dimarts, 19 de febrer de 2013

La Barcelona de finals del segle XVIII

En un sector que estava encara dominat per la transformació de la llana, a finals del segle XVIII es va anar imposant com a primera matèria, el cotó i la seda. A conseqüència de la Guerra Gran contra la França revolucionaria, es produeix una crisi econòmica general, però al mateix temps representa una oportunitat pels galoners i sastres que han de confeccionar les indumentàries de l'exèrcit espanyol. Els dos germans, Bonaventura i Francesc, perfectament adaptats a Barcelona, s'hi arrelen i poc a poc van progressant. Totes les decisions que prenen sempre estan pensades en funció del negoci. Així que la tria de parella, l'educació dels fills, les amistats i fins i tot el gaudiment del temps lliure estarà calculat. Aquest serà l'origen d'un negoci tèxtil que tenia com a finalitat proveir la vestimenta de l'exèrcit i de l'església treballant amb materials nobles com la seda, la llana i el lli. Confeccionaven en els seus telers: galons, cintes i d'altres detalls petits.

L'obrador del carrer d'en Ripoll i del carrer Tapineria va donar com a resultat anys més tard, i després de passar pel carrer Argenteria, una petita colònia tèxtil amb les seves quadres i habitatges situada al bell mig del barri de Sant Pere on els Santonge havien comprat una vella fàbrica d'indianes a la família Canet l'any 1858.

Actualment la fabrica està rehabilitada com a habitatges i les antigues vivendes estan en procés de reforma.
La família Santonja a la torre del carrer Balmes de Barcelona, s. XXEls Santonge va fer un llarg viatge: de Saintes, a França, a Borredà, del treball de paraires, tranformant la llana en teles, fins a la feina minusciosa i detallista dels teixits i productes de seda, del Borredà del segle XVI a la Barcelona fabril del segle XIX. La seva història es també la història de l'evolució del tèxtil del nostre país.

Autor Miquel Playà Ventura (mplaya2@gmail.com)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada