Juliol del 1879, els germans Fco i Josep Santonja Camprodon, donaven l'alta 10 telers de cintes moguts a mà a la Fàbrica de cintes situada al Passatge Forasté nº 3 ( després nº 22). Només feia 4 anys de la mort del seu pare, en Fco Santonja Bruguera, continuador de la Companyia Fco Santonja que s’havia dedicat a la cinteria des del 1785 a la ciutat de Barcelona.
Era un bon moment pel naixement d’una segona fàbrica, la primera estava en funcionament al carrer Portal nou des del 1858. Els fabricants i els homes de negocis, un cop acabat, per fi, el conflicte Carlí (1876), gaudien d’un període, conegut per la Febre d’or, de tranquil•litat política i social favorable pels seus interessos i també per al desenvolupament de l’economia del país.
 |
| Pintura Romà Ribera. Any 1884 aprox. |
Així doncs els germans devien estar ben convençuts, ja que sempre he pensat, que els Santonja no eren gent massa arriscada i no donaven un pas sense estar-ne ben segurs. El fet es que un any més tard, el 30 de Novembre de 1880, amplien la fàbrica i construeixen una nova quadra al P Forasté nº 5 (després nº 24 ) , destinada a obrador. Aquesta tenia 7 telers de cintes a mà d'unes 20 peces, i tres de 10 o 20 peces, que s’afegien als 10 telers, ja en funcionament des de feia un any. En total pagaven 108 pessetes de quota anual de contribució industrial. El mestre d'obres era en Josep Arnau.
 |
| Passatge Forasté. Fàbrica i residències dels Santonja, finals del segle XIX. (Fotografia Miquel Matarrodona Maza) |
Era una bona època, com hem dit anteriorment, remenant en els diaris de l’època he pogut trobar l’arribada per ferrocarril de tot tipus de productes . Així durant els anys 1881- 1884, la societat fills de Fco Santonja , rebia via PortBou, cintes de St. Etienne, seda de Lió, passamaneria de París i seda de Ginebra.
L’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 va suposar per la Cia Hijos de Francisco Santonja la confirmació del seu bon ofici i també una gran injecció de moral per seguir endavant. Eren reconeguts amb la medalla d’or pel tendal instal•lat en el passeig Lluís Companys. M’imagino en Josep Santonja, regidor de l’ajuntament de Barcelona, i en Fco de Paula, reben la medalla de mans de Rius i Taulet l’alcalde de la seva ciutat.
El 6 d’agost de 1893 moria en Fco de Paula i al front del negoci es va posar el seu germà i el seu fill gran, en Fracesc Xavier Santonja Bassols. En aquell moment la fàbrica de cintes del Passatge Forasté (ara nº 22-24) tenia 13 telers per la confecció de cintes i galons de seda i 7 per articles de cotó rentat, tots ells moguts a mà (es mantenia el número) . I la fàbrica del Portal Nou en tenia 23, també moguts a mà.
 |
| Telers fàbrica Portal Nou/Cortines. Any 1950 aprox. |
Es poden trobar referències de la fabrica de cintes a l’arxiu Municipal de Sant Gervasi des de l’any 1879 fins el 1896, i a l’Anuari Riera des del 1897 al 1908. No en tenim més notícies fins el 12 d’octubre del 1911 quan el diari La Veu de Catalunya diu que els Santonja posen a llogar les quadres del passatge Forasté nº 22, per haver cessat l'activitat. Només faltaven 3 anys pel començament de la 1ª Guerra Mundial que donaria molta feina als industrials catalans. Es va perdre una gran oportunitat per mantenir l' activitat tèxtil dels Santonja a Sant Gervasi però no tenien una bola de vidre per endevinar el futur.
El tancament i
posterior enderrocament de la fàbrica del Passatge Forasté és ben
palès a la fotografia de l’any 1915, on darrera d'una bòbila s’hi poden veure les restes de les parets i un solar buit al
mig, a continuació, en la mateixa fotografia, queden les torres residencials
de la família, i darrera de tot plegat es pot intuir el que seria el futur carrer Balmes.
 |
| Fotografia 1915 |
Miquel Playà Ventura
