La Quintana d'Oristà

Feia molt temps que no anàvem a Oristà. A la primera visita al poble varem visitar i fotografiar el molí del Solà on havia viscut en Joan Santonja i Quintana i la seva família, però no ens havíem entretingut gens en el molí de la Quintana. Així que l'objectiu d'aquesta nova visita era tornar-lo a visitar i intentar esbrinar en quina època s'havia construït. Abans de tot cal dir que al moli de la Quintana hi va viure el pare d'en Joan, en Gabriel Jaume Santonja, que estava casat amb una filla de la casa , la Margarida Quintana, se suposa que cap allà l'any 1720 després de la guerra de successió.

En un lateral de la casa hi ha una inscripció que sembla no deixar dubtes: 1780, de totes maneres la casa podia haver sofert reformes sobre una base més antiga, però la situació de la casa una mica allunyada de la riera ens va fer pensar que allò no era el molí de la Quintana sinó una edificació posterior que feia altres funcions.

Teníem temps i era qüestió de buscar pels voltants una altra edificació més antiga i propera a la riera. No massa lluny de la casa varem trobar restes encara ben visibles d'almenys dos edificacions més. La primera estava datada a l'any 1743 i està molt a prop del curs d’aigua, quasi a tocar.

Aquí es pot veure perfectament l’entrada de les aigües al molí.

La segona, gairebé al costat d’aquesta última i dalt d’un petit turó, no presentava cap data i en una senyalització propera feta per l’ajuntament esmentava pou de glaç. De totes maneres la construcció ens indicava una casa potser més antiga que les anteriors, amb l’esmentat pou de glaç adossat , i de funcionalitat per nosaltres desconeguda.

Després de la visita sabíem més coses, però encara no estava clar on exactament havien viscut en Gabriel i la Margarida. El que sabem segur és que estaven molt a prop d’aquests indrets!!

Autor Miquel Playà Ventura (mplaya2@gmail.com)

L'arribada a Oristà

El poble d’Oristà comptava en aquells moments amb uns 660 habitants. Havia estat cremat quasi totalment per les tropes filipistes l’any 1718. Les cases, les masies, les terres i l’església parroquial, havien estat l’objecte de la venjança pel recolzament que tota aquella zona havia donat a la causa austriacista.

En Gabriel Jaume va arribar a Oristà quan el poble estava en plena recuperació. Es posà a treballar al molí del Solà de la Vall, allí va conéixer la Margarida Quintana i s’hi va casar poc temps després (no en tenim la data).

La família de la dona, els Quintana, eren propietaris d’una masia i també tenien telers de paraires. El matrimoni va tenir dos fills, en Joan i la Mª Anna. Era un moment de lenta recuperació després de la guerra. El treball del camp combinat amb la feina molí i dels telers no els devien deixar gaire temps per l’esbarjo. Tampoc sabem si la relació amb la família que queda a Borredà es va mantenir, el cas és que va anar passant el temps quan finalment el vint-i-quatre de febrer de 1732 en Gabriel Jaume mor després de fer testament davant del rector de sant Andreu d’Oristà, en Jaume Codina.Va deixar vídua, la Margarida Quintana, i dos fills petits.

El Joan Santonge i Quintana es va criar entre el molí, les terres, i els telers de paraire. De gran es va casar amb la Rosa Solà què era una de les filles dels amos del molí Solà de la Vall. La parella va tenir sis fills, curiosament tots ells van desenvolupar diferents oficis relacionats amb el tèxtil .Els fills del Joan i la Rosa van veure com aquesta activitat va anar creixent de manera imparable a tota Catalunya. Els centres de producció petits com Borredà, Oristà i molts altres més, es relacionaven amb altres de més grans, com Manresa, Igualada, Barcelona, etc. Les notícies que arribaven de la grans ciutats devien despertar en els germans Santonge els somnis de futur més grans.

Autor Miquel Playà Ventura (mplaya2@gmail.com)

El molí del Solà de la Vall d'Oristà

Autor Miquel Playà Ventura (mplaya2@gmail.com)