L‘any 1965 la Maria Planells Sunyer rebia una carta des de Santiago de Xile del seu cosí Enric Santonja Planells. L’Enric vivia des de feia uns quants anys a Santiago de Xile amb la seva dona i els seus dos fills. Havia marxat de Catalunya a la dècada dels anys 50 després d’haver venut, i posteriorment repartit amb les seves germanes, el negoci de galoneria de la seva família. A la carta, l’Enric, li comentava a la seva cosina el seu estat delicat de salut, concretament l’operació de vesícula de la que s’estava recuperat, també s’interessava per la seva família i després de donar-li una mica de sabó li preguntava per l’assumpte del cens de l’Astillero, del que diu no saber-ne res i del qual diu que ningú l’informa i que en tot cas en vol saber alguna cosa com a cohereu junt amb les seves germanes i demés cosins i cosines, entre les que la Maria estava inclosa.
El primer que vaig pensar després de llegir la carta era per què l’Enric Santonja tractava aquest tema amb la seva cosina i no amb les seves germanes, una d’elles la meva àvia! Potser la Mary Planells era la seva persona de confiança al mateix temps que la relació amb les germanes s’havia refredat? He de dir que la situació tampoc em sorprenia massa ja que la meva àvia sempre m’havia parlat amb poc afecte del seu germà i del poc que es comunicaven entre ells. Penso que la Mary coneixedora de la falta de sintonia entre germans, devia anar amb molt de compte i devia ser curosa en la resposta, en tot cas no ho hem pogut saber.
L’intercanvi epistolar no sabem quan de temps va durar ni la periodicitat, però sembla que devia allargar-se en el temps. Aquestes cartes s’han pogut recuperar gràcies a que la mateixa Mary les va guardar i els fills les han conservat. La carta escrita fa 60 anys, com s’anirà explicant, permet recuperar una part petita de la història familiar que ens portarà fins al barri de la Barceloneta de meitats del segle XIX.
Ara calia saber a que es referia l’Enric amb el cens de l’Astillero! La veritat que no sabíem per on començar . La carta no ho aclaria i no donava cap detall per tal de poder estirar del fil. Cens de l’ Astillero? No teníem, fins el moment de la lectura de la carta, cap notícia de que els Planells haguessin tingut cap relació amb un astillero o una drassana. Al no tenir més dades ho vam deixar aparcat com tantes altres històries familiars de les que no podrem saber mai com acaben.
 |
Barceloneta 1875
|
Va passar el temps i un dia a l’arxiu de notaris de Barcelona, sense buscar-ho expressament, vaig poder trobar una escriptura de l’any 1858 on, en Francisco Tous i Soler, de 50 anys, home de confiança de la família i curador del testament de Josep Planells Tarter i en nom dels legítims hereus (Rosa Serra Jové i els seus fills menors), llogava dos terrenys de la Barceloneta a Josep Vidal i Valldeneu, fabricant de la Vila de Manlleu, i a Vicenç Vilalta i Espina, paleta de Martorell per 40 duros anuals. Els llogaters demanaven contracte indefinit perquè es comprometien a edificar en els dos solars una ampliació d’uns banys que ja funcionaven anomenats l’Astillero. Finalment ja teníem un document que relacionava els Planells amb uns banys anomenats l’Astillero situats al barri de la Barceloneta. Aleshores es pot deduir que les rendes produïdes pels dos solars es van anar traspassant de pares a fills fins arribar a la generació de l’Enric Santonja Planells i la Mary Planells.
 |
Banys Astillero. Finals segle XIX
|
Fent una mica d’història, a la segona meitat del segle XIX a Barcelona es van posar de moda els establiments de banys de mar. L’any 1856 es va construir Baños del Astillero al final del Passeig Nacional, actualment Juan de Borbon. Segons la premsa de l’època tenia unes « Pilas de marmol i un caseron junto al mar « Amb el temps es va anar ampliant amb els terrenys adjacents que la família Planells havia adquirit l’any 1850. A l’any 1873 degut a l’èxit assolit d’aquests establiments s’hi va fer arribar el tramvia per la major comoditat dels seus usuaris. Els banys de mar amb el pas dels anys van quedar obsolets pel canvi progressiu dels costums dels banyistes fins que tot van desaparèixer per la remodelació de la franja litoral Barcelonina degut a la celebració dels Jocs olímpics del 92.
 |
| Banys Astillero. Principis segle XX |
Aquest petit relat, d’uns banys avui desapareguts, rescatat gràcies a una carta escrita a meitats del segle XX, no devia ser objecte de cap titular de la premsa del moment, però gràcies a ell podem recuperar una part de la nostra història.
 |
Banys Astillero. Meitat S XX
|
Autors: Mariona Vidal, Joan Anton Vidal i Miquel Playà
