En primer lloc pensava en una persona amb una formació intel·lectual que podia anar més enllà del negoci familiar. Mentre que els seu pare i el seu avi es van formar exclusivament per a la feina que havien de desenvolupar, ell va estudiar dret, de fet és l'únic advocat de la família Santonja, i malgrat que la seva vida va estar marcada per la dedicació a l'empresa, els seus estudis li van permetre tindre una perspectiva molt més amplia. De fet, en Fco Santonja, als 53 anys va delegar les seves responsabilitats de la fàbrica al seu germà petit,l'Enric Santonja Bassols. Fins aquell moment va exercir el seu lideratge amb responsabilitat, però també és veritat que les seves inquietuds devien anar més enllà dels maldecaps de les gestions del dia a dia, així que quan va retirar-se ho devia fer sense enyorança. El que no sabem del cert a què es va dedicar en el moment de la seva retirada, però pel que es va poder trobar a casa de la seva filla quan aquesta va morir, ens podem imaginar que tenia afició per la música, era assidu al liceu, per la pintura i la literatura.
En Francisco va quedar vidu als 37 anys al néixer la seva primera filla, la Montserrat. Al contrari del seu pare i del seu avi que es van casar diverses vegades va renunciar a contraure un nou enllaç per abocar-se a la cura de la Montserrat amb l'ajuda de la seva sogre, la Justa de la Maza. Va renunciar a un nou matrimoni que podia aportar-li avantatges en el terreny professional, pensem que un nou casament per les famílies benestants representava més enllà de la necessitat afectiva, la consolidació del patrimoni, per prioritzar la seva vida personal. Es a dir, va renunciar a donar una nova mare a la seva filla, sacrificant l'interès més material, cosa que no havien fet el seu pare i sobretot el seu avi. Es possible que no volgués fer-la passar per aquesta experiència?
Un cop feta la idea del personatge amb les aportacions documentals i de transmissió oral, calia anar més enllà per tal de conèixer amb més profunditat a la persona. Disposava, per fer l' estudi grafològic, d'un l'arbre familiar i d'anotacions fetes a mà per ell. Aquest material m'havia de servir per confirmar o desmentir les sospites plantejades, i també per descobrir aspectes nous de la personalitat del meu avantpassat.
L'estudi grafològic observat a partir del grafisme analitzat
“Agilitat mental, unida a precisió i reflexió. La seva visió de l'entorn era clara i concreta, arribava a conclusions de manera ràpida, però no per això poc reflexiva. Un cop pressa una resolució la portava a la pràctica d'un manera immediata. Va poder desenvolupar- se en diferents àmbits creatius que ell considerés realistes i realitzables. És possible que projectés aquesta faceta en algun tipus d'activitat”
 |
| Signatura 1882 |
COMENTARI
D'aquest aspecte de l'estudi grafològic es dedueix que era una persona preparada amb una visió clara de la realitat i una capacitat per a la reflexió provada. Pensem que en Francisco va estudiar dret i per tant tenia una bona formació intel·lectual a diferència dels seus avantpassats. Aquest fet l'allunya del problemes del dia a dia per donar-li una visió més amplia que li permet una anàlisi més objectiu del seu entorn. Al mateix temps a diferència del seu avi, els seus objectius no sempre giren entorn de la Companyia Santonja, sinó que es diversifiquen, però no queden clars en l'estudi. Això no vol dir que deixés de banda les seves responsabilitats, però aquestes, no eren la seva única prioritat. Prova d'això, és que en Francisco a l'any 1905 quan encara tenia 53 anys, dóna amplis poders al seu germà petit.
FRAGMENT ESTUDI
“ L 'evolució gràfica al llarg dels anys és molt positiva en el terreny intel·lectual. Representa una evolució molt favorable en aquest aspecte que el va permetre desenvolupar-se amb fluidessa i efectivitat"
 |
| Signatura 1905 |
Es tractava d'una persona culta i preparada, podríem dir que refinada. Aquestes característiques les va heretar la seva filla. La meva àvia m'explicava que la Montserrat era tota una senyora, que es va mantenir soltera tota la vida, i que tenia molta predilecció pel teatre, l'òpera i d'altres gustos refinats. Es lògic pensar que ambdós amb una vida solucionada poguessin permetre's una llotja al Liceu entre d'altres coses. L'ascens social de la família Santonja ja estava consolidat, ara ells en podien gaudir.
FRAGMENT ESTUDI
“ Pel que fa al caràcter actuava de forma moderada amb serenitat i domini, però s'aprecien certes inseguretats que difícilment sortien a l'exterior”
 |
| Signatura 1911 |
A què es poden referir les inseguretats que s'aprecien? Si fem una ullada a la seva biografia hi ha un punt fosc que no hem pogut aclarir. Quan es casa amb l'Anna Matarrodona l'any 1885, en Francisco era vidu des de l'any 1880 . Un matrimoni curt que devia acabar amb la mort de la dona. No en sabem res. És possible que aquest succés li deixes petjada? El matrimoni amb l'Anna tampoc va durar gaire, aquesta es va morir en el part de la seva filla, l'any 1889. Una segona decepció, és possible que fes trontollar la seva persona. Després, la decisió de no casar-se més, un fet gens habitual a la família Santonja , ens fa pensar que es va preservar en el seu cercle més íntim per tal de no patir més. És un hipòtesis d'allò més versemblant. Ara bé, el seu domini i la seva serenitat van fer que aquestes inseguretats no es manifestessin .
FRAGMENT ESTUDI
“Tenia un fort sentit d'arrelament familiar que el feia responsable del seu entorn més pròxim. Adoptava una actitud de domini i control ferm, de protector familiar però aquest paper l'exercia amb un caràcter dialogant. És probable que se sentís segur i orgullós de la seva tasca professional i social , però que íntimament fos insegur a la seva vida afectiva i personal. També es evident que se sentia aclaparat per les seves responsabilitats professionals i familiars que ell mateix s' autoinposava”
 |
| Signatura 1919 |
COMENTARI
M' imagino una persona molt responsable que estava cridat a fer una tasca per imposició familiar, era l'hereu, que no podia ni volia defugir. Havia estat educat per complir el seu paper sense tindre en compte els seus desitjos més personals. Donat que per ell, hauria volgut una mica més de llibertat per conduir la seva vida, crec que pels altres, i sobretot per la seva filla va ser comprensiu i tolerant. Diuen que la Montserrat Santonja era una dona alliberada pels temps que corrien, avançada, culta i amant de la bona vida.
CONCLUSIÓ FINAL
Considero que en Francisco Javier Bassols trenca una mica amb les tres primeres generacions dels Santonges que s'havien establert a Barcelona des de mitjans del segle XVIII, en el sentit que la seva visió del negoci no era viscuda de la mateixa manera. Mentre que pels els seus avantpassats, la feina era el més important de les seves vides, en el cas del nostre personatge, un cop consolidat un cert estatus, aquesta no era la seva única obsessió. El seu sentit de la responsabilitat i familiar van fer que la tasca que li tenien encomanada la complís amb escreix , però això no va obviar que les decisions més importants de la seva vida no sempre anessin encaminades als aspectes més materialistes. Per últim, cal remarcar la seva gran sensibilitat, potser pel fet de perdre la mare de jove, segurament també per la mort de la seva dona i trobar-se amb la gran responsabilitat de criar la seva filla.
Estudi grafològic: Matilde Priante
