diumenge, 8 d’agost de 2021

El passatge Forasté l'any 1891

L’any 1891 l’administrador de la fàbrica de cintes Santonja del passatge Forasté era l’Esteve Torrabadell Bosch, de professió teixidor, nascut a Barcelona l’any 1834. Aquella zona de Sant Gervasi es va començar a urbanitzar, per la família Forasté, l’any 1871. En Francesc d’Assis Forasté Iglesias va dividir els terrenys de la seva propietat en petites parcel•les que va anar venent a famílies benestants de la ciutat de Barcelona. 

Autor desconegut. Finals segle XIX.


Els germans Francesc de Paula i Josep Santonja Camprodon van comprar els terrenys l’any 1875 i van edificar-hi les seves segones residències, i més tard, a l’any 1880, una nau destinada a la fabricació de cintes. Darrera les torres i de la fàbrica hi havia un amplia zona destinada a jardí, horts, corrals, just al  costat d’una riera que baixava de Collserola anomenada del Frare Negre, i que anys més tard que esdevindria el carrer Balmes (veure fotografia d'en Miquel Matarrodona en l'article Foto del passatge Forasté). L’aigua els arribava gràcies a un petit aqüeducte provinent de la mina del riu Besos. Es pot dir que era un paisatge rural en el que destacaven, entre horts i petits camps de cultiu, les torres veïnes de les famílies Castanyer, Craywinckel, Doctor Andreu, i dels mateixos Forasté. 


Fotografia Joan Vidal Ventosa ( AFB) 1915 aprox


Els fulls dels padrons de l’any 1891,de l’ajuntament de Sant Gervasi, ens han permès fer una fotografia gairebé exacte dels residents i dels treballadors de la fàbrica del Passatge Forasté . 

Els nº 22 i 24 corresponien a la fàbrica . En els baixos hi vivia des del 1882, l’ Esteve Torrabadell de 57 anys, la seva dona, la Maria Forasté de 50 anys (filla d’en Francesc d’Assis Forasté), la seva filla, Dolors de 22 anys, casada amb en Simeon Aymamí, i tres fills més. Tots ells van marxar a viure al carrer Major de Sarrià l’any 1895. 

El nº 26 era la torre d’en Francesc de Paula Santonja Camprodon, constava de baixos, 1er, i 2º pis. En el padró hi podem trobar :
- En Francesc de P tenia 62 anys i els  fills del seu primer matrimoni amb la Carme Bassols (morta l'any 1870); la Dominga de 35 anys, en Mariano de 30 anys (va marxar el mateix any al casar-se amb la Conxita Teixidó), el Josep de 27 anys (aprenent de fotògraf), i l’Enric de 21 anys (estudiant de comptabilitat ).
- La Rosario Bassols de 38 anys, la segona esposa d'en Francesc de P, i els seus tres fills en comú ; el Joan de 13 anys, la Carme de 10 anys i l’Anton de 6 anys. 

En total 9 persones, ateses pel personal de servei i també per la germana gran, la Dominga, que ajudava a la Rosario en el dia a dia. 

El nº 28 constava d’uns baixos, destinats preferentment a vivenda pels treballadors, i un 1er pis que era ocupat ocasionalment, pel germà d’en Francesc de Paula, en Josep Santonja Camprodon. 
En els baixos vivien repartits en diferents espais : 
- En Manuel Reig Puigventós, jornaler de 26 anys , i el seu germà Vicenç, naturals de Sant Gervasi. Els germans Reig havien viscut amb els seus pares a la Torre Bassols del carrer Riera del Frare Blanch, propietat d’en Joan Bassols Vilà, germà de la Rosario, i més tard, l’any 1889, al carrer Farró nº 11, propietat dels Santonja Matarrodona. 
- En Josep Viñolas Baleta vdo de 86 anys (havia estat casat amb una Forasté, germana o tia de la Maria Forasté ) i els seus dos fills: en Agustí Viñolas Forasté , solter de 38 anys de professió mitger, i na Maria Viñolas Forasté, soltera de 40 anys. Aquesta família estava a la finca des del 1884 com a mínim. 
- En Joan Valls Armengol, pagès, de 58 anys, natural de Sant Feliu del Llobregat, i la seva dona, la Benita Pibernat Roses de 60 anys, natural de Sant Gervasi. La parella hi vivia des del 1884, i probablement eren els encarregats de tenir cura del jardí, de l’hort, dels animals i de la cuina de la família Santonja. 
En el primer pis, com hem dit anteriorment, era ocupat esporàdicament per en Josep Santonja Camprodon de 53 anys, regidor de l’ajuntament de Barcelona i soci de companyia Santonja i fills, la seva dona la Josefa Lloveras, i les dues filles, l’Anna de 21 anys i la Mercè de 19 anys. 

El nº 30 tenia uns baixos destinats a tenda i un primer pis ocupat pel guarda.
Una tenda on es venien productes de cinteria i galoneria, 
Primer pis on vivia el guarda de la fàbrica, en Ramón Ferran Freixas de 37 anys, natural de Rodonyà i la seva dona la Maria Guitart Pla de 26 anys, nat d’Andorra. La feina d’en Ramon era la de vigilar i mantenir en bon estat les propietats dels Santonja. Vindria a ser un manetes capaç de fer tasques de paleta, lampista, fuster, etc. La Maria pot ser que despatxés a la tenda.

Com a conclusió pel que fa al lloc de naixement, dels treballadors de la fàbrica, era majoritàriament de poblacions properes; Sant Gervasi, Barcelona, St Feliu del Llobregat, i en el cas dels guardes, d’indrets més llunyans, com Rodonyà i Andorra. Investigant anys posteriors, anys 1895 i 1900, la procedència la seguim trobant en els pobles del pla de Barcelona, com Horta i la vila de Gràcia. És possible que els jornalers de fora de Catalunya que van començar a arribar l'any 1888 per l’Exposició universal de Barcelona no arribessin a Sant Gervasi que quedava més lluny de la capital , i optessin pels pobles més ben comunicats com Vila de Gràcia, Santa Maria de Sants, Sant Andreu, Sant Martí de Provençals, o bé a la mateixa ciutat.

Tota aquesta investigació permet fer-nos una idea aproximada d'un  paisatge avui desaparegut i també ens dóna la possibilitat de  recuperar els noms i les vides d'unes persones oblidades pel pas inexorable del temps.

Miquel Playà Ventura

1 comentari: