En Mariano Santonja Balaguer va néixer al carrer d’en Ripoll nº 26 l’any 1804 . El seu pare en Bonaventura era un membre destacat del Gremi de Sastres i la seva mare, la Caterina Balaguer, filla d’un mestre de cases de Setmenat. Tenia dos germans del primer matrimoni del seu pare amb l’Antònia Pagès, en Francesc ( 1794 – 1810) i en Caietà ( 1795 – 1860 ). La infantessa i joventut del Mariano va estar marcada per dos fets històrics que van influir molt en la vida del nostre país, la Guerra del Francès ( 1808 – 1814) i el posterior regnat de Ferran VII ( 1813 – 1833). Eren nous temps en el que dues mentalitats s’enfrontaven. Una que lluitava per conservar els vells costums i idees de l’antic règim i una altre que aspirava a una societat menys dominada per la religió, i que veia en el progrés tecnològic una oportunitat per canviar una economia basada una agricultura, monopolitzada per unes poques famílies, propietàries de la major part de la terra.
 |
| Guerra del Francès ( 1808 - 1814) |
Cap dels tres germans va continuar exercint l’ofici del seu pare, abandonaven el ram del tèxtil que tants beneficis havia suposat per a la família Santonja. El més probable es que en el canvi influïssin dues famílies que ja es dedicaven al comerç, els Farreras Llorens ( per matrimoni amb el Caietà ) i els Teixidó Llorens ( pel d’en Mariano), però aquest qüestió l’explicarem més endavant.
En Francesc, el germà gran, va morir l’any 1810, als 16 anys, ja exercint l’ofici d’ adroguer. El més probable, donada la seva edat, és que fes d’aprenent en alguna botiga del centre de Barcelona. De moment no sabem en quina.
 |
| Ofici d'adroguer |
Les adrogueries eren una mena de basars plens de prestatges que mostraven en calaixos i calaixets una gran varietat de productes. Un gran taulell, amb unes balances per mesurar el pes i uns morters per moldre espècies, presidia l’estança . Els adroguers estaven especialitzats en vendre articles vinguts d'ultramar i de les colònies: safrà, pebre, canyella, cacau, mel, nou moscada, i totes les varietats de sucre imaginables: aterrossat, blanc refinat, roig, negre o de melassa, candi, de llustre, esponjat, etc.
 |
| Botiga d'adroguer |
L’any 1820, en plena dictadura del regnat Ferran VII, en Mariano acabava la segona ensenyança i entrava d’aprenent en una adrogueria . La ciutat n’estava plena i els productes que venien tenien molt d’èxit entre les classes benestants. Mentrestant Catalunya vivia sota un règim autoritari molt conservador on es perseguien les idees lliberals que s’havien introduït al nostre país arran de l’ invasió Napoleònica. Tot el que fos anticlerical i progressista era jutjat per la justícia i pel temible tribunal de la inquisició.
Després de les execucions en massa de liberals a Barcelona per part del governador general de Catalunya, el Comte d'Espanya, en Caietà Santonja Balaguer de 37 anys es casava, l’any 1832, amb la Josefa Ferreras Llorens de 30 anys a Santa Maria del Mar. El matrimoni va anar a viure al c/ Montcada nº19 , on tenien un magatzem de fruits secs. El germà de la Josefa, en Narcís Farreras Llorens ( 1802- 1866) , consta en un document del 1860, com adroguer del carrer Flassaders nº 39.
Amb la mort, l’any 1833, de Ferran VII, la situació general del país no milloraria ni gens ni mica. La falta de descendència masculina va originar un conflicte dinàstic que provocaria la 1ª guerra Carlina ( 1833 – 1840). No sabem si el Caietà i el Mariano eren simpatitzants d’un dels dos bàndols o bé si van participar- hi directament .
 |
| Barcelona any 1850 |
L’any 1835, en els llibres de registres impositius de la ciutat, podem trobar en Mariano Santonja Balaguer de 31 anys, al carrer Assaonadors on tenia botiga o magatzem de productes importats de les colònies . En aquell moment pagava 44 rals de contribució. Molt a prop, com hem dit anteriorment, el seu germà Caietà en tenia un de fruits secs al carrer Montcada.
En plena guerra Carlina , a l’any 1837, el Mariano Santonja Balaguer del comerç es casava amb la Josefa Teixidor Llorens, soltera, filla de Francisco Teixidor Vivó, comerciant resident a Barcelona, i de Josefa Llorens. La família Teixidó eren comerciants Barcelonesos que tenien negocis a l’Illa de Cuba , en Josep Teixidó Vivó i en Francisco Teixidor Llorens, oncle i germà de la Josefa, van enviar diners des de la ciutat de Matanzas en motiu del recent matrimoni.
Dues transaccions exemplifiquen els moviments de mercaderies que portaven a terme els germans Santonja. Una és de l any 1847, quan en Mariano Santonja, com a especulador en fruits i comestibles , es queda una partida de 1628 arroves ( 1 Arroba equival a 11,339 KG) de sucre procedent de Matanzas, arribada al port de Barcelona. Una altra de l’any 1842, quan el mateix Mariano ha de cobrar un deute de 4387 rals per una partida de Palo de Tinte, ( arbre originari de la península del Yucatan que es feia servir per tenyir tot tipus de teles), provinent de Mèxic. En resum el negoci consistia en comprar els productes en orígen, a través d’uns intermediaris,els Teixidó per exemple, fer el transport cap a Barcelona, i finalment vendre’ls aquí per un preu molt superior. En tota regla una activitat especulativa que els devia donar uns bons rendiments.
 |
| Arbre Palo Tinte |
Hem de suposar, a l’espera de trobar mes dades, que els negocis del germans Santonja anaven prou bé amb l’ajuda dels seus contactes familiars i amb el seu propi esforç. Així és significatiu que el 27 d'agost de 1844, el diari de Barcelona, publicava que Caietà Santonja Pagès era dependent del corredor de canvis, Juan Ramón Feu. I es que El Corredor intervenia en els contractes de compravenda de productes d’importació i d’exportació (grans, blat, peix, cera, teixits, productes de Llevant) i en la contractació d’assegurances marítimes i en el peritatge de teixits, de naus i de mercaderies.
Mentrestant la crisis originada pel govern de Ferran VII no va millorar durant el regnat de la seva filla Isabel II. El conflicte dinàstic no resolt va desembocar en la segona guerra Carlina 1846 – 1849. La corrupció estava a l’ordre del dia, els comerciants catalans es queixaven a través dels gremis del sistema de tributs que els perjudicava de manera greu. En definitiva el mal govern limitava les nombroses iniciatives dels fabricants i comerciants de la ciutat.
 |
| Isabel II |
Pocs anys més tard, El 24 d'octubre de 1860, el diari de Barcelona publicava l'esquela d'en Caietà Santonja Pagès. Deixava esposa, filla, germà, germans polítics, i demés parents. El funeral es va celebrar a Santa Maria del Mar. En Mariano Santonja va continuar la seva activitat des del carrer Assaonadors amb la col·laboració de la família de la seva dona, fins que el 18 de novembre de 1879 moria de malaltia cerebral als 75 anys al carrer Assaonadors nº 20 1er pis, on encara constava com a especulador de fruits (la Guia de Barcelona).
Miquel Playà
