diumenge, 10 de maig del 2026

El camafeu dels Santonja

 La fotografia, en el segle XIX, va viure a Barcelona una autèntica explosió, especialment a partir de la dècada de 1860. En aquella època s’oferien retrats a un preu econòmic, per primera vegada a la història qualsevol persona es podia retratar i repartir la seva imatge entre familiars i amics. Va ser el gran moment de les targetes de visita, la qual cosa va possibilitar l’obertura de moltes galeries fotogràfiques que oferien al mateix temps 4 retrats per un preu assequible. 

 Una de les galeries que oferia targetes de visita als seus clients, entre els anys 1863 i 1866, era “Fotografia Española” al Passeig Colon n.º 2.


Càmera fotogràfica de quatre objectius per targeta de visita.
albumdeljep.wordpress.com



Any 2026, uns dos cents seixanta anys més tard, arriba a les meves mans, un camafeu amb els retrats dels meus rebesavis, en Francesc de Paula Santonja Camprodon i la Carme Bassols Bosch.
 

                                    

Del Francesc ja tenia varies fotografies, de diferents èpoques, algunes de tot sol d’altres amb la seva esposa. De la Carme, no en tenia gaires i encara que en diferents formats, totes eren idèntiques a una targeta de visita que s’havia fet amb la seva la parella a la “Fotografia Española” a la dècada dels 60.

Fco Santonja Camprodon (1829 - 1893)
Carme Bassols Bosch (1825 - 1870)

La Carme, per desgràcia, moria l’any 1870 d’una congestió pulmonar al carrer Portal nou, i el meu besavi, l’Enric Santonja Bassols, el fill petit de nou germans, tot just acabava de néixer. El fet afectà profundament la família, el dolor provocat seria molt difícil de superar i el pas dels anys augmentaria l’enyorança de la mare perduda. 

EL camafeu a la butxaca del meu rebesavi l’apropava a la seva la mare perquè a mesura que es feia gran la trobava més a faltar. Quan agafava l’objecte amb les mans podia imaginar la Carme i el Francisco vestint-se amb les millors gales per anar-se a retratar a la galeria fotogràfica del Passeig de Colon. 

Dono les gràcies a la meva cosina per la seva generositat que ens ha permès recuperar una petita història familiar i de la fotografia antiga de la nostra ciutat.


Miquel Playà Ventura


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada