El Sant Magí de Sant Pere de les Puelles

 El 26 d’agost del 1793, el barri de Sant Pere bullia d’activitat, era l’últim dia de les festes de Sant Magí. La processó era a punt de sortir del monestir de la Plaça de Sant Pere, on el sant hi tenia la seva capella. Al capdavant hi havia dos portadors de banderes, un grup musical format per soldats d’artilleria, dos timbalers a cavall, i més de vint nois vestits d’ermitans. La novetat era l’estrena d’una peanya de fusta, regalada a la confraria per en Jaume Canet Ferrusola, portada a les espatlles pels voluntaris, sobre la qual hi havia la imatge del sant vestit d’ermità.

 

Processó de Sant Magí, any 1792. (Imatge cedida per la Confraria de Sant Magí de Barcelona) 

El recorregut transcorria pels carrers del barri: Sant Pere més alt, part de la riera de Sant Joan, Sant Pere més baix, fins arribar al carrer Portal nou, on els pelegrins eren convidats, pels propietaris de la fàbrica d’indianes Canals Canet, a un plat calent per tal de recuperar les forces. La processó tenia el seu final al monestir de Sant Pere de les Puelles, on el sant tornava a ser guardat a la capella.

 

Església de Sant Pere de les Puelles, any 1909 

En Joan Pau Canals, en Bonaventura Canet i l’Antoni Serra compraren l’any 1738 unes cases al carrer Portal Nou, amb el seu jardí o pati al darrera, amb l’objectiu de construir la primera gran fàbrica d’indianes de Barcelona. El bons resultats inicials del negoci va possibilitar als tres socis l'adquisició de diversos habitatges adjacents, al carrer Cortines i Volta dels Jueus, augmentant així la superfície de producció. Més endavant, en pujar els preus dels habitatges a Barcelona, van aixecar l’edificació fins a dues plantes més, dotant-la d’uns finestrals molt grans per aconseguir una bona il·luminació, necessària per distingir els colors de les teles. L’últim detall va ser la instal·lació d’una fornícula a la façana de Portal Nou, dedicada a Sant Magí, patró dels fabricants d’indianes.

 

Casa de Joan Pau Canals. (Col·lecció Ramon Manent) 

A finals del segle XVIII la fabrica d’indianes va deixar de funcionar i l’edifici va romandre inactiu durant una bona colla d’anys. L’entrada dels francesos a la ciutat l’any 1808 va suposar una aturada del creixement econòmic del país. El pati i les naus de la fàbrica es devien fer servir com a magatzem militar de l’exercit francès i segurament la fornícula va ser tapiada amb morter de calç. La façana de Portal Nou que havia vist passar la processó del Sant ara s’ havia convertit en una paret lletja i vulgar.

 

Invasió Napoleònica de Barcelona ( Col·lecció Mascort )

El 23 d’abril de 1858 la família Santonja, galoners de Barcelona, establerts al carrer Plateria, compraven una petita part del que havia estat la fàbrica dels Canals Canet. Aquesta família dedicada a la producció de cintes de seda va mantenir l’activitat fabril fins passada la guerra civil Espanyola. En aquell moment els hereus dels Santonja es van vendre les naus del carrer Cortines i van mantenir la propietat dels pisos de Portal Nou i Volta dels Jueus on havien viscut els treballadors i els amos de la societat Francisco Santonja i fills.

 

Anunci Fàbrica Santonja. Any 1937

L’1 de març de 2025, el pati i les naus de la fàbrica del carrer Cortines són uns habitatges moderns i funcionals, després d’una reforma modèlica feta per l’arquitecte Cortacans. Els dos blocs de pisos de Portal Nou i Volta dels Jueus, encara en mans de la família, necessiten una reparació urgent.

 

Pati fàbrica abans de la reforma. Anys 90 (Arxiu Santonja)

 Al pocs dies de començar les obres a la façana de Portal Nou, sota la capa de morter, per sorpresa de tothom, i entre els dos balcons del pis principal, apareix una capelleta de base semicircular des de la qual s’alcen pintades dues columnes dòriques. A la part superior s’obre un mig casquet esfèric en forma de petxina. Que hi feia allà una fornícula ??? Ningú de la família en tenia coneixement. Sabíem que la finca havia estat al segle XVIII una important fàbrica d'indianes i poca cosa més.

 

Fornícula abans restauració

Fornícula restaurada

La notícia de la descoberta va arribar a oïdes d’una persona coneixedora de la història del barri, que ens va dir ràpidament que la capelleta havia estat dedicada a Sant Magí, i que el Sant antigament era venerat a Barcelona, on s’hi feia una processó en el seu honor. Amb els anys es va deixar de fer i la festa es va anar oblidant d’una manera progressiva.

 

Sant Magí de Sant Pere de les Puelles (Imatge cedida per la confraria de Sant Magí de Barcelona)

Un cop apareguda la fornícula, els treballs continuen sota la inspecció i tutela de l’Ajuntament. A partir d’aleshores es procedeix amb molta cura, tenint en compte la possibilitat de trobar més restes. Efectivament apareixen unes formes pintades que es repeteixen al llarg de tota la paret. L’estil, ens diuen els tècnics, es una barreja d’influència barroca i neoclàssica. Entre els pisos, hi ha pintades unes falses cornises, i les finestres estan emmarcades i rematades per garlandes que li donen a tot plegat un aire d’antiguitat clàssica.

 

Detalls finestra

Detalls de finestra amb garlandes

Les obres ja acabades ens han permès recuperar part de la historia del barri de Sant Pere. La fabrica Canals Canet, després del trauma de la guerra de successió, va ajudar a revifar l’economia catalana i va representar pel barri un focus d’activitat important. Finalment la recuperació de la capelleta ha fet possible recordar la devoció i l'alegria que es van viure als carrers per les festes de Sant Magí.

 

Façana del carrer Portal Nou

Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració d’en Joan Rossell, del Julio- Carlos Garcia i del Cristian Castro. 

 Miquel Playà Ventura

La família Batlle, de pagesos a Fabricants d'Indianes

 El camí que sortint de la muralla del Portal Nou duia al poble d’Horta, era força utilitzat per persones que anaven a peu, a cavall o en tartana. El primer tram i més a la vora de la ciutat transcorria per una munió d’horts que treballaven els pagesos del gremi d'hortolans de Barcelona. La via passava pel Fort Pienc on creuava el rec comtal pel Pont de les Bigues ( avui carrer Sicília, entre la Gran via i Casp), més enllà estava Sant Martí de Provençals i finalment el municipi de Sant Joan d’Horta.

Pont de les Bigues. Blog Memòria dels barris

El paisatge era agradable amb masies disperses , molins fariners moguts per la força hidràulica del rec comtal, i cap a mitjans del segle XVIII per les primeres fabriques d’indianes, ja al terme de Sant Martí de Provençals. El territori, anomenat el pla de Barcelona, abastia a la ciutat de cereals, farratges, lleguminoses, etc. Els terrenys, molt productius, eren propietat de l'església, de comerciants i nobles que els llogaven a pagesos a canvi d’un substanciós lloguer. Un mosaic de  colors i olors de diferents cultius  dels quals se’n treia profit des de temps immemorial gràcies al rec comtal.

 

Pla de Barcelona. Blog Memòria dels Barris

La família Batlle, originaria de Sant Andreu del Palomar, s’havia establert a la ciutat a finals del segle XVII, on el matrimoni format per en Jaume Batlle Cuyàs i la Gertrudis Castell vivia al carrer Carders, molt a prop del Portal Nou. Els Batlle pertanyien al gremi dels Hortolans del Portal Nou i tenien diferents peces de terra en el lloc anomenat La Teuleria a prop del Pont de les Vigues ( actualment  barri del Fort Pienc) i també d’altres a Sant Marti de Provençals. Poc després de la seva arribada a Barcelona, la guerra de successió ho va capgirar tot, la feina dels pagesos del pla de Barcelona va quedar limitada a l’interior de la ciutat. El retrocés en l'àmbit social, econòmic i cultural duraria fins ben entrat el segle XVIII.

 

Mapa Sant Martí de Provençals

L’hereu del Jaume i la Gertrudis, en Joan Batlle Castells, un cop passada la guerra, va continuar la feina als horts de la Teuleria. L’any 1718 es va casar amb la Coloma Umbert a l'església de Sant Andreu del Palomar. Ens l’hem d’imaginar sortint cada matí a peu o amb algun animal pel Portal Nou pel camí d’Horta fins arribar al Pont de les Bigues, tot treballant de sol a sol. Els dies de mercat, amb l’ajuda de la seva dona o d’algun familiar, havia de portar la collita a vendre a qualsevol mercat de Barcelona. Lentament i amb molts esforços va poder comprar més terres bé per conrear-les o per llogar-les a altres pagesos de la ciutat. El Joan Batlle Castells i la Coloma van tenir 6 fills :4 noies i 2 nois. El fill gran, en Jaume, va seguir fent de pagès a les terres del seu pare i dels seus avis. L’altre germà, el Joan, va aprendre l’ofici de perxer i cap el 1760 va obrir botiga i obrador a la casa familiar del carrer Carders. Els perxers o galoners fabricaven cintes o teixits llargs i estrets de seda. El gremi que els agrupava va tenir  un important desenvolupament a partir de mitjans del segle XVIII, gràcies a tres factors:  l’arribada en massa de mà d’obra, el progrés tècnic i finalment a l’obertura del mercat americà. L’increment del nombre de telers va ser notable en aquesta època aprofitant qualsevol espai del barri de Sant Pere, . 

L’any 1770 en Jaume i en Joan ja eren propietaris d'una petita companyia que es dedicava a l’ofici de perxer. En Joan aportava  la feina i en Jaume, la casa, tot mantenint la dedicació al camp. La família Batlle va orientar els seus esforços al nou ofici, però sense abandonar les terres que els servien d’ inversió i més endavant com a Prats d’Indianes. La visió de futur que va tenir aquesta generació seria clau en l’esdevenidor dels Batlle.

Tela d'indianes. enciclopèdia.cat

Els beneficis de la petita companyia es reinvertien en l’obrador o bé en la compra de més terres , però la mort prematura del Jaume va deixar el negoci en mans del seu fill, en Josep Batlle Roca, i del seu germà, en Joan Batlle, casat i sense cap fill. Oncle i nebot, l’any 1777, van vendre als germans Magarola, importants fabricants d’indianes de la ciutat de Barcelona unes terres de 6 mujades (les tenien pel seu avi, en Joan Batlle Castells) del terme de Sant Marti de Provençals per 3000 lliures de moneda catalana. La industria d’indianes produïa teles de fil o de cotó, o barreja d'ambdues, pintades només d'un costat, i necessitava d’extensions de terreny a prop de la ciutat per blanquejar i assecar les peces que confeccionava.

Palau Magarola del carrer Tallers

Amb el capital obtingut de la venda del terreny de Sant Martí de Provençals van poder crear l’any 1797 la companyia d’indianes Batlle i cia. En formaven part en Joan Batlle Umbert (perxer), Josep Batlle Roca (perxer), Marià Casas (fabricant d'indianes), i Sebastià Amigo (sombrerer). Per començar la societat va comprar una peça de terra de 5 quarteres per fer un prat d'indianes, en el lloc anomenat “lo Teulat”, on hi van fer construir, l’any 1806, un casal i unes oficines. En Josep Batlle Roca ( 1754- 1820 ), galoner i fabricant d’indianes, un cop mort el seu oncle, es va fer càrrec de les terres del Pla de Barcelona, de la casa del carrer Carders, on tenien l’obrador de perxer, i d’una casa al carrer Alt de Sant Pere nº3, que esdevindria més endavant la fàbrica d’indianes de la família Batlle . El Josep es va casar l’any 1775 amb la Gertrudis Miró, amb la que va tenir 6 fills. 

La guerra del francès (1808 – 1814) va suposar un nou entrebanc pels negocis i per la economia de Catalunya. El matrimoni format per en Josep Batlle i la Gertrudis també va tenir 6 fills. L’hereu, en Francisco Batlle Miró (1800-1866) , amb només 20 anys va haver de posar-se al capdavant de Batlle i cia. L’any 1820, mesos després de la mort del seu pare, obria una fàbrica d’indianes al carrer Alt de Sant Pere nº 3 , i al mateix temps reformava i ampliava l’antic obrador del carrer Carders.

 

Carrer Alt de Sant Pere nº 3. Autor: Miquel Playà

El panorama polític de la primera meitat del segle XIX no era gens encoratjador, els canvis produïts a conseqüència de la revolució industrial feien preveure un enfrontament civil entre dues mentalitats ben diferents; una urbana que es deixava enlluernar pels avenços tecnològics i científics i una rural que odiava profundament el progrés i refusava amb totes les forces tot el que signifiqués l’abandonament de les tradicions i les formes de viure antigues. Les guerres anomenades Carlines van sacsejar el nostre país de dalt a baix, mentrestant en Francisco Batlle Miró, casat amb l’Isabel Rovira, ja era un conegut fabricant d’indianes del barri de Sant Pere. Els Batlle havien viscut, junt amb el país, les transformacions, segurament massa sobtades, d’uns oficis que venien de molts segles enrere a uns altres completament nous, en què les noves tècniques hi tenien molta importància. La família Batlle  havia passat de ser pagesa a fabricant d’indianes amb només 50 anys.