Els Solà i March d'Oristà

Els Solà i March eren una família de paraires del poble d’0ristà. A principis del segle XVIII, gràcies al casament amb els Solà de la Vall, pagesos benestants del mateix poble, millorarien el seu estatus econòmic, la qual cosa va permetre als seus fills estudiar o bé especialitzar-se en l’ofici tèxtil fora del poble on van néixer. Els Santonja, emparentats amb els Solà i March a mitjans del mateix segle, van poder establir-se a Manresa i sobretot a Barcelona gràcies a la seva ajuda. 

Oristà 

 En Gabriel Santonja Campalans, fill d’una família de paraires i moliners residents a Borredà des de finals del segle XVI, es va quedar sense pare als 18 anys, just en el moment d’inici de la guerra de successió. No sabem com i de quina manera va participar en el conflicte, però segurament per edat devia veure’s involucrat. Un cop acabada la guerra , el podem situar a Oristà, on té un fill amb la Margarida Altarriba. El matrimoni no devia durar gaire per la mort, no sabem en quines circumstàncies de la Margarida. Uns anys més tard es torna a casar amb la Margarida Quintana , filla del Mas Quintana, avui dia encara existent. En Gabriel, aleshores, es va fer càrrec del molí dels Quintana, propietat dels seus sogres. La parella , que sapiguem fins ara, va tenir tres fills la Margarida, la Mª Anna i en Joan Santonja Quintana que es casaria amb una Solà i March . 

Mas Quintana 

 De manera gairebé paral•lela , els Solà i March es disposaven a realitzar un casament del tot profitós. En Bonaventura Solà i March i l’Elena Solà de la Vall, s’unien en matrimoni l’any 1713, fruit del qual van néixer almenys cinc fills ( dos d’ells els hem pogut trobar a Barcelona i un a Manresa): 

 - En Josep Solà i March, veler de Barcelona a l’any 1773. 

-  En Jaume Solà i March exercia de paraire a Manresa, a l’any 1784. 

- Na Maria Solà i March, no en tenim gaires dades, segurament restaria a Oristà. 

- Na Rosa Solà i March , es casaria l’any1750 amb en Joan Santonja Quintana, fill d’en Gabriel Santonja, i restarien a Oristà. 

 La primera presència dels Santonja fora d’Oristà l'hem trobat a Manresa, on en Josep Santonja Altarriba, fill del primer matrimoni d’en Gabriel i la Margarida, treballava de veler. Allà coincideix amb en Jaume Solà i March d’ofici paraire. El Josep pel que sembla va morir solter i resta la incògnita si hi havia algun Santonja més que pogués deixar descendència a la ciutat. 

Gravat Manresa S XIX (Alexandre Laborde)

 Tornant a Oristà, el matrimoni format per la Rosa Solà i March i en Joan Santonja Quintana, vivia i es guanyaven la vida portant el molí del Solà de la Vall, propietat de la família de la Rosa. Van tindre 7 fills i només 1que sapiguem , en Josep Santonja i Sola, l’hereu, es va quedar a Oristà, portant el molí del seu pare. La resta dels sis germans van arribar a Barcelona en diferents etapes, però sempre acompanyats i tutelats pels seus oncles, germans de la Rosa. 

Molí del Solà

 El primers Solà i March que emigren a Barcelona a meitats del segle XVIII, com hem apuntat anteriorment, són el prevere Magí Solà i després el seu germà en Josep Solà i March, d’ofici veler. Un cop ja establerts els dos germans és quan comencen a arribar els nebots Santonja : Gabriel ( veler el 1776 ), Elena (1771), Joan (tintorer de seda), Bonaventura ( sastre), Maria, i en Francesc ( galoner ). Tots ells viuen i treballen a la ciutat on aniran progressant amb el temps, amb més o menys èxit, però cap d’ells ha de tornar a Oristà . Una migració, diríem ben planificada, perfectament orquestrada per la Rosa, la seva mare. Nombrosos documents, testaments , capítols matrimonials, relacionen els dos oncles amb els seus nebots. Que hagués passat amb els Santonja sense la seva ajuda dels Solà i March ? Poder no haguessin marxat d’Oristà?? No ho sabrem mai, el que si podem afirmar es que sense la seva tutela les coses haurien estat molt més difícils.

Albert de Sucre i Miquel Playà

Un protector dels Santonja en el seu pas a Barcelona: Magí Solà i March

A la segona meitat del segle XVIII la família Santonja vivia a Oristà, on en Joan Santonja treballava al molí propietat de la família de la seva dona, la Rosa Solà i March. La parella va tenir 7 fills, en Josep, l'hereu, es quedaria al poble, i la filla més gran, l’Elena Santonja, seria la primera que marxaria a Barcelona.

Poble d'Oristà

 Els Solà i March eren pagesos benestants, naturals d’ Oristà, tenien terres, ramats, i també eren propietaris del Molí Solà de la Vall, on treballava en Joan Santonja. Almenys que sapiguem dos dels seus fills, germans de la Rosa Solà, van decidir anar-se’n a la ciutat. En Magí Solà i March hi va fer carrera eclesiàstica i en Josep Solà i March, germà seu, hi exercia l’ofici de veler. Els dos germans, sens dubte, van ajudar a l’Elena i després a la resta dels Santonges en la seva arribada, un des de l’Església i l’altre des del seu ofici.

 En Magí Solà i March, l’any 1753, ja ordenat capellà, redacta a Barcelona el seu primer testament (1). En aquell moment era prevere beneficiat de Santa Maria del Mar i vivía amb els Desvalls, una important família de la noblesa catalana. En Francisco Desvalls i Alegre, senyor de Poal i Gimenells. va morir l’any 1774 i l’inventari del seu testament (2) diu textualment que en Magí Sola i March tenia habitació a la seva casa de la Riera de Sant Joan, i s’encarregava de l’educació de l‘Anton Maria, un del fills del matrimoni d’en Francisco i la Manuela Desvalls i Llupià. L’altre fill es deia Joan Anton. Després de la mort del pare, en Magí, va anar a viure amb la Manuela Desvalls i els seus dos fills al palau de la seva propietat del carrer Ample.

Riera de Sant Joan segle XIX

 Mentrestant a Oristà, l’Elena Santonja degut a la mort dels seus pares, marxa del poble que l’havia vist néixer. En Magí, oncle seu, aconsegueix trobar-li unes bones cases on viure fins que a l’any 1772, l’Elena de 19 anys, demana una dot a l’ajuntament de Barcelona per a casar-se (3).El document està signat pel mateix Magí. De mica en mica van arribant a Barcelona la resta de germans Santonja. El 1776, en Gabriel Santonja, veler de la ciutat, es casa amb la Josefa Mimó (4). L’any 1785 en Bonaventura Santonja obre botiga de sastre al carrer d’en Ripoll (5), mentre el seu germà Francesc, galoner del carrer Tapineria, l’ajuda en el que seria l’orígen de la companyia Santonja. Finalment trobem un document de l’any 1797 on en Magí Solà aporta 30 lliures de moneda Barcelonesa al matrimoni entre la Maria Santonja, germana dels esmentats, i en Josep Torras (6).

Taller de sastre (Barcelona 1760)

 Les ajudes a l’Elena i a la Maria confirmen la relació dels germans Santonja amb el seu oncle, però aquest ajut va anar més enllà d’aquests dos fets puntuals i seria sens dubte un factor decisiu en el futur dels seus negocis, sobretot el dels germans Bonaventura i Francesc. Però quina capacitat d’influència tenia en Magí en aquella època? La carrera eclesiàstica d’en Magí Solà i March, doctor en teologia, prevere beneficiat de Santa Maria del Mar, i l’amistat amb en Joan Anton Desvalls (7), regidor de l’ajuntament de Barcelona, responsable dels allistaments de les milícies en els diferents conflictes de finals del XVIII i principis del XIX, ens permet afirmar que els tractes dels Santonja amb l’Església i amb l’exèrcit eren com a mínim fluïts. Els germans, i no per casualitat, es dedicaven a proveir de robes a soldats i a capellans. Així és pot entendre com en poc temps els obradors d’en Bonaventura i d’en Francesc Santonja evolucionessin positivament.

Escut família Desvalls

 En Magí Solà i March va morir l’11 de març de 1798 a les 4 de la tarda al Palau del carrer Ample d’en Joan Antoni Desvalls, on vivia des de feia anys. El testament, redactat el 1788 a Barcelona(7), escollia com a marmessors
 - L’ il•lustríssima senyora Donya Maria Emanuela Desvalls i de Lupià, marquesa de Llupià, vídua de Francesc Desvalls i de Ardena.
- L’’il•lustríssim senyor don Joan Antón Desvalls, marqués d’Alfarràs, domiciliat en aquesta ciutat de Barcelona, fill primogènit dels dos anteriors.
 - El reverent Doctor Andreu Solà, prevere, el seu nebot, en aquell temps vicerector dels hospitals generals de la vila de Madrid.
- Els reverends Joan Vila i en Francesc Cabanes, beneficiats de Sta Maria del Mar.

 Tanmateix manifesta que vol ser enterrat en el vas de la comunitat eclesiàstica on es trobi en el moment del seu decés. I que li siguin dites 400 misses, 50 d’elles pel reverend Anton Maria Desvalls i d’Ardena, deixeble seu.

 Segur que els Santonja van valorar molt la figura d’en Magí Solà i March, ja que gràcies a ell van prosperar a la Barcelona de finals del segle XVIII, la qual cosa els va permetre posar els fonaments d’una companyia sedera que tindria el seu màxim desenvolupament entre finals del segle XIX i començaments del XX.

 Miquel Playà Ventura i Albert de Sucre Carulla



 Bibliografia:

 (1) AHPB Notari: Anton Duran (any 1753)
(2) AHPB Norari: Josep Ribes i Graner (2 de desembre de 1774 )
(3) AHCB. Demanda de dot a l'Ajuntament ( any 1772 )
(4) Arxiu Arquebisbat de Barcelona. Exp matrimonials. Calaix 138.Llibre nº 152 nº 8.
(5) AHPB Notari: Miquel Arnús (19 d’abril 1785)
(6) AHPB Notari: Miquel Serra i Ponach (5 de Marc de 1797)
(7) En Joan Anton Desvalls i d’Ardena,(Barcelona, 26 d'octubre de 1740 - 10 de març de 1820), sisè marquès de Llupià, quart del Poal, marquès consort d'Alfarràs i nét d'Antoni Desvalls i de Vergós, fou un hisendat i científic català. És considerat com un dels homes més il•lustres de la Barcelona del final del segle xviii. Diputat i regidor de l’ajuntament. Va participar en la formació de les milicies en la guerra gran del 1793 i també en la resistència en la guerra del Francès. favorablement.