dilluns, 13 d’abril de 2020

La casa museu d'en Joan Bassols Villà

Un matí d’estiu de l’any 1912 en Joaquim Folch i Torres de la Veu de Catalunya visitava la casa museu, que tenia el doctor Bassols a la falda del Tibidabo. Explicava que just abans d’arribar a la casa, hi havia un pont fet de baranes modernistes, sota del qual passava el torrent del Maduixer que baixava de la serra de Collserola. Segons relata el periodista des d’aquell lloc privilegiat, alçat, podia veure el Putxet i la Vila de Sant Gervasi, enmig d’una vall florida, on la tranquil•litat i el silenci encara respectaven un entorn envaït per la burgesia barcelonina des de finals del segle XIX.


Vall del Frare Blanch

 Un cop a l’interior de la propietat, el periodista queda captivat per la frondositat d’un jardí ben cuidat amb cascades d’aigua i glorietes ombrívoles que donaven a l’espai un aire romàntic i alhora el remuntaven a temps passats. De la casa destaca les galeries amplíssimes amb columnes jòniques i arcades de perfectes proporcions, així com els balcons majestuosos des d’on els amos de la casa devien contemplar, sense cap obstacle, el paisatge que s’estenia als seus peus.

Casa Museu Bassols any 1912

 Tot seguit, en Joaquim Folch i Torres fa una lloança i descripció detallada de tot el contingut del museu, des de la Biblioteca a la col•lecció de fòssils, passant pel recull de monedes antigues, el mobiliari antic, les ceràmiques exposades a les golfes, la vitrina d’ objectes religiosos, un  herbari , i una important biblioteca.


Biblioteca i herbari


 Però qui era el doctor Bassols i com arriba a crear un museu a la seva torre d’estiueig? En Joan Bassols Villà va néixer el 13 de juny de 1852 al carrer Amargós nº 1. Era el petit de tres germans, el seu pare, en Joan Bassols Tresserras , era veler de la ciutat de Barcelona. Un cop acabat els estudis primaris i el batxillerat, va cursar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1874.

 En Joan Bassols Villà tenia consulta al carrer Portaferrisa i més tard obre una botiga d’aparells ortopèdics al carrer Diputació nº 344, mentre vivia al carrer Xuclà nº 15 pral amb la seva dona, la Dolors Cortés. La parella no va tindre fills i tenia la segona residència al carrer dell frare Blanch on la família Bassols havia adquirit una casa torre a meitats de segle..

 Els diaris de l’època publiquen que en Joan Bassols és membre de la Reial Acadèmia de les ciències i les arts de Barcelona, situada a la Rambla de Barcelona, fundada l’any 1764 , que és dedicava a reunir els científics catalans per discutir i presentar els avenços científics en els camps de la meteorologia, astronomia, sismologia, etc. També pertany a la junta del col•legi de metges i és membre de la junta de la Casa provincial de maternitat i expòsits.

 L’any 1903, el Cardenal Casañas celebra la santa misa a la capella particular que té la familia Bassols a la seva casa torre, dita familiarment “ Villa Dolors”. L’any 1905 Joan Bassols Villà beneeix la campana que té a la seva capella, la bategen amb el nom de “ Joana “. A la festa hi assisteix molta gent de la societat Barcelonina i veïns de Sant Gervasi, i tot seguit s’aprofita per inaugurar la col•lecció de minerals i fòssils del Doctor Bassols.

Cardenal Casañas

Des que tenim la primera noticia de la torre Bassols fins la mort del doctor Joan Bassols Villà, la casa es converteix en el Museu Bassols amb capella oberta al públic. Estan documentades continues visites de tipus científic per coneguts naturalistes de l’època, algunes guiades pel mateix Joan Bassols. També visita la casa el cardenal Casañas que fa donació dels seus objectes personals, i també rep a religiosos de l’ordre Benedictina de Montserrat amb els quals tenia una estreta relació.

 El ventall d’interessos d’en Joan Bassols Villà era molt variat, però dels escrits que ens han pogut arribar destaquen els que parlen de meteorologia, on aprofita per reclamar insistentment la construcció d’un observatori meteorològic al cim de Sant Geroni a Montserrat que finalment va ser una realitat l’any 1912.

 La última noticia que tenim d’en Joan Bassols Villà és del 1915 quan la revista Montserratina publica en el mes de juliol la seva mort. De la casa museu del carrer del Frare Blanch i de tot el seu contingut no en sabem res més. Es possible que se’n fes una donació a la ciutat de Barcelona, o bé es repartís entre els fills de la seva única germana, la Rosario Bassols Villà.

Miquel Playà Ventura

2 comentaris:

  1. La narració és àgil i entretinguda. Magníficament documentada pel Miquel.M'agradaria poder comptar històries del meus avantpassats amb el seu estil.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Ignasi, segur que tu pots fer el mateix o millor! El que és bàsic són les ganes de fer ho i una gran dosis de curiositat.

    ResponSuprimeix