria, vivia al carrer Alt de Sant Pere nº 50, tenia en propietat una casa al carrer Carders nº 33, una altra al carrer Mònec nº 21, on sembla que tenia un obrador de Perxer, i finalment dues peçes de terra amb aigua a la Teuleria, a prop del Pont de las Vigues, a l'antic camí d'Horta ( actualment correspodria al carrer Sicilia entre Gran via i Casp).

Carrer Alt de Sant Pere n  50

Carrer Mònec nº 21

       

 En Fco i la Maria procedien d'una nissaga establerta a la ciutat de Barcelona des de principis del segle XVIII, segons la recerca a l'arxiu de Notaris de Barcelona. El primer Batlle que vaig trobar es deia Anton Batlle, pagès de Barcelona, mor abans de l'any 1735. Vivia al Barri de Sant Pere, segurament al carrer Carders, molt a prop dels Horts de Portal Nou, on des de molt antic els pagesos de la ciutat hi treballaven les seves terres.

Pont de les Bigues a l'antic camí d'Horta 

 El primer Batlle que no es va dedicar a l'ofici de pagès va ser el besnét de l'Anton, en Joan Batlle Umbert, mor a l'entorn del 1810. En Joan va trencar una tradició de pagesos per dedicar-se a un ofici, el de perxer, que a finals del segle XVIII donava a Barcelona una perspectiva de futur millor. Al morir sense fills, el continuador d'un petit obrador del carrer Carders nº 33, va ser el seu nebot , en Josep Batlle Roca, pare de la Maria Batlle, esmentada al principi del text. En Josep Batlle va morir l'any 1818, i el seu hereu finalment va ser en Fco Batlle Miró, germà de la Maria Batlle.

Carrer Carders nº 33

 Les famílies Santonja, Batlle, i Camprodon, es devien conèixer entre elles, malgrat que la ciutat havia crescut molt, la gent de l'ofici es coneixia. Els Santonja van viure al carrer Tapineria fins l'any 1824; els Camprodon, portaven anys residint al carrer de la Boqueria, on feien de velers, i els Batlle, antics pagesos, ara al carrer Carders, tenien uns quants telers de perxer. Les trajectòries de les tres nissagues es creuarien fruit de diversos matrimonis amb en Francisco Santonja Bruguera: 1er l'any 1824 ( Francisca Camprodon Batlle , 2on l'any 1835 (Mercedes Camprodon Batlle) , i finalment l'any 1852 ( Ana Dominga Batlle).

 Un cop feta, en part, la genealogia dels Batlle, s'obren nous interrogants sobre aquesta família. Encara no està clar si eren originaris de Barcelona, o bé, si com els Santonja i d'altres famílies, procedien de fora de les antigues muralles de la nostra ciutat. No ens queda cap més solució que seguir la recerca fins a resoldre les noves incerteses.



.

L' inventari dels Batlle

  

 Francisco Batlle i Miró, d'ofici perxer, va ser l'oncle sense fills de l'Anna Dominga Batlle, última de les tres dones d'en Fco Javier Santonja i Bruguera. La lectura de l'inventari sembla indicar que els Batlle gaudien d'una bona posició econòmica si ens fixem en els objectes que hi figuren a la casa del carrer Alt de Sant Pere; la quantitat de mobles de caoba, la vaixella de porcellana, els 112 volums de llibres, les joies que posseïen, etc. El patrimoni immobiliari també es destacable: el pis del carrer Alt de Sant Pere ( on va viure i morir ), el del Torrent de l'Olla, el del carrer Carders, la finca del Carrer Mònec ( on sembla que hi tenia el negoci ), els horts de Portal Nou, i la peça de terra del Pont de la Llacuna. Encara queda per confirmar on tenien la fàbrica, ho diem així perquè a l'inventari es parla de “ llibres antics de la fàbrica”. Tot sembla indicar que el negoci estava al carrer Mònec, donat que els Batlle tenien  tota la finca, que tenia 3 entrades, dues per tendes, amb planta baixa, tres pisos, i un hort al darrera, que segurament es feia servir per l'ofici de perxer.

Inventari Francisco Batlle i Miró ( ? - 1866 )

Carrer Alt de Sant Pere nº 50 primer pis.

Al rebedor
 10 cadires de caoba, un sofà de color de xicranda, 5 quadres de caoba amb estampes de litografia i tres tamborets de caoba.
Una escopidora de cristall blau. Un quinqué de llautó o làmpada solar. Una taula de noguera.

 Al menjador
 7 cadires ordinàries de boga, i 2 de mitjanes. 1 butaca de caoba Una taula de caoba per menjar.
 2 soperes de pisa anglesa, blanques i grans.
 6 ampolles de cristall i quatre porta-ampolles.
 5 copes grans, 10 gots petits de cristall, i 6 gots grans. 9 xiqures blanques de porcellana, 6 tasses per al caldo i els seus plats.
23 plats de pisa anglesa blanca, 2 gerres de porcellana blanca, un coper de 12 copes i tres ampolles.
2 candelers de metall, una ampolla de rom.
Un joc del dominó.

 A la cuina
Una taula blanca.
Una garrafera amb varies garrafes.
Un braser de llautó.
Una sagnadora de llautó. Una escumadora i un cullerot de llautó.
3 cassos, una “grasera”, i una xocolatera de coure.
3 candelers i 2 “velones” de llautó.

 Al dormitori on va morir
Un llit de caoba amb guarniments daurats.
Una taula per menjar al llit.
Un quadre de la Verge de la Mercè, i un del beat Oriol.
Un calaix amb un orinal.
Un rentamans, i estris per afaitar.
9 cadires amb seient de palla. 3 quadres i un mirall.
Una còmode de noguera:
1er calaix (una ombrel.la de seda i blonda, 6 camises de dona, uns calçotets de fil, 4 de cotó per a dona, un pantaló de fil, 8 parells de mitges d'estam i de cotó, 3 armilles per a senyora de cotó, 13 gorres per dormir, 9 camises per a senyora,........... i dues medalles de plata).
2ºn calaix ( roba usada).
3er calaix ( 4 cortines, 2 sanefes de tafetà de color carmí …..).
En un armari gran: 1er ; un maniguet, un barret de senyora, 2 capses amb diversos útils per a màscares. 2ºn; 7 tralles, 42 fundes de coixí, …. 3er; 8 coberts de plata amb les inicials J. B, 2 ganivets de plata, una palmatòria, 17 culleretes de plata amb les inicials J.B, 9 ganivets de mànec de banús,...4art; 8 cortines, una mosquitera, una capa madrilenya, 6 levites usades,..
.
 A l'escriptori
 Una taula pupitre de fusta.
 Una llibreria de fusta amb un total de 112 volums.
 Dos quadrets amb estampes.
4 cadires.

 A la peça immediata
Una còmoda escriptori amb arquilla antiga amb el següent contingut: vàries llibretes de rebuts, llibre de censos de finques de Francisco Batlle, llibres antics de la fàbrica.
300 duros en monedes d'or.
Una capsa de cartró: dues arrecades de rellotge o “leontinas” d'or, una agulla de diamants pel pit, 6 botons de robís, dos rellotges de plata de butxaca.
Un “chupador” de coral muntat en plata amb picarols i cadeneta del mateix metall.
Un parell de sivelles de plata per a sabates.
2 “toquillas” d'or, 2 arracades de diamants, 2 botons de diamants per les orelles, 3 anells de diamants, un anell amb topazi, una agulla gran que dibuixa una flor de diamants pel pit....

 A la sala principal del davant
Un llit gran de caoba.
Un crucifix de plata amb creu de fusta.
Una pila d'aigua beneïda.
Un tinter de metall i cristall.
Un quadre amb l'estampa de la nostra senyora del Roser.
Un aparador de caoba amb rivets d'or dins del qual hi ha 4 àngels.
2 palmatòries, 1 crucifix de plata, i una imatge de Santa Magdalena.
11 cadires de caoba. Una còmoda amb pedra de marbre a sobre.

Segona sala
Una taula de jugar de caoba.
Un tocador de caoba amb pedra de marbre.
Un joc complert de cafè de porcellana de platejada.
12 cadires de caoba. Un sofà de caoba. Una catifa. 5 quadres amb marc daurat.

 En un quarto interior
 Un armari vell, un bagul, i un llit amb matalàs.

 En un altre quarto interior
 Un bagul vell i buit, i un llit amb dos matalassos.

 En el quarto baix
 Roba de llit Un braser de coure amb la seva caixa de fusta de noguera.

Carrer Alt de Sant Pere nº 50 primer pis

Casa del Torrent de l'Olla nº 212 2ºn pis 

Dues còmodes.Una butaca amb seient d' enea.10 cadires grans de boga, 2 cadires mitjanes de boga, 9 cadires velles de boga.4 taules velles.2 llits vells i un catre.Utensilis de cuina vells.

 Bens inmobles

 - Una casa situada al carrer Mònec nº 21, composta de planta baixa amb tres portes ( dues per tendes i una per escala), tres pisos i el seu hort a la part posterior. Total 5400 pams quadrats aprox. La tenia al comprar-la a Felix Paradaltas ( AHPB notari: José Mazorla i Prats, 9 de juliol del 1841).

Carrer Mònec nº 21

- Peça que té 4 mujades (1) en els horts de Portal Nou.
- Casa del carrer Carders nº 33.
- Peça de terra en el Pont de la Llacuna. (1) una mujada equivalia a 4.896,5 metres quadrats


 AHPB Notari: Lluis Gonzaga Gurri a 7 de novembre de 1866

L' inventari dels Camprodon.

La importància de les famílies Camprodon i Batlle en el futur dels Santonja es va fer evident quan vam trobar els inventaris que estaven inclosos en els testaments d'en Fco Camprodon i Vila, i d'en Fco Batlle i Miró, dels anys 1859 i 1864 respectivament. En ambdós es fa una detallada exposició de tots els objectes quotidians, així com de les propietats que tenien. Es tracta de dues famílies, emparentades entre elles, que gaudien d'una posició benestant. A banda de la part més materialista cal dir, com vam esposar a l'article “ Els Camprodon i Batlle, un bon negoci ” , que hi ha una aportació de coneixements de l'ofici molt important, un era perxer i l'altre veler. Les filles, la Fca, la Mercè, i per ultim l'Anna Dominga es van casar per aquest ordre amb en Fco J Santonja Bruguera, que en va rebre els beneficis, així com els seus fills.

  Inventari Fco Camprodon i Vila ( 1789 – 1859)

 Carrer Boqueria n º 20

 - En el dormitori: 2 còmodes que eren de l'esposa del difunt, la Maria Batlle. 1 llit de noguera amb tres matalassos. 1 paperera d'ús normal.

 - En una habitació de l'entresòl: Una taula petita per jugar.

 - En l' habitació pròpia del difunt: Un aparador amb el Beat Miguel de los Santos. Un aparador amb un St Crist i la Verge de la Pietat.

 - En habitacions de l'entresòl: 4 llits amb els seus matalassos i 18 cadires usades.

 - En el menjador: Una taula de noguera per menjar. 12 cadires de noguera. - Roba blanca ( veure document).

 - A la tenda: Un aparador de noguera. Uns armaris vells. Unes vitrines. 11 lliures de “seda torcida”, 4 lliures de “seda torcida” negra. 71 lliures de seda de color, “torcida i floja”. 6 lliures de seda treballada en cordons. 24 peces de galons negre, 44 peces de galons de colors, etc.

 - A la cuina: 2 càntirs de coure de cinquanta anys. Una bateria de fang i vidre ordinari, cassoles de coure etc.

 - A l'obrador: 4 màquines de ferro amb 17 boixets per fer trenes. 1 màquina de ferro amb 4 “boixets per fer cordons. 4 telers de galoner. 2 telers de teixidor de vels. 1 ordidor. 8 plegadores, etc.

 - 10 coberts, 2 cullerots, 3 ganivets i un parell de canelobres, tot de plata.

- 200 duros en efectiu, i 500 duros en la Societat que tenia ( Auxiliar de la Indústria )

Carrer Boqueria nº 20

Immobles

 -  Casa del carrer de Boqueria nº 20 amb tenda i quatre pisos.
 -  Casa amb hort i una peça de terra a Sants.
 -  Una quarta part d'una peça de terra de l'Hospitalet.
 -  Deutes: Un cens de 24 lliures anuals de la casa del carrer Boqueria.
-   Un cens de 18 lliures de la casa de Sants. Etc.


 AHPB Notari: Manuel Lafont i Thomas, 7 de novembre de 1859.

Testament de Fco Camprodon i Vila

 - Hereu el seu fill, en Fco Camprodon Batlle, i en cas de no tenir fills als seus néts.

 - La casa del carrer de la Quadra nº 4 de Sant Feliu del Llobregat, al seu nét Fco de P Santonja Camprodon.

 - Als seus néts Josep, Rosa i Assumpció Santonja Camprodon la quantitat de 1.400 lliures catalanes.


 AHPB Notari: Manuel Lafont i Thomas, 7 de novembre de 1859.

Els Camprodon Batlle, un bon negoci

Com el nét d'un moliner d'Oristà arriba a fundar una companyia sedera amb una fàbrica al mateix cor de Barcelona ? El seu pare i els seus oncles vivien a Barcelona des de l'any 1770. S'hi havien arrelat i especialitzat ràpidament en els diferents oficis del tèxtil, velers, galoners, sastres ... Els nouvinguts devien recordar els telers del poble, propietat de la família materna i no crec que trobessin a faltar la feina de moliner que havien vist fer al seu pare. Tot un salt, només possible a la Barcelona de finals del XVIII. De moliners paraires a seders especialitzats. En el moment de l'arribada dels Santonja, el bon moment econòmic afavoria l'establiment de petits obradors que s'obrien als diferents barris de la ciutat, negocis que podien prosperar amb relativa facilitat. En aquest context es pot explicar l'ascens en tan sols dues generacions. De totes maneres les petites companyies, com les dels Santonja, assolien l'èxit definitiu gràcies a unes bones aliances matrimonials que els permetien ajuntar les capacitats i patrimonis de les dues famílies.

El nét del moliner, en  Fco J Santonja Bruguera (1800- 1874), es va casar als 24 anys amb la Fca Camprodon, la filla gran de Fco Camprodon Vilar ( 1782- 1859). La tria va resultar d'allò més encertada, tenint en compte que l'objectiu era l'augment del patrimoni i la possibilitat d'establir noves relacions en el sector del tèxtil. El pare i l'avi de la Fca eren examinador i prohom respectivament del col.legi de Velers de Barcelona. Vivien al carrer Boqueria, on tenien una petita empresa anomenada, Auxiliar de la indústria, especialitzada en l'ofici de veler, galoner. La primera notícia que tenim és de l'avi, en  Fco Camprodon Masvidal,  com a prohom del Col·legi de Velers l'any 1773, dada que ens confirma la importància del personatge . Estava casat amb l'Eulàlia Vila i encara que vivien a Barcelona, sembla que eren originaris de Sant Feliu del Llobregat. D'altra banda, el pare de la Fca estava casat amb la Maria Batlle, pertanyent a una família de perxers que vivien al barri de Sant Pere, no sabem des de quan.

Carrer Boqueria nº 20

La Fca va morir l'any 1832 en el part del seu primer fill, en Fco de Paula Santonja Camprodon. En Fco J es va tornar a casar amb una germana petita de la Fca , la Mercedes, aquesta també es va morir any 1859 i la tercera esposa, un cop acabades les germanes, va ser una cosina d'aquestes, la Ana D Batlle. La relació amb els Camprodon Batlle a part de molt estreta, senzillament devia ser un bon negoci, com demostrarem amb l' inventari de l'any 1859 d'en Fco Camprodon i Vilà, i el d'en Fco Batlle i Miró de l'any 1866, oncle de la tercera i última dona. Es en aquests anys, entre el primer i l'últim casament, que la companyia Fco Santonja compra un edifici al carrer Argenteria, cantonada carrer Basea, on instal·la un obrador i la Botiga, i que adquireix més endavant, una vella fàbrica d'indianes de la família Canet al carrer Cortines. Un progrés molt ràpid tan sols possible amb el recolzament de la família Camprodon i en una època de creixement econòmic, sobretot en el tèxtil.

Fàbrica del carrer Cortines

En la propera entrada del bloc publicarem els inventaris dels Camprodon i els Batlle que a banda de demostrar la teoria de que són essencials per l'esdevenidor dels Santonja, també ens il·lustren de manera molt detallada tot el parament d'una casa del segle XIX, així com els estris dels oficis del ram de la seda.