L'hereu d'Oristà

Fins ara no teníem cap notícia d'un Santonja a Oristà, després de trobar els fills del moliner, Joan Santonja i la seva esposa , la Rosa Solà, al voltants de 1760 a la ciutat de Barcelona ( vegeu article cap a Barcelona) .

No hi havia cap rastre d'un Santonja al poble, d'un hereu i continuador de la nissaga treballant al Moli dels Solà, on havien viscut la seva família des de principis del segle XVIII. Creiem que tots els germans, en un moment o bé en un altra, havien decidit marxar a la gran capital, deixant enrere, terres, ramats, i el molí.

 Quan semblava que aquesta història era certa, a l'arxiu de notaris de Barcelona vaig trobar una escriptura del 1797 que va capgirar del tot aquesta idea. En els capítols matrimonials de la Maria Santonja Solà amb en Josep Torras, hi consta un germà seu, en Josep Santonja Solà, moliner d'Oristà, que li fa entrega, en motiu del seu casament, de la quantitat de 40 lliures de moneda Barcelonesa. El document especifica que en Josep es troba absent i que l'esmentada quantitat l'aporta amb el que li van deixar els seus pares, en Joan i la Rosa, en testament. Per tant hi havia un germà a Oristà que com a hereu fa entrega de la dot a la seva germana.

 D'en Josep Santonja Solà no en sabem gairebé res, queda clar que era el continuador, poder l'únic, dels Santonja. No ens consta el seu casament ni si va tindre fills, el cas es que el cognom devia desaparèixer en un moment o en un altre, ja que no se'l pot trobar en l'actualitat.

 Una altra dada molt important que ens aporta el document es que també hi apareix, en Magí Solà, prevere i beneficiat de Santa Maria del Mar, germà de la mare, la Rosa Solà, per tant oncle de la Maria i dels germans Santonja, que també dóna uns diners al futur matrimoni de la Maria i en Josep.

En l'article “ Cap a Barcelona” no queda clar amb quins suports arribaven els germans a la ciutat. És molt difícil imaginar-se que l'Elena , en Gabriel, la mateixa Maria, en Bonaventura i el meu avantpassat directe, en Francesc, arribessin sense un suport que els facilites les coses mínimament.

Es clau el nom d'en Magí Solà, que des de la seva posició a l'església, els pogués ajudar en els primers temps. Ara podem afirmar que els Santonja tenen el suport del seu oncle. La xarxa d'ajuda familiar, i sobretot avalats per un representant de l'església, va ser fonamental per a poder prosperar a la gran ciutat.