Poc després de l'epidèmia de còlera que va patir Barcelona l'any 1854, i que s'enderroquessin les muralles d'una ciutat totalment asfixiada per l'alta densitat i per les nombroses fàbriques, sobretot tèxtils ,que s'havien construït des de la primera revolució industrial de finals dels segle XVIII , en Francesc Santonja i Bruguera, que tenia la seva petita casa fàbrica, dedicada a la confecció de productes de passamaneria, al carrer plateria núm 28-30 , va comprar el 23 d'abril de 1858 les cases del c/ Cortines, Portal Nou, i Volta dels Jueus a Esteve Fullós.
Aquestes finques havien estat antigament una important fàbrica d'indianes del segle XVIII de la família Canet i posteriorment abandonades després que aquesta companyia plegués definitivament la producció de teixits. L'any 1863, segons un document trobat, es va constituïr la societat Fco Santonja i Cia amb un capital gens menyspreable de 47.000 duros.
L'activitat de la companyia es repartia entre la fàbrica del carrer Cortines, Volta i Portal nou, la botiga del carrer Plateria núm 28-30 que encara conservaven després de la compra de la fàbrica, i uns anys més tard, una nau petita que van fer construir al costat de la torre d'estiueig que la família tenia al capdamunt del carrer Balmes, concretament al passatge Forasté.
La mort d'en Francesc Santonja i Bruguera l'any 1874 no va suposar el cessament de l'activitat en la antiga fàbrica, sinó tot al contrari va representar un període de consolidació i ampliació a càrrec de dos dels seus fills, en Francesc de Paula i en Josep Santonja Camprodón que més tard esdevindria regidor i síndic de l'Ajuntament de Barcelona en el període entre 1877-1903.
Els dos fills van iniciar una important reforma l'any 1875 de l'antiga fàbrica a càrrec de l'arquitecte Calixte Freixa, que va donar a les naus una alçada de fins a cinc plantes. Un cop acabades les obres els Santonja es van reservar les plantes més altes i les plantes baixes les van llogar per un període de cinc anys i a raó de 432 duros l'any a Don Sebastià Comas i Ricart per instal.lar-hi una fàbrica de cartes ( Naipes Comas).
A la mort d'en Fco de Paula l'any 1893 el capital de la companyia era de 159.609 pessetes i la fàbrica tenia en aquell moment 23 telers moguts a mà per fer galons, cintes,.... no ens consta el nombre de treballadors. El relleu al front de la companyia el va agafar el seu germà Josep Santonja Camprodón, el regidor de l'ajuntament, que ja tenia un paper important en el negoci, i més endavant el fill gran del primer, en Fco Javier Santonja Bassols. Al llarg de tots aquests anys la fàbrica dels Santonja no va aturar mai la producció i els seus productes es venien sobretot al mercat espanyol, així s'anunciaven a la revista “ Mi Revista” dels anys 30 :
Quan es publica aquest anunci l'antiga botiga del carrer Plateria ja no existia degut a la reforma del barri i a la construcció de la Via Laietana. Aquest fet va possibilitar el trasllat a un lloc molt millor comercialment, així la companyia Santonja va llogar un local molt a prop de la comissaria, a la mateixa Via Laietana. En Fco Santonja i Bassols feia unys anys que s'havia mort, i el va succeir el seu germà petit, el meu besavi, l'Enric Santonja.
La guerra civil va representar el començament de la fi de l'activitat de la fàbrica, i el posterior abandonament cap als anys 50,el seu final, com tants altres recintes fabrils escampats per la ciutat. Posteriorment el destí va fer que cap a finals dels anys 90, la fàbrica caigués en mans de Cortacans Arquitectes que van realitzar una acurada reforma i dignificació del recinte . La rehabilitació ha estat objecte de diferents reportatges, en diferents revistes especialitzades, com a exemple de recuperació d'un patrimoni que no sempre s'ha tractat amb cura a la nostra ciutat.
