diumenge, 29 de novembre del 2015

La desaparició d'en Miquel Matarrodona

Vaig pensar que amb la grafologia tindria més informació del meu parent llunyà, allò que no es pot trobar mai en un document. La figura d'en Miquel Matarrodona sempre m'ha fascinat pel que significava de diferent en una família tallada per un mateix patró, sense cap dissidència entre els seus membres, cap escàndol, o cosa que se li assemblés. Tots dedicats a un mateix fi, que no era altre que el negoci i el prestigi familiar. Aleshores, arriba ell, un noi de casa bona, metge, però dedicat a la fotografia, i es casa amb una Santonja. Aquell casament no tenia perquè anar malament, però els dos mons eren força diferents, i penso que l'activitat del jove Miquel no devia agradar gaire a la família Santonja.

El Miquel va començar els estudis de medicina l'any 1870 i els va acabar l'any 1875 a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona. Un any abans d'obtindre el títol, quan cursava quart curs, els doctors Joan Soler i Joan Giné i Partagás van introduir la fotografia científica a l'hospital, la qual cosa va obrir al jove estudiant un camí molt diferent. Un cop casat, l'any 1875, amb la Rosa, tenim documentat que fa fotografia científica en el mateix hospital on havia estudiat, però no el trobem exercint la professió de metge. Finalment, l'any 1879, després de l'aprenentatge, obre el seu propi estudi fotogràfic al carrer Ferran.

El següent paràgraf de l'estudi grafològic, explicaria aquesta etapa de la vida d'en Miquel Matarrodona, on el descobriment de la fotografia hi té un paper molt important.

signatura 1873
signatura 1874



signatura 1880


 “Hay unas firmas 1873, 1874 y 1880, que se realizan con una cierta elaboración en comparación con las otras, en estas firmas aparece la barra de la “t” dibujada con un “penacho”. Gesto que no se aprecia en la primera ni en la última. Posiblemente se debió a un periodo en el cual daba expansión a una mayor creatividad, que aun no se había producido en el momento de la ejecución de la primera firma, y estaba ya superado en la última” 

 L'activitat del jove fotògraf va ser intensa en la dècada dels 80 i dels 90, a banda de les fotografies de promocions d'estudiants de la Universitat de Barcelona, fa retrats a les famílies burgeses de la ciutat, i també a la bohèmia barcelonina, molt de moda a finals del XIX. Actors, actrius, toreros, polítics, etc, van passar per l'estudi del carrer Ferran.

 D'altra banda en la seva vida familiar no gaudia dels èxits i el reconeixements que tenia en la seva professió. L'any 1880 la seva mare , la Justa de la Maza, fa un testament on obvia quasi per complert al seu fill Miquel, mentre que sí en parla de la filla i el gendre. Més endavant en Miquel demana diferents préstecs que després ha de pagar la Justa, i que després li reclama. I per acabar de confirmar el conflicte familiar, la Rosa, la seva dona, l'any 1893 fa testament, on diu literalment que no li deixa res al seu marit perquè ” tiene una situación económica desahogada i independiente .

 Quin era l'origen dels seus problemes personals? Era una qüestió econòmica el motiu de la desconfiança? Poder un ritme de vida superior a les seves possibilitats hagués provocat amb el temps una situació difícil de resoldre, junt amb uns hàbits poc adequats, i que tot plegat confluís en la seva desaparició?

La clau de tot, l'arrel del conflicte, sembla que la vaig trobar en la signatura de l'any 1889, quan tenia tan sols 35 anys. L'estudi grafològic pel que fa a la signatura del 1889 diu de manera literal:


signatura 1889


“ Las firmas analizadas presentan una evolución consecuente con el tiempo trancurrido entre ellas. El cambio mas significativo se observa en la última firma de 1889. En esta firma es evidente un deterioro en el trazo, sobre todo en lo que se refiere a la presión, se aprecian temblores,cortes en el recorrido de la rúbrica. Si bien también hay cortes en las rúbricas de las otras firmas, en la última son mas evidentes, quedando incluso sin ningún tipo de trazado en varias partes del recorrido” 

 En un altre paràgraf afegeix:

 “ Es significativo el hecho de que en la ultima firma la actitud en cuanto a reserva se ve acentuada, a como está acentuada también la sobriedad y aspereza. Por otra parte , y aunque podía ser debido a una dificultad en cuanto a la elaboración motriz del trazado de las letras, se ve disminuida la capacidad intelectual. Realmente esta firma, evidencia un deterioro y disminución de sus facultades i aptitudes” 

 De l'estudi grafològic es podria deduir, segons paraules de la Matilde Priante, la grafòloga, que en Miquel estigués patint un procés agut, malaltia tipus parkinson, o similar, que li afectés la seva capacitat motriu de forma clara. També que l'alteració fos deguda a l'ús, puntual o sovintejat, d'alguna substància que li pogués alterar la percepció i per tant la motricitat a l'hora d'escriure. Aleshores, si descartem la possible enfermetat degenerativa per raons d'edat, tenia 35 anys, puc arribar a la conclusió que l'afectació en la signatura de l'any 1889, podia ser causada al consum d'algun producte dels que estaven de moda en aquells moments a Barcelona. No en tenim cap prova concloent, i segurament no la tindrem mai, però la prova cal·ligràfica suggereix un problema d'aquest tipus. 

La desaparició és també un altre misteri, la llegenda familiar sempre ha explicat que en Miquel Matarrodona va fugir amb una clienta a terres Americanes. Es possible que mai arribés a marxar i que “desaparegués” a la mateixa ciutat , a causa dels seus embolics? La raó donada per la família sempre seria més assumible que un escàndol d'aquestes dimensions.

 Una simple signatura alterada, sense tota la sèrie de dades complementàries, no ens donaria peu a arribar a aquesta conclusió tan demolidora. Evidentment no està en el meu ànim jutjar la vida d'unes persones que ja no estan entre nosaltres, sino intentar entendre-les en les circumstàncies que van viure. Això m'ajuda a conèixer-les millor i aprofundir en les seves vides.

1 comentari:

  1. Hola Miquel,
    Molt interessant el que proposes sobre Miquel Matorrodona. Veig que a les firmes posa "Matorrodona" i no "Matarrodona", igual que també consta imprés en les seves targetes de visita. És possible que tingués alguna enfermetat degenerativa fruit de la mala sort o a causa d'altres factors derivats dels seus àbits o per culpa dels contaminants derivats de l'activitat relacionada amb el laboratori fotogràfic. Possiblement mai sabrem que va ser primer si l'ou o la gallina, la causa-efecte del seu comportament i la desconfiança de la familia amb el personatge.
    Ricard

    ResponElimina