Els barris de Sant Pere i Santa Caterina I

El barri de Barcelona on encara es conserva la fàbrica de cintes i passamaneria de la família Santonja, correspon al que actualment s'anomena com a barri de sant Pere. Aquest barri, conjuntament amb el que es coneix com de Santa Caterina, se situa a la part Oriental de la Ciutat Vella de Barcelona, entre els carrers Trafalgar, el passeig Lluís Companys i el carrer del Rec. Ambdós barris deuen el seu nom a dos de les més importants institucions religioses de la Barcelona medieval. Una - Sant Pere de les Puelles- era un monestir benedictí femení fundat el segle X i que originà a partir del segle XII una vilanova amb la urbanització de les seves terres (carrers de Sant Pere més Alt, Sant Pere mes baix i Sant Pere Mitjà). L’altra institució, el convent dominic de santa Caterina, fou un dels més importants conjunts religiosos gòtics de la ciutat .

Imatge del plànol extreta de la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona

Quan els membre de la família Santonja hi arribaren a les darreries del segle XVIII eren barris alhora nobiliaris i d’artesans. Sovintejaven els palaus gòtics i casals com els dels carrers Mercaders i riera de sant Joan -desapareguts arran de l’obertura de la via Laietana a inici del segle XX-, o els barrocs i neoclàssics de Sant Pere més Alt (palau dels marquesos d’Alòs) i Sant Pere més Baix ( palau dels Dou reconvertit avui en l’escola Cervantes).

Aquests barris en estar creuats per una de les vies de sortida de la ciutat romana cap el Nord- la via francisca, actuals carrers de la Bòria, Corders i Carders - desenvoluparen, també, activitats assistencials i d’acollida de viatgers amb hostals ( el de la bona Sort ) i capelles (Marcús, Verge de l’Ajuda) que encara hi resten.

La funció artesana –present avui en el nom de molts dels seus carrers- s’inicià a l’edat mitjana gràcies a l’aigua del Rec Comtal, i dels molins de les basses de sant Pere arran del qual s’agrupaven els que adobaven la pell (carrer Blanqueria, Assaonadors) o treballaven la llana (Carders), i la seda. Les cases artesanes que aplegaven alhora habitatge i producció omplien bona part dels seus carrers, al costat de les cases gremials com la dels Galoners (desapareguda), o la dels Blanquers i la dels Velers ( Col•legi de l’Art Major de la Seda), que s’han mantingut en peu.

Imatge procedent de l'Encyclopedie de Diderot i d'Alembert on es veu el procés d'ordir la seda.

A partir del segle XVIII, la fabricació d’indianes havia iniciat una important transformació del barri amb la construcció de grans edificis manufacturers capaços de poder aplegar un bon nombre de treballadors, de capgirar el sistema gremial amb la transformació de les cases artesanes en cases de veïns i d’introduir- al costat de la llana i la seda- .una nova matèria prima com era el cotó. L'edifici que posteriorment allotjà la fàbrica dels Santonja té aquest origina de fàbrica d'indianes i fou originàriament bastit per Pau Canals el 1776.

Els germans Santonja arribats a Barcelona des d’Oristà a finals de la dècada de 1760 i començament de la de 1770, serien protagonistes d’aquesta transformació; a finals del segle XVIII instal•laren obrador i botiga, primer al carrer Ripoll i després al de la Tapineria com a galoners i cintaires de seda i perxers, passant el 1847 al d’Argenteria 28-30.

Un dels germans, Francesc Santonja comprà l’any 1858 la fàbrica d’indianes que fou de la famíla Canals-Canet del carrer Cortinas,6 cantonada Volta de Jueus i Portal Nou, 29, amb l’objectiu de transformar els seus obradors en una fàbrica de cintes de cotó i seda. Es tractava d’una nau de planta baixa i pis que l’any 1875 fou ampliada aixecant-li més pisos i adquirint aleshores la fesomia externa que avui encara té.

Francesc Caballé. VECLUS
Mercè Tatjer Mir. Universitat de Barcelona

Els barris de Sant Pere i Santa Caterina II

Al llarg del segle XIX, amb la desamortització eclesiàstica (1835) aquests barris experimentaren importants transformacions; l’enderroc d’alguns convents donaren pas a nous equipaments (sobre el solar del de santa Caterina es bastí l’actual mercat del mateix nom), nous conjunts d’habitatges i fins i tot a noves fàbriques -com la dels Achon sobre el convent de Sant Francesc de Paula. Afortunadament, Sant Pere de les Puelles, primer convertit en caserna va esdevenir, i segueix fins avui, com a parròquia.

La introducció de les màquines de vapor els convertiren a mitjans segle XIX en uns dels principals barris fabrils i obrers de la ciutat emmuralla, amb grans edificis industrials com el de l’empresa de cortinatges i catifes de fibres de mescla de Solà, Sert i germans, les de teixits de seda dels Vilumara, dels Escuder o la dels Malvehy; apareixerien aleshores les cases de veïns resultat tant de la transformació i densificació de la casa artesana com de noves construccions en alçada.

Plànol de Barcelona del 1846

Aquest canvi energètic afectà també a la fàbrica dels Santonja que sent ja un dels principals fabricants barcelonins de cintes, mecanitzaran i dotaran de nous elements energètics la seva fàbrica.

L’obertura del carrer Princesa (1853) suposà el primer esventrament de la trama medieval que fou substituïda per un seguit d’edificis residencials neoclàssics. A principis del segle XX l’obertura de la via Laietana com una via ràpida entre l’Eixample i el port separà els barris de sant Pere i santa Caterina de la resta de la ciutat gòtica.

Precisament la família Santonja amb botiga d’antic al carrer de la Bòria,5 (segons la Guia de Barcelona de Sauri i Matas del 1849) i al d’Argenteria,28-30 (segons El Consultor de 1863, i La Barcelona Selecta del 1908) , acabaria obrint al número 45 d’ aquesta nova via un establiment comercial dedicat a la venda a l’engròs i al detall dels seus productes de cinteria (etiquetes cosides per a sastreria y camiseria).

Francesc Caballé. VECLUS
Mercè Tatjer Mir. Universitat de Barcelona

Els barris de Sant Pere i Santa Caterina III

Paral•lelament, a finals segle XIX molts dels grans edificis industrials es convertiren en indústria compartida ( Sert, Vilumara, Malvehy-Samarach); aquest fou, també, el cas de la fabrica dels Santonja que en mans de la mateixa família (resident a sant Gervasi a finals de del segle XIX) varen llogar parts de la fàbrica a diferents empreses (naips Comas, Ganiveteria de Josep Massons...) mantenint la part alta de l’edifici del carrer Cortines i de la casa del Carrer del Portal Nou, 29 amb els seus telers de cinteria amb producció fins a la dècada del 1950; mostra del manteniment d’aquesta activitat és que l’any 1932 sol•licitaren, a les pàgines de La Vanguardia teixidores de cintes donant com adreça l’estatge del Portal Nou.

Fins al darrer terç del segle XX, les indústries bona part de les quals s’havien desplaçat a fora del barri, tot i que hi mantenien seus socials, magatzems i algun obrador (fabrica Sert, La Lanera), donaren pas a un comerç tèxtil a l’engròs; aquesta activitat comercial augmentaria arran de l’establiment de seus, despatxos i magatzems d’indústries de teixits d’arreu de la ciutat i de Catalunya als principals carrers del barri de Sant Pere, gràcies a la tradició tèxtil i a la proximitat del port i de les línies de ferrocarril i dels accessos principals . Aquesta funció encara perdura, avui en forma de magatzems de pret a porter, confecció i fornitures, que poc a poc han començant a passar a mans de comerciants xinesos.


Al llarg del segle XX aquests barris han conegut importants canvis demogràfics i econòmics. Una forta immigració (a la dècada del 1920-1930 i del 1950-1970) i a partir de la dècada del 1970, una forta davallada poblacional amb l’envelliment del veïnat, íntimament relacionat amb la crisi econòmica, la desaparició d’infrastructures i serveis (estació de França, mercat del Born) així com a les intervencions urbanístiques que n’han destruït una part del patrimoni històric-artístic. Recentment, ha rebut una forta immigració extracomunitària, alhora que nous equipaments i intervencions agosarades com la del mercat de Santa Caterina obra de l’arquitecte Enric Miralles intenten donar un nou caràcter a aquests dos barris molt afectats per intervencions urbanístiques i noves construccions. Les transformacions del sector proper al mercat del Born en una àrea turística i d’oci està produint, també, un important canvi social.


En aquest context alguns nous col•lectius més benestants han apostat per tornar a viure-hi cercant espais i formes imaginatives respectuoses amb el patrimoni industrial. En aquesta línia es situa la rehabilitació i transformació de la fàbrica dels Santonja en lofts realitzada a la dècada del 1990 per l’equip d’arquitectes Cortacants.

Francesc Caballé. VECLUS
Mercè Tatjer Mir. Universitat de Barcelona