dimarts, 28 de juliol de 2015

La botiga del carrer de la Bòria

Carrer Bòria nº 3 i 5. Any 1908. Autor Narcís Cuyàs

El seu pare es va morir en una epidèmia a l'any 1823 a la casa del carrer Tapineria nº10 que feia xamfrà amb el carrer d'en Vidal. En Francesc va haver de fer-se càrrec dels seus germans i també de la seva mare. De totes maneres no va trigar gaire en casar-se amb la Francisca Camprodon, l'any 1824. No sabem si es van quedar a la mateixa casa, que també era obrador, o bé van marxar a un altre lloc de la ciutat. El més probable és que el nou matrimoni no es mogués esperant una altra ubicació. L' any 1832 la Francisca va morir després de donar a llum el seu primer fill. El vidu va tornar a casar-se tres anys més tard amb una germana de la primera dona, la Mercedes, i es van traslladar al carrer de la Boria nº 5. En aquell moment el seu germà Josep, que era metge, tenia consulta al carrer Mercaders nº 24; la seva tia Elena tenia casa, al carrer Carders nº 4, on el seu marit, en Gabriel Manent, feia de sabater; i l'oncle Bonaventura, germà del seu pare, vivia i treballava a l' obrador de sastre al carrer d'en Ripoll nº 27.

Fons documentals ens confirmen que en Fco i la Mercedes van anar a viure al carrer de Bòria, cantonada amb Arc de Filateres, l'any 1835, on van ocupar el 1er pis i el local que els servia de tenda, i s'hi van estar fins l'any 1847. En aquest període el matrimoni amb els seus fills van ser espectadors i també patidors dels esdeveniments polític-socials. Sobretot dels enfrontaments dels lliberals amb els absolutistes provocats per la falta de descendència masculina del monarca espanyol Ferran VII. Els partidaris de la filla, Isabel II com a successora del Rei, els lliberals, es van barallar amb els seguidors de Carles Maria Isidre, germà d'en Ferran, de caire conservador, en una sèrie de guerres civils que confrontaven dues maneres d'entendre el país. Al mateix 1835 es va viure la crema de convents que va canviar la fesomia de la ciutat al deixar moltes solars buits, l'any 1842 el general Espartero va bombardejar Barcelona des de Montjuïc, en un atac que els barcelonins recordarien durant molts anys. Les bombes devien caure molt aprop de la casa dels Santonja que no sabem si en van resultar afectats. En resum l'estada en el carrer Bòria va ser tot menys tranquil·la, però coneixent el personatge les circumstàncies exteriors no el devien afectar de manera exagerada.

La fotografia que us presentem la vaig trobar per casualitat remenant per Facebook, concretament a l'Abans de Via Laietana. Allà és on va aparèixer aquest tresor. No hem trobat, malgrat l'ajuda de la Maite Mar, responsable de la pàgina, la data i l'autor, però segur què és molt posterior al 1847, any en el que els Santonja van marxar al carrer Plateria nº 28-30. Com es pot veure en la part inferior la botiga agafa el nº 3 i el 5 (en canvi als quarterons de Garriga i Roca de l'any 1860 la finca 3 i 5 apareixen separades) la qual cosa ens situa la imatge uns anys més enllà . Per tant la botiga dels Santonja era més petita i una reforma posterior, no sabem de quin any, va unificar les dues finques i va donar com a resultat el que podem veure.

L'objectiu de la fotografia era immortalitzar el gremi de Calderers, que apareix a la part superior, abans del seu trasllat amb motiu de la reforma de la Via Laietana. A sota apareix la tenda de merceria i novetats amb el nom de germans Santamaria que vindria a ocupar l'espai d'una antiga botiga llogada per en Francisco Santonja i Bruguera una bona colla d'anys abans . Una sort poder accedir a aquest document gràfic, un cop més gràcies a les xarxes socials. Ara sabem una mica més de la vida dels nostres avantpassats i de la història de la  nostra ciutat.


 Miquel Playà

diumenge, 12 de juliol de 2015

Estudi grafològic d'en Francisco Santonja Bruguera

Tenia molt interès en saber com era en Fco Santonja Bruguera, personatge clau en el desenvol.lupament de la família Santonja, des que van arribar a Barcelona cap a mitjans del segle XVIII.

 Quina idea en tenia d'ell a partir dels documents que havia trobat? En primer lloc sempre havia pensat que era el valent de la família. De fet era el responsable de la compra de la fàbrica d'indianes, de la família Canet, del carrer Cortines, a l'any 1858. En aquells moments els Santonja estaven instal·lats en una casa del carrer Argenteria on tenien botiga i l'obrador, també adquirits per ell mateix. És evident que havia de ser una persona amb molta ambició, altrament hagués pres les decisions d'una manera més lenta o bé amb més prudència. D'altra banda creia que els tres matrimonis, dos amb dues germanes Camprodon i el tercer amb una cosina d'aquestes, estaven pensats per ascendir en l'escalafó socio-econòmic del moment. Per tant, amb aquestes i altres dades, podia deduir que es tractava d'una persona nascuda per assolir grans objectius, aparentment superiors a les seves forces. Amb totes aquestes hipòtesis rondant pel cap va arribar el dia de comprovar que ens deia l'informe grafològic d'en Fco Santonja i Bruguera.

 L'estudi grafològic observat a partir del grafisme analitzat



signatura any 1824 (24 anys )


 FRAGMENT ESTUDI
 “ És molt curiós que al llarg dels anys la seva signatura no canvii gairebé , potser a causa del fet que no escrivís gaire, i també que el seu caràcter i forma de comportar-se no variés gaire al llarg dels anys”
 COMENTARI
 La seva biografia ens indica que es va dedicar de manera exclusiva a la seva feina i a l' empresa d'una manera incansable i decidida. Va tenir una formació exclusivament dedicada al seu ofici de galoner. Per tant era una persona monolítica que no va variar de pensament ni d'objectius, malgrat el pas dels anys. Segurament estava molt convençut d'allò que feia pels bons resultats obtinguts.



signatura any 1858  (58 anys )


 FRAGMENT ESTUDI
 “Tenia dots de comandament que l'exercia amb fermesa i seguretat, no obstant escoltava les opinions dels altres per acabar decidint segons el seu criteri”
 COMENTARI
 No es d'estranyar que aquestes dues qualitats es reflecteixin en la seva signatura , perquè van ser necessàries per assolir els objectius que es va proposar.

 FRAGMENT
 ”Era una persona conservadora, però amant del progrés. Tenia molt interès en progressar econòmicament i socialment, es a dir millorar el seu estatus social, això podia provocar-li en un primer moment una visió fantasiosa i poc realista que després compensava al moment de concretar els seus projectes”
 COMENTARI
 La posició d'en Francisco enfront la situació d'inestabilitat al llarg de tot el segle XIX, devia ser conservadora, amant de l'ordre i del poder establert, com la de tota la burgesia Barcelonina. No me'l imagino defensor de opcions progressistes que anessin en contra de les tradicions socials i familiars comunes en aquella època, de totes maneres és plausible que fos defensor del progrés i d'idees renovadores tant pel que fa a nous avenços tecnològics com també de posicions polítiques que l'afavorissin en els seus objectius. Així no seria d'estranyar que estigués a favor de les demandes dels industrials catalans enfront del govern de Madrid. Seria en aquell temps un reformista conservador.

FRAGMENT ESTUDI
 “Tenia una capacitat energètica bastant alta i sobretot molt sostinguda en el temps. Poseia una visió global sense detenir-se en els petits detalls”
 COMENTARI
 En Francisco va conduir l'empresa fins a la seva mort, als 74 anys, sense fer un traspàs de funcions, com així ho confirma la documentació. Disciplinat i entregat a la feina d'una manera absoluta. En la seva signatura no hi han signes de debilitat inclosa la que va fer l'any 1873,  un any abans de la seva mort. La poca apreciació pels petits detalls ens dibuixen una persona molt directe amb una falta de sensibilitat per les petites coses que també es manifestava en altres facetes de la seva vida.

 FRAGMENT
 “En l'àmbit familiar no semblava una persona especialment afectiva, era paternalista, dominant, i procurava controlar-ho tot”
 COMENTARI
 El nostre personatge actuava d'una manera freda, útil, eficaç, paternalista, igual com exercia el seu lideratge al capdavant del negoci familiar. Els assumptes personals i més íntims eren considerats per ell una continuïtat dels purament comercials. No hi havia diferència en la manera de tractar-los. Tot era un conjunt que tenia d'estar al servei d'un únic objectiu; l'èxit.


signatura any 1873 ( 73 anys )

CONCLUSIÓ

En Francisco va haver d'assumir des de molt jove, 24 anys, totes les responsabilitats del negoci al morir el seu pare. Sempre va saber el que volia, i com ho havia d'aconseguir . Format en l'ofici de galoner va exercir el seu lideratge i va moure, sense defalliment i al llarg de tota la seva vida, totes les peces amb la finalitat d'assolir l' ascens social dels Santonja.