Després de molts anys li podem posar cara a un fotògraf de Barcelona de la segona meitat del segle XIX. Potser hauria quedat en l' oblit sinó fos per l´obstinació i curiositat d'unes poques persones que hem aconseguit treure de l'anonimat un personatge que va tenir una singular importància en la segona generació de retratistes de la nostra ciutat. Les pistes trobades d’en Miquel Matorrodona semblaven més aviat escasses: quatre fotografies familiars, la història de la seva fugida fora d'Espanya deixant la dona i els fills , els papers que parlaven de l'estudi fotogràfic del carrer Ferran, una vella càmera fotogràfica, i uns quants documents antics que feien palès que allí hi havia una història que podia donar més de si.
La recerca per la xarxa i les xerrades amb especialistes d'història de la fotografia portaven a la conclusió de que Miquel Matorrodona Maza era un personatge poc estudiat, malgrat que havia estat molt present en els diaris i revistes de l' època, es tractava de buscar en els diferents arxius fotogràfics de la ciutat, així com en la premsa Barcelonina d'aquells anys. De totes dues fonts va aparèixer una gran quantitat d'informació que va clarificar i desvetllar alguns dels interrogants sobre la seva biografia.
Miquel Matorrodona Maza va néixer a Barcelona l'any 1854, en el barri del Pi, en el si d'una família acomodada de Reus que portava pocs anys en la ciutat en el moment del seu naixement. Els Matarrodona o bé Matorrodona, el nom apareix escrit de les dues maneres , posseïen terres i cases a les ciutats de Reus, Constantí, Selva del Camp.., i segurament es dedicaven a l'administració del seu patrimoni.
No sabem gairebé res de la seva infantessa i joventut, però sabem que va transcórrer entre el barri del Pi i les cases que va fer construir el seu pare, Miquel Matorrodona Llaveria, en el barri del Farró del poble de Sant Gervasi. En aquest lloc hi tenien el seu esbarjo la família Matarrodona, fugint d'una ciutat superpoblada poc recomanable per les contínues epidèmies i oprimida per les antigues muralles.
Va estudiar el batxillerat i després va fer la carrera de medicina entre els anys 1871 i 1875 a la Universitat de Barcelona, situada a prop de casa seva, ja que en aquell moment vivia al carrer del Carme (1).
Acabats els estudis, l'any 1875, es va casar amb la Rosa Santonja Bassols, filla d'una família de llarga tradició en la fabricació de sedes i passamaneria amb botiga al carrer Argenteria i fàbrica al carrer Cortines amb Portal Nou.
A l'any 1877 se'l troba fent retrats a l'estudi fotogràfic de la Rambla del Centre 36-38 que tot just havia acabat de deixar un fotògraf francès anomenat Gustave Larauza. Aquests retrats eren signats amb una doble M, Sucesor de Larauza (2).
Com arriba en Miquel a iniciar-se en el mon de la fotografia, no ho sabem. Es pot pensar en alguna influència familiar o bé en el seu cercle d'amics, però això tan sols són hipòtesis no provades. El cas es que buscant a l'arxiu de l'antic hospital de la Santa Creu sabem que en aquells anys s'hi feien fotografies als malalts amb la finalitat d'estudiar diferents malalties. A l'any 1878 , en una acta apareix el nom d'en Miquel que es fa construir un petita galeria fotogràfica (3) per fer-hi fotografies amb més comoditat.
És doncs la medicina que el fa descobrir la fotografia?? Es possible que la descobrís en el inici dels seus estudis, i l'alternés les dues activitats, de manera que quan va ser metge també ja fos una mica fotògraf.
Arribats a l'any 1880 va obrir, junt amb un altre fotògraf anomenat C. Klary, un estudi fotogràfic al carrer Ferran núm. 34 pral (4). Sembla que la unió va durar pocs mesos i al separar-se'n sembla que va continuar sol amb l'ajuda de la seva dona.
Eren uns moments importants en el desenvolupament de la fotografia. Una etapa d'assajos i descobriments per tal de millorar-ne les tècniques. Tot sembla indicar que en Miquel Matorrodona s'adaptava bé als nous canvis, però no es troba en la seva obra cap intent de recerca ni d'aportar novetats. No es va presentar a les Exposicions Universals de Paris, Londres ni Barcelona que eren un bon aparador pels fotògrafs innovadors. En canvi, sí que fa de jurat en un concurs de fotografia organitzat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1892(5), i també presenta els seus treballs en diferents revistes, sobretot catalanes. És probablement aquests seguit de fets el que van provocar el poc reconeixement que va tenir en aquella època i el posterior oblit dels experts , en relació amb els Martí, Napoleón, Adouard, etc, més oberts a la creació i a l'aportació d'avenços significatius.
L'estudi fotogràfic del carrer Ferran núm. 34 pral a l'any 1891 era descrit de la següent manera segons la premsa de l'època (6).
L'obra d'en Miquel era present en diferents revistes d'aquells anys, com ara: “La ilustración Catalana”, “Veu de Catalunya”, “L'esquella de la Torratxa”, on va exposar els seus treballs i fotografies de personatges populars del moment, com polítics, metges, toreros, cantants d’òpera, actors i actrius, bisbes, etc.
De totes les col·laboracions mereix un especial comentari la que va tenir amb la publicació “La Tomasa”, que va des de l'any 1889 fins l'any 1895. Hi podem trobar fotografies, retrats a mà fets a partir de fotografies seves, i fins i tot un autoretrat a la portada del 15 de desembre de 1889. Fins la publicació de l'Almanac de l'any 1894 que va aixecar una gran polèmica al ser denunciat per ser contrària als models d'honradesa i bona conducta al sortir en les seves pàgines senyores en actituds poc recomanables. La premsa de l'època, concretament el Diario el Liberal, se'n va fer ressò (7). Després d'aquest fet, la participació d'en Miquel va anar minvant fins que a l'any 1895 hi va deixar de col·laborar.
La vida privada del fotògraf no devia d’anar gaire bé. La polèmica de la Tomasa devia fer molt mal al seu entorn més proper. També la relació difícil amb la seva mare, el seu pare ja era mort, evidenciada en diferents documents notarials que demostren la predilecció d'aquesta per la filla, afegit a la poca gràcia que devia fer tot plegat als Santonja, la família de la seva dona, amb una posició conservadora que tenia com a objectiu principal, el negoci i la bona imatge, i per acabar-ho d’adobar, una manera de viure poc convencional, en un món d’artistes i famosos. Tot això va desembocar a l'any 1901, on en un document s'escriu que Miquel Matorrodona Maza no es present “ por hallarse ausente de España sin que por el momento pueda precisarse su actual paradero”(8), en documents posteriors, de l'any 1905 (9) i 1907 (10), es confirma la seva desaparició.
A partir d’aquí s’obren molts interrogants. On va anar ? El cas és que va desaparèixer i no se’n va saber res més . El que si podem dir, és que l’estudi del carrer Ferran no va tancar. Hi van continuar treballant la seva dona i el seu fill, en Miquel Matorrodona Santonja, que tenia 15 anys en el moment de la desaparició del pare.
La Rosa Santonja Bassols i el seu fill tenien aparador al costat del reputat fotògraf Napoleon, a la façana de l’església de Sant Jaume del carrer Ferran (11). Continuaven fent retrats i en el revers de les fotografies s’hi podia seguir llegint “ Miquel Matorrodona”. L'any 1908 van guanyar el segon premi en el concurs que convocava l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de la construcció de la Via Laietana. Una sèrie de carrers havien de desaparèixer i aquest concurs havia de servir per immortalitzar-los (12). Més tard, a l’any 1910 van participar en una exposició a Brussel·les (13), i el 1913 en un concurs que organitza la casa Gevaert de fotografia, on van rebre la medalla de bronze (14).
L’última notícia de l’activitat fotogràfica “Miquel Matorrodona” la podem trobar en el diari “La Vanguardia” del dia 24 de setembre de 1919, on en un anunci busquen un aprenent pel taller. Aquell mateix any la Rosa mor als 66 anys, i això suposa el principi del final. Pocs anys després, a l'any 1928, tanquen les portes definitivament a causa de la mort de Miquel Matorrodona Santonja.
Ens agradaria que aquest article fos un punt de partida en la recuperació de la història d'en Miquel Matarrodona Maza, de la seva dona, la Rosa Santonja i Bassols, així com la del fill, en Miquel Matarrodona Santonja.
Per acabar, donar les gràcies particularment al Jep Martí per posar-li cara al personatge, també per la seva ajuda i aclariments. Ara tenim el retrat del personatge i això ens pot facilitar la recerca per situar-lo millor i aclarir alguns dels seus interrogants.
Miquel Playà Ventura
(1) Arxiu històric de la Universitat de Barcelona. Expedient acadèmic.
(2) L'album del Jep
(3) Arxiu històric de l'Hospital de la Santa Creu. Llibres d'actes MIA 20.4. Sessió 13 de febrer 1878.
(4) lalbumdeljep.wordpress.com
(5) Ilustración española y americana. Any 1892.
(6) Barcelona Comica. 27 de febrer de 1891.
(7) La Tomasa. 6 d'octubre de 1893, pàg 579.
(8) Arxiu de notaris de Barcelona. Notari: Rafael Villaclara i Gibert. 24 de gener 1901.
(9)Arxiu de notaris de Barcelona. Notari: Rafael Villaclara i Gibert. 28 abril 1905.
(10) Arxiu de notaris de Barcelona. Notari: Rafael Villaclara i Gibert. 2 d'agost de 1908.
(11) Article de Joaquim M de Nadal “El carrer de Fernando”. La Veu de Catalunya. Dimarts 13 de desembre de 1932.
(12) Ilustració Catalana. 9 de novembre de 1913 nº 554, pàg 3.
(13) La correspondencia de España. 4 de Marzo de 1910.
(14) La Fotografia nº 147. Diciembre 1913.
