L' antiga cereria Marrugat

Des que vam començar el bloc hem tingut més d'una sorpresa. En recordo vàries, per exemple vam trobar un descendent viu dels Santonja, vam poder identificar una fotografia de l'arxiu familiar com la fàbrica de cintes que la família  tenia a Sant Gervasi des de finals del segle XIX. També va representar una gran satisfacció, la presentació del bloc als socis de la societat genealògica de Catalunya a la seu de l'arxiu Nacional, el descobriment del retrat del fotògraf familiar, Miquel Matarrodona, i la posterior presentació de la seva vida i obra al Cercle Artístic  Sant Lluc de Barcelona, gràcies a l'associació Fotoconnexió, etc. Aixi mateix podria enumerar quantitat de gent que hem conegut interessats per la història i la genealogia que ens han ajudat de manera desinteressada. Això ens ha fet pensar en  obrir el bloc a d'altres històries familiars. Per què no???? Ara doncs, us presentem un tastet de la genealogia dels Marrugat que van ser els propietaris de l'actual cereria Codina de carrer del Bisbe.

Cereria Codina del carrer del Bisbe nº 2

 Cereria de Vicenç Marrugat 1825-1894 

Cronologia

- L’any 1818 Vicent Marrugat i Boldú amb 18 anys, natural de Vilafranca del Penedès, descendent de cerers, entra d’aprenent a la cereria de Francesc Reixach, el seu mestre, al carrer dels Arcs de Barcelona.

- A l’any 1824 s’estableix per compte propi al carrer dels Arcs.

- Al desembre de l’any 1825 s’estableix al carrer del Bisbe, amb el nom de cereria Vicent Marrugat.

- El 15 de febrer de 1826 obté el certificat de cerer, en Francisco Reixach del col·legi de cerers, diu: "que ha habitat a la seva casa durant vuit anys exercint d’aprenent l’ofici de cerer, complint sempre el seu deure i li dóna permís per treballar on li convingui".

- El 12 de desembre de 1829 es casa amb Madrona Janer i Pou de Barcelona.

- El 14 de gener de 1834 neix el seu fill Vicent Marrugat i Janer, en va tindre 9 més.

Vicenç Marrugat Janer ( 1834 - 1905 )

- El 6 de juny de 1854 Vicent Marrugat i Boldú es mor, porta la cereria la seva muller Madrona, amb el nom de cereria de la viuda de Vicenç Marrugat. El seu fill Vicenç fa d'administrador.

- El 16 de juliol de 1861 es casa Vicent Marrugat i Janer de 27 anys, amb Concepció Quera i Buyer de 19 anys, nascuda a Barcelona.

- El 18 de novembre de 1862 neix la seva filla. dita Balbina.

- El 1863 neix el seu fill dit Emili.

- El 10 de gener de 1864 la filla mor d’una pulmonia.

- 14 de juliol de 1864 mor la seva esposa Concepció de febre groga.

Família Marrugat Janer

- 11 de febrer de 1866 es torna a casar amb Marcela Castro i Casals.

- 6 de febrer 1871, a l’edat de 62 anys, la seva mare li traspassa la botiga.

-  19 de maig de 1871 passa l’edifici, junt amb la cereria del carrer del Bisbe número 2, a mans de Joaquim Masferrer i Bosch essent el nou propietari.

- 27 d’octubre de 1871 es dona la notícia que s’ha d’enderrocar l’edifici per mal estat.

- 6 novembre 1871 arriba a un acord amb el senyor Ribas per llogar-li la tenda de galons d'or i plata del carrer Llibreteria número 3, molt aprop de la plaça Sant Jaume.

- 30 novembre 1871 es fa el trasllat a la tenda de la Llibreteria número 3.

- 1 desembre 1871 a les 8h del matí obren la tenda amb l’admiració de tots els vianants, per no poder canviar el rètol, per causa de la pluja, es segueix dient tenda de galons i no cereria fins al cap de vuit dies que es posa el nom de “antiga cereria de Vicenç Marrugat”.

- 1 de febrer 1872 es comença a derruir l’edifici del carrer del Bisbe nº 2.

- 2 de març 1872 comencen a portar grans pedres per posar sobre el ciment de la façana.

- 19 de març posen la primera pedra en els ciments després d’una excavació de 18 pams.

- 11 de gener 1873 Joaquim Masferrer i Bosch els convida a veure la nova edificació.

- 19 de gener 1873, el fuster Pau Mestres va a veure les obres i a mesurar el local del carrer del Bisbe nº2.

- 2 abril 1873 el fuster Pau Mestres comença a muntar els armaris .

- 6 maig 1873 el pintor pinta el sostre i els armaris.

-10 agost 1883 mor la seva mare Madrona Janer i Pou.

- 1884 per divisió de béns toca a Vicent Marrugat i Janer la cereria del carrer del Bisbe número 2 i el blanqueig de cera a la Vila de Gràcia.

- 3 desembre 1893 mor la segona esposa Marcela Castro i Casals de tifus, quedant vidu i amb onze fills, no tenint ningú que volgués seguir l’art de la cereria, al contrari els fills grans el van incentivar perquè deixés la cereria de tant renom “antiga cereria de Vicent Marrugat”, per obrar-se exclusivament cera pura d’abella.

- 12 setembre 1894 acorda la venda de la cereria amb Lluís Codina i Torner, fill de Jordi Codina cerer de la plaça del Born.

- 30 setembre a dos quarts de vuit de la nit va sortir Vicent Marrugat i Janer per sempre de l’establiment i habitació. ” Ja poden pensar com quedà l’industrial que havia nascut i passat fins la vellesa en l’establiment”, paraules textuals de Vicenç Marrugat i Janer.


 (Extret del diari personal de Vicenç Marrugat Janer escrit entre els anys 1880 i 1905)


Toni Cantí Marrugat

L' inventari dels Batlle

  

 Francisco Batlle i Miró, d'ofici perxer, va ser l'oncle sense fills de l'Anna Dominga Batlle, última de les tres dones d'en Fco Javier Santonja i Bruguera. La lectura de l'inventari sembla indicar que els Batlle gaudien d'una bona posició econòmica si ens fixem en els objectes que hi figuren a la casa del carrer Alt de Sant Pere; la quantitat de mobles de caoba, la vaixella de porcellana, els 112 volums de llibres, les joies que posseïen, etc. El patrimoni immobiliari també es destacable: el pis del carrer Alt de Sant Pere ( on va viure i morir ), el del Torrent de l'Olla, el del carrer Carders, la finca del Carrer Mònec ( on sembla que hi tenia el negoci ), els horts de Portal Nou, i la peça de terra del Pont de la Llacuna. Encara queda per confirmar on tenien la fàbrica, ho diem així perquè a l'inventari es parla de “ llibres antics de la fàbrica”. Tot sembla indicar que el negoci estava al carrer Mònec, donat que els Batlle tenien  tota la finca, que tenia 3 entrades, dues per tendes, amb planta baixa, tres pisos, i un hort al darrera, que segurament es feia servir per l'ofici de perxer.

Inventari Francisco Batlle i Miró ( ? - 1866 )

Carrer Alt de Sant Pere nº 50 primer pis.

Al rebedor
 10 cadires de caoba, un sofà de color de xicranda, 5 quadres de caoba amb estampes de litografia i tres tamborets de caoba.
Una escopidora de cristall blau. Un quinqué de llautó o làmpada solar. Una taula de noguera.

 Al menjador
 7 cadires ordinàries de boga, i 2 de mitjanes. 1 butaca de caoba Una taula de caoba per menjar.
 2 soperes de pisa anglesa, blanques i grans.
 6 ampolles de cristall i quatre porta-ampolles.
 5 copes grans, 10 gots petits de cristall, i 6 gots grans. 9 xiqures blanques de porcellana, 6 tasses per al caldo i els seus plats.
23 plats de pisa anglesa blanca, 2 gerres de porcellana blanca, un coper de 12 copes i tres ampolles.
2 candelers de metall, una ampolla de rom.
Un joc del dominó.

 A la cuina
Una taula blanca.
Una garrafera amb varies garrafes.
Un braser de llautó.
Una sagnadora de llautó. Una escumadora i un cullerot de llautó.
3 cassos, una “grasera”, i una xocolatera de coure.
3 candelers i 2 “velones” de llautó.

 Al dormitori on va morir
Un llit de caoba amb guarniments daurats.
Una taula per menjar al llit.
Un quadre de la Verge de la Mercè, i un del beat Oriol.
Un calaix amb un orinal.
Un rentamans, i estris per afaitar.
9 cadires amb seient de palla. 3 quadres i un mirall.
Una còmode de noguera:
1er calaix (una ombrel.la de seda i blonda, 6 camises de dona, uns calçotets de fil, 4 de cotó per a dona, un pantaló de fil, 8 parells de mitges d'estam i de cotó, 3 armilles per a senyora de cotó, 13 gorres per dormir, 9 camises per a senyora,........... i dues medalles de plata).
2ºn calaix ( roba usada).
3er calaix ( 4 cortines, 2 sanefes de tafetà de color carmí …..).
En un armari gran: 1er ; un maniguet, un barret de senyora, 2 capses amb diversos útils per a màscares. 2ºn; 7 tralles, 42 fundes de coixí, …. 3er; 8 coberts de plata amb les inicials J. B, 2 ganivets de plata, una palmatòria, 17 culleretes de plata amb les inicials J.B, 9 ganivets de mànec de banús,...4art; 8 cortines, una mosquitera, una capa madrilenya, 6 levites usades,..
.
 A l'escriptori
 Una taula pupitre de fusta.
 Una llibreria de fusta amb un total de 112 volums.
 Dos quadrets amb estampes.
4 cadires.

 A la peça immediata
Una còmoda escriptori amb arquilla antiga amb el següent contingut: vàries llibretes de rebuts, llibre de censos de finques de Francisco Batlle, llibres antics de la fàbrica.
300 duros en monedes d'or.
Una capsa de cartró: dues arrecades de rellotge o “leontinas” d'or, una agulla de diamants pel pit, 6 botons de robís, dos rellotges de plata de butxaca.
Un “chupador” de coral muntat en plata amb picarols i cadeneta del mateix metall.
Un parell de sivelles de plata per a sabates.
2 “toquillas” d'or, 2 arracades de diamants, 2 botons de diamants per les orelles, 3 anells de diamants, un anell amb topazi, una agulla gran que dibuixa una flor de diamants pel pit....

 A la sala principal del davant
Un llit gran de caoba.
Un crucifix de plata amb creu de fusta.
Una pila d'aigua beneïda.
Un tinter de metall i cristall.
Un quadre amb l'estampa de la nostra senyora del Roser.
Un aparador de caoba amb rivets d'or dins del qual hi ha 4 àngels.
2 palmatòries, 1 crucifix de plata, i una imatge de Santa Magdalena.
11 cadires de caoba. Una còmoda amb pedra de marbre a sobre.

Segona sala
Una taula de jugar de caoba.
Un tocador de caoba amb pedra de marbre.
Un joc complert de cafè de porcellana de platejada.
12 cadires de caoba. Un sofà de caoba. Una catifa. 5 quadres amb marc daurat.

 En un quarto interior
 Un armari vell, un bagul, i un llit amb matalàs.

 En un altre quarto interior
 Un bagul vell i buit, i un llit amb dos matalassos.

 En el quarto baix
 Roba de llit Un braser de coure amb la seva caixa de fusta de noguera.

Carrer Alt de Sant Pere nº 50 primer pis

Casa del Torrent de l'Olla nº 212 2ºn pis 

Dues còmodes.Una butaca amb seient d' enea.10 cadires grans de boga, 2 cadires mitjanes de boga, 9 cadires velles de boga.4 taules velles.2 llits vells i un catre.Utensilis de cuina vells.

 Bens inmobles

 - Una casa situada al carrer Mònec nº 21, composta de planta baixa amb tres portes ( dues per tendes i una per escala), tres pisos i el seu hort a la part posterior. Total 5400 pams quadrats aprox. La tenia al comprar-la a Felix Paradaltas ( AHPB notari: José Mazorla i Prats, 9 de juliol del 1841).

Carrer Mònec nº 21

- Peça que té 4 mujades (1) en els horts de Portal Nou.
- Casa del carrer Carders nº 33.
- Peça de terra en el Pont de la Llacuna. (1) una mujada equivalia a 4.896,5 metres quadrats


 AHPB Notari: Lluis Gonzaga Gurri a 7 de novembre de 1866

L' inventari dels Camprodon.

La importància de les famílies Camprodon i Batlle en el futur dels Santonja es va fer evident quan vam trobar els inventaris que estaven inclosos en els testaments d'en Fco Camprodon i Vila, i d'en Fco Batlle i Miró, dels anys 1859 i 1864 respectivament. En ambdós es fa una detallada exposició de tots els objectes quotidians, així com de les propietats que tenien. Es tracta de dues famílies, emparentades entre elles, que gaudien d'una posició benestant. A banda de la part més materialista cal dir, com vam esposar a l'article “ Els Camprodon i Batlle, un bon negoci ” , que hi ha una aportació de coneixements de l'ofici molt important, un era perxer i l'altre veler. Les filles, la Fca, la Mercè, i per ultim l'Anna Dominga es van casar per aquest ordre amb en Fco J Santonja Bruguera, que en va rebre els beneficis, així com els seus fills.

  Inventari Fco Camprodon i Vila ( 1789 – 1859)

 Carrer Boqueria n º 20

 - En el dormitori: 2 còmodes que eren de l'esposa del difunt, la Maria Batlle. 1 llit de noguera amb tres matalassos. 1 paperera d'ús normal.

 - En una habitació de l'entresòl: Una taula petita per jugar.

 - En l' habitació pròpia del difunt: Un aparador amb el Beat Miguel de los Santos. Un aparador amb un St Crist i la Verge de la Pietat.

 - En habitacions de l'entresòl: 4 llits amb els seus matalassos i 18 cadires usades.

 - En el menjador: Una taula de noguera per menjar. 12 cadires de noguera. - Roba blanca ( veure document).

 - A la tenda: Un aparador de noguera. Uns armaris vells. Unes vitrines. 11 lliures de “seda torcida”, 4 lliures de “seda torcida” negra. 71 lliures de seda de color, “torcida i floja”. 6 lliures de seda treballada en cordons. 24 peces de galons negre, 44 peces de galons de colors, etc.

 - A la cuina: 2 càntirs de coure de cinquanta anys. Una bateria de fang i vidre ordinari, cassoles de coure etc.

 - A l'obrador: 4 màquines de ferro amb 17 boixets per fer trenes. 1 màquina de ferro amb 4 “boixets per fer cordons. 4 telers de galoner. 2 telers de teixidor de vels. 1 ordidor. 8 plegadores, etc.

 - 10 coberts, 2 cullerots, 3 ganivets i un parell de canelobres, tot de plata.

- 200 duros en efectiu, i 500 duros en la Societat que tenia ( Auxiliar de la Indústria )

Carrer Boqueria nº 20

Immobles

 -  Casa del carrer de Boqueria nº 20 amb tenda i quatre pisos.
 -  Casa amb hort i una peça de terra a Sants.
 -  Una quarta part d'una peça de terra de l'Hospitalet.
 -  Deutes: Un cens de 24 lliures anuals de la casa del carrer Boqueria.
-   Un cens de 18 lliures de la casa de Sants. Etc.


 AHPB Notari: Manuel Lafont i Thomas, 7 de novembre de 1859.

Testament de Fco Camprodon i Vila

 - Hereu el seu fill, en Fco Camprodon Batlle, i en cas de no tenir fills als seus néts.

 - La casa del carrer de la Quadra nº 4 de Sant Feliu del Llobregat, al seu nét Fco de P Santonja Camprodon.

 - Als seus néts Josep, Rosa i Assumpció Santonja Camprodon la quantitat de 1.400 lliures catalanes.


 AHPB Notari: Manuel Lafont i Thomas, 7 de novembre de 1859.

Els Camprodon Batlle, un bon negoci

Com el nét d'un moliner d'Oristà arriba a fundar una companyia sedera amb una fàbrica al mateix cor de Barcelona ? El seu pare i els seus oncles vivien a Barcelona des de l'any 1770. S'hi havien arrelat i especialitzat ràpidament en els diferents oficis del tèxtil, velers, galoners, sastres ... Els nouvinguts devien recordar els telers del poble, propietat de la família materna i no crec que trobessin a faltar la feina de moliner que havien vist fer al seu pare. Tot un salt, només possible a la Barcelona de finals del XVIII. De moliners paraires a seders especialitzats. En el moment de l'arribada dels Santonja, el bon moment econòmic afavoria l'establiment de petits obradors que s'obrien als diferents barris de la ciutat, negocis que podien prosperar amb relativa facilitat. En aquest context es pot explicar l'ascens en tan sols dues generacions. De totes maneres les petites companyies, com les dels Santonja, assolien l'èxit definitiu gràcies a unes bones aliances matrimonials que els permetien ajuntar les capacitats i patrimonis de les dues famílies.

El nét del moliner, en  Fco J Santonja Bruguera (1800- 1874), es va casar als 24 anys amb la Fca Camprodon, la filla gran de Fco Camprodon Vilar ( 1782- 1859). La tria va resultar d'allò més encertada, tenint en compte que l'objectiu era l'augment del patrimoni i la possibilitat d'establir noves relacions en el sector del tèxtil. El pare i l'avi de la Fca eren examinador i prohom respectivament del col.legi de Velers de Barcelona. Vivien al carrer Boqueria, on tenien una petita empresa anomenada, Auxiliar de la indústria, especialitzada en l'ofici de veler, galoner. La primera notícia que tenim és de l'avi, en  Fco Camprodon Masvidal,  com a prohom del Col·legi de Velers l'any 1773, dada que ens confirma la importància del personatge . Estava casat amb l'Eulàlia Vila i encara que vivien a Barcelona, sembla que eren originaris de Sant Feliu del Llobregat. D'altra banda, el pare de la Fca estava casat amb la Maria Batlle, pertanyent a una família de perxers que vivien al barri de Sant Pere, no sabem des de quan.

Carrer Boqueria nº 20

La Fca va morir l'any 1832 en el part del seu primer fill, en Fco de Paula Santonja Camprodon. En Fco J es va tornar a casar amb una germana petita de la Fca , la Mercedes, aquesta també es va morir any 1859 i la tercera esposa, un cop acabades les germanes, va ser una cosina d'aquestes, la Ana D Batlle. La relació amb els Camprodon Batlle a part de molt estreta, senzillament devia ser un bon negoci, com demostrarem amb l' inventari de l'any 1859 d'en Fco Camprodon i Vilà, i el d'en Fco Batlle i Miró de l'any 1866, oncle de la tercera i última dona. Es en aquests anys, entre el primer i l'últim casament, que la companyia Fco Santonja compra un edifici al carrer Argenteria, cantonada carrer Basea, on instal·la un obrador i la Botiga, i que adquireix més endavant, una vella fàbrica d'indianes de la família Canet al carrer Cortines. Un progrés molt ràpid tan sols possible amb el recolzament de la família Camprodon i en una època de creixement econòmic, sobretot en el tèxtil.

Fàbrica del carrer Cortines

En la propera entrada del bloc publicarem els inventaris dels Camprodon i els Batlle que a banda de demostrar la teoria de que són essencials per l'esdevenidor dels Santonja, també ens il·lustren de manera molt detallada tot el parament d'una casa del segle XIX, així com els estris dels oficis del ram de la seda.

La foto de la botiga

Sabíem que la botiga estava a la Via Laietana molt a prop de l'antiga comissaria de la Policia Nacional, tan temuda en temps del franquisme. Portava anys buscant una fotografia on sortís la botiga que els Santonja van obrir poc després de l'acabament de  la reforma d'aquesta via, l'any 1913. N'havia sentit parlar moltes vegades i fins i tot sabia que estava al número 45, l'edifici on avui està el bar Ski, just abans d'arribar al carrer Tomàs Mieres. Volia veure la imatge antiga d'una botiga que va tancar a principis de l'any 50. Se m'havia resistit durant molt de temps fins que el passat Nadal  després de passar-me hores veient fotografies antigues d'aquest carrer, em va semblar reconèixer aquest número. Es tractava d'una fotografia  de l'enterrament de l'Amadeu Vives feta des de l'encreuament de Via Laietana amb el Carrer Alt de Sant Pere, d'en Carlos Pérez de Rozas de l'any 1932. A la imatge es veu  una munió de gent que  espera el pas del fèretre.

 A l'edifici que queda enfront s'hi veuen  tres locals junts a l'esquerra de la imatge: el  bar ski, una perruqueria i un tercer del qual s'endevina un rètol que no es pot llegir. Després de consultar amb en Ricard Marco de Fotoconnexió ( http://www.fotoconnexio.org/links/)  i de recomanar-me  de buscar l'original, vaig fer la petició a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb l'esperança que  pogués veure el rètol de la botiga amb més claredat. Quan em van portar l'original d'en Perez de Rozas, sense la necessitat de la lupa ja vaig poder llegir les paraules que buscava: SANTONJA.

 Una troballa tan important obre altres interrogants. A la foto no es veu  tota la finca  número 45, no apareix el local que fa cantonada amb el carrer Tomàs Mieres. Els documents que tenim de la companyia Fco Santonja e hijos diuen que en un primer moment la tenda era més gran i que agafava també aquest local. Així és possible que des del 1913 fins als anys 30, la fotografia seria diferent, amb una botiga més gran, que després es fraccionaria per quedar com  a la foto del 1932.

 Buscarem una altra imatge on es pugui veure la botiga dels Santonja  i poder comparar-la amb la trobada per treure’n més conclusions, però això com  us podeu imaginar és força complicat. Confiem en els usuaris de la xarxa i amb els aficionats a la fotografia i així  recuperar una part de la nostra memòria.

Fotografia Carlos Pérez de Rozas. Any 1932
( Arxiu Fot de Barcelona )

Cronològic d'Enric Santonja Bassols

L'Enric Santonja Bassols (1870-1944) va tenir el desagradable privilegi de ser l'últim representant d'una família   de llarga  tradició sedera  a la ciutat de Barcelona. Què és el que va passar? Per què s'acaba tot en aquesta generació? Per què precisament amb l'Enric? Segurament una suma de factors  van confluir en el desastre i la desaparició de Francisco Santonja e Hijos. En primer lloc un de tipus  familiar; un hereu poc preparat i incapaç de assegurar la continuïtat . En segon lloc el conflicte de la guerra civil que va ser molt negatiu pel negocis en general, i en tercer lloc una falta de visió, segurament dels que el van precedir, per no  saber  adaptar-se a la modernització i els canvis que va suposar l'entrada del  segle XX. Es evident que el moment de major esplendor dels Santonja  va ser a la  segona meitat del segle XIX. En canvi al  segle XX  s'inicià un procés lent però inexorable de davallada, molt més  evident a partir de la dècada dels 30, uns anys abans del començament de la guerra civil.

Presentació del Bloc a la Societat Genealògica de Catalunya

El passat dilluns dia 1 de desembre ens dirigíem a l'Arxiu Nacional de Catalunya, també seu de la Societat Genealògica de Catalunya, amb la finalitat de presentar el bloc de la família Santonja. M'havia preparat un guió on explicava de manera detallada els passos que havíem fet de la recerca genealògica de la meva família, des de l'obertura de la caixa de documents a l'estiu de l'any 2000 fins a les darreres investigacions. Aleshores pensava quin valor tenia tota aquella feina que m'havia ocupat tant de temps, quin sentit tenien tots els viatges, les consultes amb diferents experts, la lectura de llibres d' història, les llargues hores consultant arxius. Vaig arribar a la conclusió que la història dels Santonja tenia un interès en si mateixa, però també representava l'explicació de l'evolució d'un sector econòmic clau del nostre país. Per exemple, la meva família no arriba per atzar a la Barcelona de finals del segle XVIII, decideixen abandonar el molí i la feina de paraire d'Oristà, perquè a la capital en aquell precís moment hi ha una recuperació econòmica després de la gran desfeta de 1714; la feina especialitzada amb el cotó i la seda atrau a moltes persones de comarques a provar sort en aquest ofici. D'exemples com aquest en tenim molts més, és per això tan bonica la recerca.

La presentació del bloc va durar uns 20 minuts, en els quals vaig anar desgranant la narració de l' investigació portada a terme durant 14 anys. Un cop acabada l' intervenció es va obrir un torn de preguntes que vaig respondre el millor possible.

 La continuïtat del bloc la tenim assegurada, la riquesa dels nostres arxius ens permet seguir investigant. És una tasca apassionant. Us convido a llegir el bloc, fer-ne comentaris, i fins i tot a fer-vos seguidors, perquè això és el que ens dona oxigen per poder recuperar petites històries que expliquen la història més gran. Finalment, per acabar, voldria agrair a la Societat Genealògica de Catalunya l'oportunitat d'exposar el nostre treball.

 Miquel Playà Ventura