divendres, 6 de juny del 2014

Àlbum de fotos de la família Santonja-Matarrodona

Tota una sèrie de fotos antigues, fetes pels dos fotògrafs familiars, que són de gran interès històric i genealògic. Des de les targes de visita passant per les albumines,el gelatino-bromur, fins a les noves tècniques fotogràfiques del segle xx. En aquest petit recull s'inclouen sobretot personatges de la família Santonja-Matarrodona, alguns identificats i d'altres que poso amb interrogant; també paisatges urbans i alguns de rurals. Les hem tret dels calaixos per tal de recuperar-les i sobretot perquè algú ens en pugui donar una pista; el nom d'un personatge o bé d'un indret sense identificar. En definitiva volem donar vida a un album familiar guardat des de fa molt de temps.

Assumpció Santonja Planells (1897 - 1986)
Autor: Matorrodona (any 1902 aprox).
Primera comunió Assumpció Santonja Planells
Autor: Matorrodona (any 1904 aprox )
Assumpció Santonja Planells
 Autor: Santonja ( anys 20 aprox ).
Casament Enric Santonja Planells
La foto no la podem localitzar, es possible que estigui feta  a l'Hotel Ritz o bé a l'hotel  Rotonda de l'avinguda del Tibidabo.
Autor: foto Mateo de Barcelona ( anys 30 aprox ) 
Foto familiar dels Santonja a la torre del carrer Balmes/ Passatge Forasté 
Autor: Desconegut (anys 30 aprox)
Foto  on hi han components de les famílies Santonja, Planells i Matorrodona.
Està feta a casa de Montserrat Santonja Matorrodona (1889- 1958) al c/ Sanjoanistes nº 11 de Barcelona
Autor: Desconegut ( anys 50 aprox )
Enric Santonja i Bassols (1870-1944) amb la seva dona l'Assumpció Planells Santonja (1876-1941)
 Autor: Matorrodona ( any 1896 aprox ).
Enric Santonja i Bassols amb la seva dona l'Assumpció Planells Santonja
Autor desconegut (anys 30 aprox).
Assumpció Planells Santonja amb les seves filles Assumpció i Carme 
Autor: Santonja ( anys 15 aprox).
Enric Santonja i fill
Autor: Josep Santonja ( any 1913 aprox).
Fco J Santonja Basssols (1852-1926)
 Autor: Matorrodona ( any 1920 aprox )
Rosa Santonja Bassols?  (1853-1919)
La Rosa va ser la dona del fotògraf Miquel Matorrodona Maza, que un cop desaparegut es va fer càrrec, junt amb el seu fill Miquel Matorrodona Santonja, de l'Estudi Fotogràfic del Carrer Ferran. Es pot considerar una de les primeres fotògrafes  Barcelonines.
Autor: Matorrodona ( any 1880 aprox) 
Dominga Santonja Bassols? (1865 – 1935)  
Autor. Matorrodona ( any 1890 )
Fco de Paula Santonja Camprodon?  (1832- 1893)
Autor: Fotografia Española. Paseo Colón. ( tarja de visita any 1870 aprox ) 
Fco de Paula Santonja  i Carme Bassols (1825- 1870) o Rosario Bassols (1853-1927)
Autor: Fotografia Española del Passeig de Colom.(Tarjeta de visita anys 1860-1870).
Fco de Paula Santonja Camprodon
Autor: Matorrodona. (Any 1890 aprox).
Josep Santonja Camprodon? (1838 – 1915)
Josep Santonja va ser Regidor i Síndic de l' Ajuntament de Barcelona (1877 – 1903) pel Partit Conservador Liberal. President del Gremi de Galoners, cinters i perxers de Barcelona (1902 – 1910)
Autor: Matorrodona. (Any 1880 aprox).
Assumpció Santonja Camprodon (1850 – 1928)  
Autor: Matorrodona. (Any 1920 aprox).
Balmes i Forasté  . En primer terme els horts de la família a sobre mateix del que serà el carrer Balmes. A la part central de la imatge la  fàbrica dels Santonja flanquejada per  dues torres  també de la família.
Autor. Matorrodona. ( 1890 aprox )
L'any  1893, la Rosario Bassols, vídua de Fco de P Santonja , compra masia i terres a Sta Coloma de Farners al terme de la Brunyola al lloc anomenat Manso Costa. La foto pot ser d'aquesta masia?
Autor: Matorrodona. Any: finals del segle XIX
Foto dels Santonja  a la masia de Manso Costa a la Brunyola de Sta Coloma de Farners?
Autor: Matorrodona. Any: finals del segle XIX.
Escena de caça dels Santonja a Sta Coloma de Farners?
Autor: Matorrodona. Any: finals del segle XIX.

dilluns, 14 d’abril del 2014

La foto del Passatge Forasté



Era una fotografia gairebé oblidada. Més d'un cop havia estat a punt de desfer-me'n, però el seu destí no devia ser les escombreries. La vaig guardar esperant que arribés el seu moment. Un matí fent un recull de fotos per publicar al bloc, es va fer present altra vegada, i l'hi vaig posar més atenció. En aquell moment vaig pensar que no era possible que els Santonja l'haguessin guardat si no tenia cap interés. Els horts i les cases de la imatge devien ser un paisatge habitual per ells. Un lloc que devien haver trepitjat i que volien inmortalitzar, fent-hi una foto que van encarregar al fotògraf de la família, en Miquel Matorrodona, casat amb la Rosa Santonja.

 Així que vaig decidir a posar-la a la xarxa esperant, que algú pogués dir-ne alguna cosa, i sobretot esbrinar si es tractava del carrer Balmes amb Passatge Forasté on la meva família havia tingut propietats .  L'allau de correus va ser impressionant, la majoria de gent que vivien o havien viscut en aquesta zona. Una pista important, donat que el paisatge urbà ha canviat molt, eren els turons que es veien al fons, la resta era més difícil d'identificar. Les respostes majoritàries eren que la foto corresponia al carrer Balmes, en aquell moment una riera coberta pels horts i un camí, com es podia veure en la part inferior de la imatge. El que no sabíem identificar era l'edifici que es veia en el centre, semblava un col.legi o poder una altra cosa. Fins que un correu em va aclarir que aquella construcció era la fàbrica dels Santonja. En posteriors recerques he trobat uns plànols que coincideixen totalment amb l'estructura de la fàbrica.

La fotografia, de finals del segle XIX, està feta des de l’actual carrer Moragas a l'alçada dels jardins del Maluquer. Els horts que es veuen en primer terme estarien entre l’actual carrer Balmes i el Passatge Forasté. Darrera a la dreta, el carrer Bertran, i al fons a l’esquerra el passeig de Sant Gervasi . A la part del darrera, i d’esquerra a dreta, es veuen tres turons que són la Creueta del Coll, el Coll, i el Carmel . A la part central, com ja hem dit, la fàbrica de “ Hijos de Francisco Santonja” dedicada a la fabricació de cintes i galons de seda i els seus derivats, oberta l’any 1880 i tancada el 1908. Era en aquell moment la quarta fàbrica mes important de Sant Gervasi segons la contribució industrial i de comerç.

Els Santonja, l'any 1875, de la mà d'en Fco de Paula Santonja Camprodon, compra a Francesc de Assís Forasté una finca al P/ Forasté de 1668 m₂ i una peça de terra de 4 hectàrees. Es compromet a construir per valor de 6416 pessetes en el termini de dos anys, també construir una cerca i parets pel perímetre de la finca. El seu germà, Josep, té el terreny del costat de 932 m₂. Els dos germans s'instal.len a la zona fins que el 30 de Novembre de1880,construeixen una quadra destinada a obrador a 4 metres de la tanca exterior.

 La primera notícia d'activitat productiva és de l'any 1883 i sembla que perdura fins el 1908. Figura com a fàbrica de cintes de seda “ Hijos de Francisco Santonja” al Passatge Forasté nº 22-24. El propietari, en Fco de Paula, viu al passatge Forasté nº 26 ( abans nº 5?), la casa té sotans, 1er i segon pis. L'administrador es diu Esteban Torrabadell viu al nº 22 baixos. El seu germà Josep consta com a propietari de la casa del passatge Forasté nº 28-30 ( hi viu esporadicament ). Té tenda i 1er pis, al nº 28, i tenda amb 1er pis, al nº 30, on viu un guarda, en Ramón Ferrer. ( informació de l'any 1891).



No sabem la raó del cessament de l'activitat de “ Hijos de Francisco Santonja”al Passatge Forasté, suposem que una baixada forta de la demanda, i també l'existència de l'altra fàbrica dels Santonja que tenien a Barcelona, en ple funcionament en aquella època. Fonts orals de la família parlen que a principis dels anys 40 del segle XX encara existia l'edifici, malgrat que ja no era de la seva propietat.

dimarts, 4 de març del 2014

Cronològic de Josep Santonja Camprodon

En Josep Santonja Camprodon, germà d'en Francesc de Paula, va ser un personatge prou conegut a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX. Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona durant el període que va de l'any 1877 al 1903, també fou president del Gremi de Galoners entre els anys 1902 i 1910. És el primer i l'últim Santonja que va ocupar un càrrec polític que sàpiguem a hores d'ara.

dilluns, 3 de febrer del 2014

Cronològic de Francesc de Paula Santonja i Camprodon

En Francesc de Paula representa la tercera generació de Santonges a la ciutat de Barcelona. El progressiu ascens social i econòmic de la família des de l'arribada a finals del segle XVIII es consolida en aquesta etapa. Prova d'això és la participació de la companyia “Fco Santonja i Fills” en les Exposicions Universals de Londres 1862 , París 1867 i Barcelona 1888.

diumenge, 17 de novembre del 2013

Miquel Matorrodona Maza ( 1854 - ? )


Després de molts anys li podem posar cara a un fotògraf de Barcelona de la segona meitat del segle XIX. Potser hauria quedat en l' oblit sinó fos per l´obstinació i curiositat d'unes poques persones que hem aconseguit treure de l'anonimat un personatge que va tenir una singular importància en la segona generació de retratistes de la nostra ciutat. Les pistes trobades d’en Miquel Matorrodona semblaven més aviat escasses: quatre fotografies familiars, la història de la seva fugida fora d'Espanya deixant la dona i els fills , els papers que parlaven de l'estudi fotogràfic del carrer Ferran, una vella càmera fotogràfica, i uns quants documents antics que feien palès que allí hi havia una història que podia donar més de si.

La recerca per la xarxa i les xerrades amb especialistes d'història de la fotografia portaven a la conclusió de que Miquel Matorrodona Maza era un personatge poc estudiat, malgrat que havia estat molt present en els diaris i revistes de l' època, es tractava de buscar en els diferents arxius fotogràfics de la ciutat, així com en la premsa Barcelonina d'aquells anys. De totes dues fonts va aparèixer una gran quantitat d'informació que va clarificar i desvetllar alguns dels interrogants sobre la seva biografia.

Miquel Matorrodona Maza va néixer a Barcelona l'any 1854, en el barri del Pi, en el si d'una família acomodada de Reus que portava pocs anys en la ciutat en el moment del seu naixement. Els Matarrodona o bé Matorrodona, el nom apareix escrit de les dues maneres , posseïen terres i cases a les ciutats de Reus, Constantí, Selva del Camp.., i segurament es dedicaven a l'administració del seu patrimoni.

No sabem gairebé res de la seva infantessa i joventut, però sabem que va transcórrer entre el barri del Pi i les cases que va fer construir el seu pare, Miquel Matorrodona Llaveria, en el barri del Farró del poble de Sant Gervasi. En aquest lloc hi tenien el seu esbarjo la família Matarrodona, fugint d'una ciutat superpoblada poc recomanable per les contínues epidèmies i oprimida per les antigues muralles.

Va estudiar el batxillerat i després va fer la carrera de medicina entre els anys 1871 i 1875 a la Universitat de Barcelona, situada a prop de casa seva, ja que en aquell moment vivia al carrer del Carme (1).

Acabats els estudis, l'any 1875, es va casar amb la Rosa Santonja Bassols, filla d'una família de llarga tradició en la fabricació de sedes i passamaneria amb botiga al carrer Argenteria i fàbrica al carrer Cortines amb Portal Nou.

A l'any 1877 se'l troba fent retrats a l'estudi fotogràfic de la Rambla del Centre 36-38 que tot just havia acabat de deixar un fotògraf francès anomenat Gustave Larauza. Aquests retrats eren signats amb una doble M, Sucesor de Larauza (2).

Com arriba en Miquel a iniciar-se en el mon de la fotografia, no ho sabem. Es pot pensar en alguna influència familiar o bé en el seu cercle d'amics, però això tan sols són hipòtesis no provades. El cas es que buscant a l'arxiu de l'antic hospital de la Santa Creu sabem que en aquells anys s'hi feien fotografies als malalts amb la finalitat d'estudiar diferents malalties. A l'any 1878 , en una acta apareix el nom d'en Miquel que es fa construir un petita galeria fotogràfica (3) per fer-hi fotografies amb més comoditat.

És doncs la medicina que el fa descobrir la fotografia?? Es possible que la descobrís en el inici dels seus estudis, i l'alternés les dues activitats, de manera que quan va ser metge també ja fos una mica fotògraf.

Arribats a l'any 1880 va obrir, junt amb un altre fotògraf anomenat C. Klary, un estudi fotogràfic al carrer Ferran núm. 34 pral (4). Sembla que la unió va durar pocs mesos i al separar-se'n sembla que va continuar sol amb l'ajuda de la seva dona.

Eren uns moments importants en el desenvolupament de la fotografia. Una etapa d'assajos i descobriments per tal de millorar-ne les tècniques. Tot sembla indicar que en Miquel Matorrodona s'adaptava bé als nous canvis, però no es troba en la seva obra cap intent de recerca ni d'aportar novetats. No es va presentar a les Exposicions Universals de Paris, Londres ni Barcelona que eren un bon aparador pels fotògrafs innovadors. En canvi, sí que fa de jurat en un concurs de fotografia organitzat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1892(5), i també presenta els seus treballs en diferents revistes, sobretot catalanes. És probablement aquests seguit de fets el que van provocar el poc reconeixement que va tenir en aquella època i el posterior oblit dels experts , en relació amb els Martí, Napoleón, Adouard, etc, més oberts a la creació i a l'aportació d'avenços significatius.

L'estudi fotogràfic del carrer Ferran núm. 34 pral a l'any 1891 era descrit de la següent manera segons la premsa de l'època (6).




L'obra d'en Miquel era present en diferents revistes d'aquells anys, com ara: “La ilustración Catalana”, “Veu de Catalunya”, “L'esquella de la Torratxa”, on va exposar els seus treballs i fotografies de personatges populars del moment, com polítics, metges, toreros, cantants d’òpera, actors i actrius, bisbes, etc.

De totes les col·laboracions mereix un especial comentari la que va tenir amb la publicació “La Tomasa”, que va des de l'any 1889 fins l'any 1895. Hi podem trobar fotografies, retrats a mà fets a partir de fotografies seves, i fins i tot un autoretrat a la portada del 15 de desembre de 1889. Fins la publicació de l'Almanac de l'any 1894 que va aixecar una gran polèmica al ser denunciat per ser contrària als models d'honradesa i bona conducta al sortir en les seves pàgines senyores en actituds poc recomanables. La premsa de l'època, concretament el Diario el Liberal, se'n va fer ressò (7). Després d'aquest fet, la participació d'en Miquel va anar minvant fins que a l'any 1895 hi va deixar de col·laborar.

La vida privada del fotògraf no devia d’anar gaire bé. La polèmica de la Tomasa devia fer molt mal al seu entorn més proper. També la relació difícil amb la seva mare, el seu pare ja era mort, evidenciada en diferents documents notarials que demostren la predilecció d'aquesta per la filla, afegit a la poca gràcia que devia fer tot plegat als Santonja, la família de la seva dona, amb una posició conservadora que tenia com a objectiu principal, el negoci i la bona imatge, i per acabar-ho d’adobar, una manera de viure poc convencional, en un món d’artistes i famosos. Tot això va desembocar a l'any 1901, on en un document s'escriu que Miquel Matorrodona Maza no es present “ por hallarse ausente de España sin que por el momento pueda precisarse su actual paradero”(8), en documents posteriors, de l'any 1905 (9) i 1907 (10), es confirma la seva desaparició.

A partir d’aquí s’obren molts interrogants. On va anar ? El cas és que va desaparèixer i no se’n va saber res més . El que si podem dir, és que l’estudi del carrer Ferran no va tancar. Hi van continuar treballant la seva dona i el seu fill, en Miquel Matorrodona Santonja, que tenia 15 anys en el moment de la desaparició del pare.

La Rosa Santonja Bassols i el seu fill tenien aparador al costat del reputat fotògraf Napoleon, a la façana de l’església de Sant Jaume del carrer Ferran (11). Continuaven fent retrats i en el revers de les fotografies s’hi podia seguir llegint “ Miquel Matorrodona”. L'any 1908 van guanyar el segon premi en el concurs que convocava l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de la construcció de la Via Laietana. Una sèrie de carrers havien de desaparèixer i aquest concurs havia de servir per immortalitzar-los (12). Més tard, a l’any 1910 van participar en una exposició a Brussel·les (13), i el 1913 en un concurs que organitza la casa Gevaert de fotografia, on van rebre la medalla de bronze (14).


L’última notícia de l’activitat fotogràfica “Miquel Matorrodona” la podem trobar en el diari “La Vanguardia” del dia 24 de setembre de 1919, on en un anunci busquen un aprenent pel taller. Aquell mateix any la Rosa mor als 66 anys, i això suposa el principi del final. Pocs anys després, a l'any 1928, tanquen les portes definitivament a causa de la mort de Miquel Matorrodona Santonja.


Ens agradaria que aquest article fos un punt de partida en la recuperació de la història d'en Miquel Matarrodona Maza, de la seva dona, la Rosa Santonja i Bassols, així com la del fill, en Miquel Matarrodona Santonja.


Per acabar, donar les gràcies particularment al Jep Martí per posar-li cara al personatge, també per la seva ajuda i aclariments. Ara tenim el retrat del personatge i això ens pot facilitar la recerca per situar-lo millor i aclarir alguns dels seus interrogants.


Miquel Playà Ventura

(1) Arxiu històric de la Universitat de Barcelona. Expedient acadèmic.

(2) L'album del Jep

(3) Arxiu històric de l'Hospital de la Santa Creu. Llibres d'actes MIA 20.4. Sessió 13 de febrer 1878.

(4) lalbumdeljep.wordpress.com

(5) Ilustración española y americana. Any 1892.

(6) Barcelona Comica. 27 de febrer de 1891.

(7) La Tomasa. 6 d'octubre de 1893, pàg 579.

(8) Arxiu de notaris de Barcelona. Notari: Rafael Villaclara i Gibert. 24 de gener 1901.

(9)Arxiu de notaris de Barcelona. Notari: Rafael Villaclara i Gibert. 28 abril 1905.

(10) Arxiu de notaris de Barcelona. Notari: Rafael Villaclara i Gibert. 2 d'agost de 1908.

(11) Article de Joaquim M de Nadal “El carrer de Fernando”. La Veu de Catalunya. Dimarts 13 de desembre de 1932.

(12) Ilustració Catalana. 9 de novembre de 1913 nº 554, pàg 3.

(13) La correspondencia de España. 4 de Marzo de 1910.

(14) La Fotografia nº 147. Diciembre 1913.