dimarts, 26 de maig de 2020

Un protector dels Santonja en el seu pas a Barcelona: Magí Solà i March

A la segona meitat del segle XVIII la família Santonja vivia a Oristà, on en Joan Santonja treballava al molí propietat de la família de la seva dona, la Rosa Solà i March. La parella va tenir 7 fills, en Josep, l'hereu, es quedaria al poble, i la filla més gran, l’Elena Santonja, seria la primera que marxaria a Barcelona.


Poble d'Oristà


 Els Solà i March eren pagesos benestants, naturals d’ Oristà, tenien terres, ramats, i també eren propietaris del Molí Solà de la Vall, on treballava en Joan Santonja. Almenys que sapiguem dos dels seus fills, germans de la Rosa Solà, van decidir anar-se’n a la ciutat. En Magí Solà i March hi va fer carrera eclesiàstica i en Josep Solà i March, germà seu, hi exercia l’ofici de veler. Els dos germans, sens dubte, van ajudar a l’Elena i després a la resta dels Santonges en la seva arribada, un des de l’Església i l’altre des del seu ofici.

 En Magí Solà i March, l’any 1753, ja ordenat capellà, redacta a Barcelona el seu primer testament (1). En aquell moment era prevere beneficiat de Santa Maria del Mar i vivía amb els Desvalls, una important família de la noblesa catalana. En Francisco Desvalls i Alegre, senyor de Poal i Gimenells. va morir l’any 1774 i l’inventari del seu testament (2) diu textualment que en Magí Sola i March tenia habitació a la seva casa de la Riera de Sant Joan, i s’encarregava de l’educació de l‘Anton Maria, un del fills del matrimoni d’en Francisco i la Manuela Desvalls i Llupià. L’altre fill es deia Joan Anton. Després de la mort del pare, en Magí, va anar a viure amb la Manuela Desvalls i els seus dos fills al palau de la seva propietat del carrer Ample.

Riera de Sant Joan segle XIX


 Mentrestant a Oristà, l’Elena Santonja degut a la mort dels seus pares, marxa del poble que l’havia vist néixer. En Magí, oncle seu, aconsegueix trobar-li unes bones cases on viure fins que a l’any 1772, l’Elena de 19 anys, demana una dot a l’ajuntament de Barcelona per a casar-se (3).El document està signat pel mateix Magí. De mica en mica van arribant a Barcelona la resta de germans Santonja. El 1776, en Gabriel Santonja, veler de la ciutat, es casa amb la Josefa Mimó (4). L’any 1785 en Bonaventura Santonja obre botiga de sastre al carrer d’en Ripoll (5), mentre el seu germà Francesc, galoner del carrer Tapineria, l’ajuda en el que seria l’orígen de la companyia Santonja. Finalment trobem un document de l’any 1797 on en Magí Solà aporta 30 lliures de moneda Barcelonesa al matrimoni entre la Maria Santonja, germana dels esmentats, i en Josep Torras (6).

Taller de sastre (Barcelona 1760)


 Les ajudes a l’Elena i a la Maria confirmen la relació dels germans Santonja amb el seu oncle, però aquest ajut va anar més enllà d’aquests dos fets puntuals i seria sens dubte un factor decisiu en el futur dels seus negocis, sobretot el dels germans Bonaventura i Francesc. Però quina capacitat d’influència tenia en Magí en aquella època? La carrera eclesiàstica d’en Magí Solà i March, doctor en teologia, prevere beneficiat de Santa Maria del Mar, i l’amistat amb en Joan Anton Desvalls (7), regidor de l’ajuntament de Barcelona, responsable dels allistaments de les milícies en els diferents conflictes de finals del XVIII i principis del XIX, ens permet afirmar que els tractes dels Santonja amb l’Església i amb l’exèrcit eren com a mínim fluïts. Els germans, i no per casualitat, es dedicaven a proveir de robes a soldats i a capellans. Així és pot entendre com en poc temps els obradors d’en Bonaventura i d’en Francesc Santonja evolucionessin positivament.

Escut família Desvalls


 En Magí Solà i March va morir l’11 de març de 1798 a les 4 de la tarda al Palau del carrer Ample d’en Joan Antoni Desvalls, on vivia des de feia anys. El testament, redactat el 1788 a Barcelona(7), escollia com a marmessors
 - L’ il•lustríssima senyora Donya Maria Emanuela Desvalls i de Lupià, marquesa de Llupià, vídua de Francesc Desvalls i de Ardena.
- L’’il•lustríssim senyor don Joan Antón Desvalls, marqués d’Alfarràs, domiciliat en aquesta ciutat de Barcelona, fill primogènit dels dos anteriors.
 - El reverent Doctor Andreu Solà, prevere, el seu nebot, en aquell temps vicerector dels hospitals generals de la vila de Madrid.
- Els reverends Joan Vila i en Francesc Cabanes, beneficiats de Sta Maria del Mar.

 Tanmateix manifesta que vol ser enterrat en el vas de la comunitat eclesiàstica on es trobi en el moment del seu decés. I que li siguin dites 400 misses, 50 d’elles pel reverend Anton Maria Desvalls i d’Ardena, deixeble seu.

 Segur que els Santonja van valorar molt la figura d’en Magí Solà i March, ja que gràcies a ell van prosperar a la Barcelona de finals del segle XVIII, la qual cosa els va permetre posar els fonaments d’una companyia sedera que tindria el seu màxim desenvolupament entre finals del segle XIX i començaments del XX.

 Miquel Playà Ventura i Albert de Sucre Carulla



 Bibliografia:

 (1) AHPB Notari: Anton Duran (any 1753)
(2) AHPB Norari: Josep Ribes i Graner (2 de desembre de 1774 )
(3) AHCB. Demanda de dot a l'Ajuntament ( any 1772 )
(4) Arxiu Arquebisbat de Barcelona. Exp matrimonials. Calaix 138.Llibre nº 152 nº 8.
(5) AHPB Notari: Miquel Arnús (19 d’abril 1785)
(6) AHPB Notari: Miquel Serra i Ponach (5 de Marc de 1797)
(7) En Joan Anton Desvalls i d’Ardena,(Barcelona, 26 d'octubre de 1740 - 10 de març de 1820), sisè marquès de Llupià, quart del Poal, marquès consort d'Alfarràs i nét d'Antoni Desvalls i de Vergós, fou un hisendat i científic català. És considerat com un dels homes més il•lustres de la Barcelona del final del segle xviii. Diputat i regidor de l’ajuntament. Va participar en la formació de les milicies en la guerra gran del 1793 i també en la resistència en la guerra del Francès. favorablement.

dilluns, 13 d’abril de 2020

La casa museu d'en Joan Bassols Villà

Un matí d’estiu de l’any 1912 en Joaquim Folch i Torres de la Veu de Catalunya visitava la casa museu, que tenia el doctor Bassols a la falda del Tibidabo. Explicava que just abans d’arribar a la casa, hi havia un pont fet de baranes modernistes, sota del qual passava el torrent del Maduixer que baixava de la serra de Collserola. Segons relata el periodista des d’aquell lloc privilegiat, alçat, podia veure el Putxet i la Vila de Sant Gervasi, enmig d’una vall florida, on la tranquil•litat i el silenci encara respectaven un entorn envaït per la burgesia barcelonina des de finals del segle XIX.


Vall del Frare Blanch

 Un cop a l’interior de la propietat, el periodista queda captivat per la frondositat d’un jardí ben cuidat amb cascades d’aigua i glorietes ombrívoles que donaven a l’espai un aire romàntic i alhora el remuntaven a temps passats. De la casa destaca les galeries amplíssimes amb columnes jòniques i arcades de perfectes proporcions, així com els balcons majestuosos des d’on els amos de la casa devien contemplar, sense cap obstacle, el paisatge que s’estenia als seus peus.

Casa Museu Bassols any 1912

 Tot seguit, en Joaquim Folch i Torres fa una lloança i descripció detallada de tot el contingut del museu, des de la Biblioteca a la col•lecció de fòssils, passant pel recull de monedes antigues, el mobiliari antic, les ceràmiques exposades a les golfes, la vitrina d’ objectes religiosos, un  herbari , i una important biblioteca.


Biblioteca i herbari


 Però qui era el doctor Bassols i com arriba a crear un museu a la seva torre d’estiueig? En Joan Bassols Villà va néixer el 13 de juny de 1852 al carrer Amargós nº 1. Era el petit de tres germans, el seu pare, en Joan Bassols Tresserras , era veler de la ciutat de Barcelona. Un cop acabat els estudis primaris i el batxillerat, va cursar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1874.

 En Joan Bassols Villà tenia consulta al carrer Portaferrisa i més tard obre una botiga d’aparells ortopèdics al carrer Diputació nº 344, mentre vivia al carrer Xuclà nº 15 pral amb la seva dona, la Dolors Cortés. La parella no va tindre fills i tenia la segona residència al carrer dell frare Blanch on la família Bassols havia adquirit una casa torre a meitats de segle..

 Els diaris de l’època publiquen que en Joan Bassols és membre de la Reial Acadèmia de les ciències i les arts de Barcelona, situada a la Rambla de Barcelona, fundada l’any 1764 , que és dedicava a reunir els científics catalans per discutir i presentar els avenços científics en els camps de la meteorologia, astronomia, sismologia, etc. També pertany a la junta del col•legi de metges i és membre de la junta de la Casa provincial de maternitat i expòsits.

 L’any 1903, el Cardenal Casañas celebra la santa misa a la capella particular que té la familia Bassols a la seva casa torre, dita familiarment “ Villa Dolors”. L’any 1905 Joan Bassols Villà beneeix la campana que té a la seva capella, la bategen amb el nom de “ Joana “. A la festa hi assisteix molta gent de la societat Barcelonina i veïns de Sant Gervasi, i tot seguit s’aprofita per inaugurar la col•lecció de minerals i fòssils del Doctor Bassols.

Cardenal Casañas

Des que tenim la primera noticia de la torre Bassols fins la mort del doctor Joan Bassols Villà, la casa es converteix en el Museu Bassols amb capella oberta al públic. Estan documentades continues visites de tipus científic per coneguts naturalistes de l’època, algunes guiades pel mateix Joan Bassols. També visita la casa el cardenal Casañas que fa donació dels seus objectes personals, i també rep a religiosos de l’ordre Benedictina de Montserrat amb els quals tenia una estreta relació.

 El ventall d’interessos d’en Joan Bassols Villà era molt variat, però dels escrits que ens han pogut arribar destaquen els que parlen de meteorologia, on aprofita per reclamar insistentment la construcció d’un observatori meteorològic al cim de Sant Geroni a Montserrat que finalment va ser una realitat l’any 1912.

 La última noticia que tenim d’en Joan Bassols Villà és del 1915 quan la revista Montserratina publica en el mes de juliol la seva mort. De la casa museu del carrer del Frare Blanch i de tot el seu contingut no en sabem res més. Es possible que se’n fes una donació a la ciutat de Barcelona, o bé es repartís entre els fills de la seva única germana, la Rosario Bassols Villà.

Miquel Playà Ventura